Barba-rossa va arribar a Maó amb 3.500 homes, més del doble que la població, encabits en vint-i-dues galeres.
Història moderna

L'atac del temible Barba-rossa a Maó

L’1 de setembre del 1535, milers de corsaris turcs armats fins a les dents van desencadenar l’episodi més negre de la història de la vila fins aleshores. Els homes del temut cabdill van destruir, matar, robar i violar, i van marxar cap a Alger amb més de sis-cents captius, sobretot dones joves i nens, i un botí de tresors incalculable
En la guerra dels Set Anys, els anglesos van subestimar la flota francesa i el 1756 el port de Maó va caure a les seves mans, com recull el quadre
Història moderna

Quan Menorca era britànica

Menorca podria ser avui colònia britànica, com ho és Gibraltar. En acabar la guerra de Successió, totes dues van passar a mans angleses. Fou un període de batalles i reformes profundes per l'illa, que al cap de gairebé un segle va tornar definitivament a formar part de la corona espanyola. L'herència britànica, però, encara perdura
Cinc mil joves participen en una ballada de sardanes al passeig de Gràcia, el 12 de juny del 1977, per tancar la campanya Revitalització dels valors populars i del folklore.
Història contemporània

En defensa de la cultura catalana

El Congrés de Cultura Catalana celebra 50 anys i aprofita la commemoració per impulsar-ne un de nou, amb les eines pròpies del segle XXI i la mirada posada en el futur i les noves generacions. Iniciat a les acaballes del franquisme i amb la clausura just després de les primeres eleccions democràtiques, repassem la història i els seus moments clau
BRÚIXOLA
La ciutat de Gant (Bèlgica) celebra l’entrada de Ferran d’Àustria amb un espectacle de focs artificials, el 1635.
Actualitat

Des de quan tirem petards?

Els antics trets d’arcabussos, les Falles de València, Sant Joan, els correfocs… La pólvora i els focs artificials són símbols de celebració i tradició. Tot i que jugar amb petards no deixa de ser jugar amb foc però d’una manera més sofisticada, el paper de la pirotècnica al llarg de la història no sempre ha estat el mateix. Ens hi endinsem
Un moment del conclave que va escollir Lleó XIV.
Actualitat

El Vaticà, dues ànimes en guerra

'Habemus Papam'! Lleó XIV, el nord-americà Robert Francis Prevost, ha estat escollit nou líder de l’església catòlica romana; una elecció que es considera continuista respecte al pontificat de Francesc. Analitzem l’evolució de conservadors i progressistes al llarg de la història d’aquesta institució
REPORTATGES
Cinc mil joves participen en una ballada de sardanes al passeig de Gràcia, el 12 de juny del 1977, per tancar la campanya Revitalització dels valors populars i del folklore.
Història contemporània

En defensa de la cultura catalana

El Congrés de Cultura Catalana celebra 50 anys i aprofita la commemoració per impulsar-ne un de nou, amb les eines pròpies del segle XXI i la mirada posada en el futur i les noves generacions. Iniciat a les acaballes del franquisme i amb la clausura just després de les primeres eleccions democràtiques, repassem la història i els seus moments clau
Gravat de Barcelona, obra d’Alfred Guesdon (1853). A l’horitzó, es veuen les xemeneies de les indústries instal·lades al peu de Montjuïc.
Història contemporània

Els obrers contra les màquines

A inicis del segle XIX, a Catalunya, hi va començar a haver actes de luddisme. Grups d’obrers assaltaven fàbriques per cremar-ne les màquines. Com també passava a la Gran Bretanya, els primers passos cap a la industrialització generaven temors entre la classe treballadora. Quants llocs de treball suprimirien les màquines? Aquesta era la qüestió
A les ciutats, la ràtio d’aplicació de sentències de mort era molt més alta que a les zones rurals.
Història medieval

La vida del botxí, un ofici menyspreable

L'ofici de botxí, que tenia la responsabilitat de fer efectives les penes a les quals eren condemnats els reus, especialment amputacions i execucions, no es va consolidar fins al segle XIV. Qui estava disposat a fer una feina que implicava l’exclusió social?
L’emperador Constantí fa cremar llibres del prevere Arri, que negava la divinitat de Crist, un postulat que va ser rebutjat a Nicea.
Història antiga

El concili de Nicea

El maig del 325, ara fa 1.700 anys, començava a la província romana de Bitínia, a l’actual Turquia, el que es va considerar el primer concili ecumènic de la història de l’Església. Una assemblea convocada per l’emperador Constantí en què religiosos d’arreu de l’imperi romà van haver de posar-se d’acord sobre la naturalesa de Crist
LA REVISTA DEL MES
Portada del número 279 de 'Sàpiens'

El mar vermell

Amb els viatgers de Sàpiens-Tarannà, hem resseguit els escenaris dels corsaris otomans que al segle XVI van sembrar el terror per les costes catalanes i les Illes

La vida del botxí, un ofici menyspreable

L'ofici de botxí, que tenia la responsabilitat de fer efectives les penes a les quals eren condemnats els reus, especialment amputacions i execucions, no es va consolidar fins al segle XIV. Qui estava disposat a fer una feina que implicava l’exclusió social?
Viure
L'amfiteatre d'el Jem.

L'amfiteatre d'el Jem

Aquest amfiteatre, aixecat entre el 230 i el 238, tenia capacitat per a entendre 30.00 i 45.000 assistents i es considera el tercer més gran de l'imperi romà
Pere Terol (esquerra) i Josep Fabra (dreta), membres de l’Associació Francesc Boix, davant de l’església on va ser batejat el fotògraf.
L’experiència

Ruta Francesc Boix: els carrers del fotògraf de Mauthausen

Recorrem el barri del Poble-sec de Barcelona amb l’Associació Francesc Boix, que organitza una ruta per alguns dels escenaris principals de la infància i la joventut d’aquest testimoni cabdal de l’exili català i de l’horror dels camps nazis
Cuentoxino
El conte històric

Bèsties

Montse Albets és l'autora d'aquest conte. Ha treballat de llibretera, correctora i assessora editorial. L’any passat, va publicar la seva primera novel·la, Només terra, només pluja, només fang (Edicions del Periscopi)
Mitologia per a profans
Llibres
L’experiència
Pere Terol (esquerra) i Josep Fabra (dreta), membres de l’Associació Francesc Boix, davant de l’església on va ser batejat el fotògraf.
L’experiència

Ruta Francesc Boix: els carrers del fotògraf de Mauthausen

Recorrem el barri del Poble-sec de Barcelona amb l’Associació Francesc Boix, que organitza una ruta per alguns dels escenaris principals de la infància i la joventut d’aquest testimoni cabdal de l’exili català i de l’horror dels camps nazis