Una vuitantena de personalitats, entre les quals hi ha el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada, Elisenda Paluzie, així com diputats, historiadors, periodistes i altres professionals, han signat un manifest reclamant que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer dedicat a Torregrossa i a Barcelona. A més, demanen a les administracions que una placa digna els reti homenatge al lloc on van caure assassinats el 28 d'abril de 1936, fa justament 75 anys.
Contra el pistolerisme anarquista
Miquel Badia, militant d'Estat Català, va ser cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana. Durant la República va ser nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1933 va mobilitzar una part dels 7.000 escamots de les JEREC (les Joventuts d'Esquerra Republicana i Estat Català) per suplir els serveis públics paralitzats per una vaga. Va perseguir implacablement el pistolerisme obrer de signe anarquista; de fet, el dia 28 d'abril de 1936 va ser assassinat amb el seu germà Josep Badia —també polític— al carrer Muntaner de Barcelona per membres de la FAI com a represàlia per la seva campanya contra membres de la CNT-FAI.
Un exemple de lleialtat
Els signants consideren que aquest aniversari assenyalat és un moment oportú perquè els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat envers les llibertats de Catalunya i les seves institucions, rebin l'homenatge que es mereixen. De fet, recorden que els funerals pels germans Badia van ser un dels actes més multitudinaris d'aquell funest any 1936 i que l'actual plaça de Francesc Macià va ser batejada amb el seu nom fins l'entrada de les tropes del general Francisco Franco, tres anys després.
Una placa per recordar el lloc on van ser assassinats
Un 28 d'abril de 1936, els germans Miquel i Josep Badia queien assassinats a trets a la confluència dels carrers Muntaner i Diputació. Nascuts a Torregrossa (Pla d'Urgell) al si d'una família d'arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por de les represàlies.
De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l'amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d'aquestes conviccions va patir la presó i l'exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort. Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX. Des de la Comissaria General d'Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l'anarquisme radical i l'espanyolisme feixista.
En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar. Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d'acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l'escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.
Tots dos van ser enterrats en un acte de patriotisme civil multitudinari i els actes de record i homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l'actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d'ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.
És hora que els germans Badia rebin l'homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món. És hora que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, on van morir, i també a la localitat de Torregrossa, on van néixer. També és hora que una placa digna recordi el lloc on van ser assassinats a traïció.
Contra el pistolerisme anarquista
Miquel Badia, militant d'Estat Català, va ser cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana. Durant la República va ser nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1933 va mobilitzar una part dels 7.000 escamots de les JEREC (les Joventuts d'Esquerra Republicana i Estat Català) per suplir els serveis públics paralitzats per una vaga. Va perseguir implacablement el pistolerisme obrer de signe anarquista; de fet, el dia 28 d'abril de 1936 va ser assassinat amb el seu germà Josep Badia —també polític— al carrer Muntaner de Barcelona per membres de la FAI com a represàlia per la seva campanya contra membres de la CNT-FAI.
Un exemple de lleialtat
Els signants consideren que aquest aniversari assenyalat és un moment oportú perquè els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat envers les llibertats de Catalunya i les seves institucions, rebin l'homenatge que es mereixen. De fet, recorden que els funerals pels germans Badia van ser un dels actes més multitudinaris d'aquell funest any 1936 i que l'actual plaça de Francesc Macià va ser batejada amb el seu nom fins l'entrada de les tropes del general Francisco Franco, tres anys després.
Una placa per recordar el lloc on van ser assassinats
Un 28 d'abril de 1936, els germans Miquel i Josep Badia queien assassinats a trets a la confluència dels carrers Muntaner i Diputació. Nascuts a Torregrossa (Pla d'Urgell) al si d'una família d'arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por de les represàlies.
De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l'amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d'aquestes conviccions va patir la presó i l'exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort. Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX. Des de la Comissaria General d'Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l'anarquisme radical i l'espanyolisme feixista.
En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar. Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d'acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l'escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.
Tots dos van ser enterrats en un acte de patriotisme civil multitudinari i els actes de record i homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l'actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d'ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.
És hora que els germans Badia rebin l'homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món. És hora que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, on van morir, i també a la localitat de Torregrossa, on van néixer. També és hora que una placa digna recordi el lloc on van ser assassinats a traïció.