Ja no hi havia marxa enrere. Des del moment en què Grândola, vila morena va començar a sonar, a la caserna del Regiment d’Enginyeria número 1 de la Pontinha, a la perifèria de Lisboa, Otelo Saraiva de Carvalho i els seus homes sabien que no podien perdre el temps taral·lejant-ne la lletra: “Grândola, vila morena / Terra de fraternitat / El teu poble és qui mana més, / Al teu recinte, oh ciutat”. Feia massa mesos que h