La capacitat de l'ésser humà de fer mal a un altre de la seva espècie —i fins i tot matar-lo— sembla que és un tret que ens acompanya des del nostre origen. Si encara algú ho dubta, l'arqueologia i la paleontologia permeten constatar-ho. La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences' publica un estudi que analitza un crani prehistòric humà trobat a Maba (Xina) el 1958; amb l'ajut dels nous mitjans tècnics, conclou formes d'agressió ben ancestrals.
El crani en qüestió data de finals del plistocè, fa uns 126.000 anys, i ara s'ha analitzat mitjançant un escàner d'alta resolució. Les dades obtingudes permeten confirmar una agressió entre dues persones, amb conseqüència de trauma. Ni més ni menys que una lesió de 14 mil·límetres que va deixar l'os deprimit en direcció al cervell. Segons l'anàlisi del professor Lynne Schepartz, de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica), "la ferida és molt semblant a altres lesions que avui dia es poden observar quan algú es colpejat amb un objecte contundent; seria, així, l'exemple més antic d'agressió entre humans documentada".
L'estudi, a més, ajuda a comprendre algunes formes d'agressió i, també, la capacitat dels agredits per recuperar-se de lesions greus. N'és un exemple l'individu d'aquest crani, que sens dubte va necessitar la protecció i l'ajut de la resta del grup per sobreviure.
El crani en qüestió data de finals del plistocè, fa uns 126.000 anys, i ara s'ha analitzat mitjançant un escàner d'alta resolució. Les dades obtingudes permeten confirmar una agressió entre dues persones, amb conseqüència de trauma. Ni més ni menys que una lesió de 14 mil·límetres que va deixar l'os deprimit en direcció al cervell. Segons l'anàlisi del professor Lynne Schepartz, de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica), "la ferida és molt semblant a altres lesions que avui dia es poden observar quan algú es colpejat amb un objecte contundent; seria, així, l'exemple més antic d'agressió entre humans documentada".
L'estudi, a més, ajuda a comprendre algunes formes d'agressió i, també, la capacitat dels agredits per recuperar-se de lesions greus. N'és un exemple l'individu d'aquest crani, que sens dubte va necessitar la protecció i l'ajut de la resta del grup per sobreviure.