La profunda restauració arquitectònica que des de fa dos anys s'està duent a terme a les Drassanes Reials de Barcelona ha permès conèixer noves dades sobre l'antic traçat urbanístic de la ciutat i, sobretot, sobre l'emblemàtic edifici, seu del Museu Marítim. D'una banda, els treballs arqueològics han fet emergir una necròpolis fins ara mai documentada i que els experts han datat entre el segle I i el VI dC; és a dir, en temps de la Barcelona romana i visigoda. La necròpolis és important pel lloc on estava ubicada, en un dels camins de sortida de l'urbs, i també per la varietat de tombes i de ritus funeraris que s'hi han pogut documentar. Entre les peces recuperades destaca un mausoleu rectangular i unes urnes d'incineració de vidre.
Dades sorprenents
Les obres de restauració, que està previst que s'acabin aquest mateix any, també han demostrat que la primera estructura de les Drassanes es va fer en el segle XIII, a l'època baixmedieval, un fet que els estudiosos ja intuïen. El que no se sabia amb exactitud és que cent anys després es va construir un nou recinte dins de l'existent i que, en el segle XVI, es va enderrocar la Drassana medieval per construir-hi a sobre l'edifici que coneixem avui dia.
NOU EDIFICI, NOVA ETAPA
L'opinió de l'expert*
Quan l'octubre del 2008 es va signar l'acord per tirar endavant la rehabilitació de les Drassanes i consolidar també el projecte museogràfic del Museu Marítim, no podíem imaginar l'abast de les troballes arqueològiques que aquestes obres representarien. Quan vam veure que els pilars de les estructures medievals de les Drassanes no coincidien amb els pilars actuals, vam adonar-nos de com n'havia arribat a ser, de profunda, la remodelació que es va fer en el segle XVI i que només és equiparable a la que s'ha fet ara.
L'aparició de la gran necròpolis romana ha estat una altra de les sorpreses, sobretot per la seva ubicació, ja que els historiadors desconeixien que un dels camins de sortida de Barcino passés tan a prop d'una necròpolis. Tot plegat només fa que constatar l'excepcionalitat de la seu del Marítim, un museu immers en una profunda transformació que acabarà el 2014, quan es completi la totalitat del projecte.
* Roger Marcet és el director del museu marítim de barcelona.
Dades sorprenents
Les obres de restauració, que està previst que s'acabin aquest mateix any, també han demostrat que la primera estructura de les Drassanes es va fer en el segle XIII, a l'època baixmedieval, un fet que els estudiosos ja intuïen. El que no se sabia amb exactitud és que cent anys després es va construir un nou recinte dins de l'existent i que, en el segle XVI, es va enderrocar la Drassana medieval per construir-hi a sobre l'edifici que coneixem avui dia.
NOU EDIFICI, NOVA ETAPA
L'opinió de l'expert*
Quan l'octubre del 2008 es va signar l'acord per tirar endavant la rehabilitació de les Drassanes i consolidar també el projecte museogràfic del Museu Marítim, no podíem imaginar l'abast de les troballes arqueològiques que aquestes obres representarien. Quan vam veure que els pilars de les estructures medievals de les Drassanes no coincidien amb els pilars actuals, vam adonar-nos de com n'havia arribat a ser, de profunda, la remodelació que es va fer en el segle XVI i que només és equiparable a la que s'ha fet ara.
L'aparició de la gran necròpolis romana ha estat una altra de les sorpreses, sobretot per la seva ubicació, ja que els historiadors desconeixien que un dels camins de sortida de Barcino passés tan a prop d'una necròpolis. Tot plegat només fa que constatar l'excepcionalitat de la seu del Marítim, un museu immers en una profunda transformació que acabarà el 2014, quan es completi la totalitat del projecte.
* Roger Marcet és el director del museu marítim de barcelona.
