Un dels personatges més fascinants i controvertits de la Garrotxa de finals de l'edat mitjana va ser, sens dubte, el cabdill remença Francesc de Verntallat. Gens estrany, doncs, que sigui el protagonista d'una de les conferències que s'han programat el proper 2 de juny a Olot en el marc dels actes del 3r Dia SÀPIENS. Amb el títol ‘Verntallat, de remença a vescomte', la conferència tindrà lloc al Casal Marià i l'impartirà Valentí Gual, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, amb qui vam tenir ocasió de parlar.
La de Francesc de Verntallat va ser una vida de novel·la, amb llums i ombres. Quins aspectes en destacaria?
Va néixer en una família de la petita noblesa rural i, per tant, formava part dels estrats més alts de la pagesia remença. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) els enemics dels pagesos el van considerar com una mena d'ens fantasmagòric i amb el do de la ubiqüitat. Es va desentendre, però, de la fase radical de la revolta, liderada per Pere Joan Sala. Més tard va ser ennoblit en obtenir el títol de vescomte.
Quina va ser la seva aportació a la qüestió de la remença?
Va ser qui va dirigir les lluites dels pagesos des de la primavera de 1462, quan es van començar a aplegar bandes armades de centenars de pagesos a les Guilleries i a l'alt Fluvià. Va ajudar a teixir l'aliança amb el rei Joan II atenent a l'amenaça d'un enemic comú: l'acció armada de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona. A partir de mitjan maig de 1462 va ser el capità dels remences i va combatre obertament a les ordres de la reina Joana sota la consigna "monarquia, pau, justícia i concòrdia".
Com era la situació dels pagesos a l'època de Verntallat?
La pagesia remença, pròpia de la Catalunya Vella, vivia aclaparada per un conjunt de mals usos i consuetuds iniqües que suposaven un autèntic atac a la dignitat humana i personal. La crisi tardomedieval havia beneficiat alguns sectors remences, però la immensa majoria vivien aclaparats per un règim senyorial feixuc, lligats a la terra, sotmesos a la justícia dels senyors i amb molta voluntat de canviar l'estat de la situació.
I la vida a la Garrotxa d'aquell temps?
A la Garrotxa el marc general esmentat no variava en excés. Va ser un dels territoris on la guerrilla pagesa va actuar de forma insistent i amb força èxits. De fet, Olot es va lliurar simbòlicament a Verntallat el 14 de desembre de 1471, deu mesos abans de la fi del conflicte. Fins al 1469, Verntallat havia defensat amb bon succés l'estratègica plaça de Besalú.
La de Francesc de Verntallat va ser una vida de novel·la, amb llums i ombres. Quins aspectes en destacaria?
Va néixer en una família de la petita noblesa rural i, per tant, formava part dels estrats més alts de la pagesia remença. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) els enemics dels pagesos el van considerar com una mena d'ens fantasmagòric i amb el do de la ubiqüitat. Es va desentendre, però, de la fase radical de la revolta, liderada per Pere Joan Sala. Més tard va ser ennoblit en obtenir el títol de vescomte.
Quina va ser la seva aportació a la qüestió de la remença?
Va ser qui va dirigir les lluites dels pagesos des de la primavera de 1462, quan es van començar a aplegar bandes armades de centenars de pagesos a les Guilleries i a l'alt Fluvià. Va ajudar a teixir l'aliança amb el rei Joan II atenent a l'amenaça d'un enemic comú: l'acció armada de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona. A partir de mitjan maig de 1462 va ser el capità dels remences i va combatre obertament a les ordres de la reina Joana sota la consigna "monarquia, pau, justícia i concòrdia".
Com era la situació dels pagesos a l'època de Verntallat?
La pagesia remença, pròpia de la Catalunya Vella, vivia aclaparada per un conjunt de mals usos i consuetuds iniqües que suposaven un autèntic atac a la dignitat humana i personal. La crisi tardomedieval havia beneficiat alguns sectors remences, però la immensa majoria vivien aclaparats per un règim senyorial feixuc, lligats a la terra, sotmesos a la justícia dels senyors i amb molta voluntat de canviar l'estat de la situació.
I la vida a la Garrotxa d'aquell temps?
A la Garrotxa el marc general esmentat no variava en excés. Va ser un dels territoris on la guerrilla pagesa va actuar de forma insistent i amb força èxits. De fet, Olot es va lliurar simbòlicament a Verntallat el 14 de desembre de 1471, deu mesos abans de la fi del conflicte. Fins al 1469, Verntallat havia defensat amb bon succés l'estratègica plaça de Besalú.