Entrevista a Àngel Casals

El programa del 3r Dia SÀPIENS inclou una conferència de l'historiador Àngel Casals. La xerrada versarà sobre la figura de l'advocat olotí Joan Pere Fontanella, conseller en cap de Barcelona durant la guerra dels Segadors. Serà una bona oportunitat per descobrir un dels personatges que millor encarnen els conflictes del segle XVII a Catalunya.

Quina és la rellevància de Joan Pere Fontanella en la història del nostre país?
Va ser un dels juristes més importants de la Catalunya de la primera meitat del segle XVII. El seu treball en el món del dret va permetre avançar en la maduresa del sistema pactista català. En aquell moment Europa i Catalunya vivien un procés de florida del món jurídic. Per això, l'activitat dels advocats d'aquest període és una eina fonamental en l'evolució política i jurídica europea.

Com va ser la seva participació a la guerra dels Segadors?
Als seus 65 anys, Joan Pere Fontanella va voler jugar un paper tranquil·litzador davant la radicalitat social dels primers temps de la revolta. Va ser conseller en cap de Barcelona en els moments decisius de gener de 1641 i va tenir un paper destacat en la redacció dels textos d'acceptació de Lluís XIII com a nou rei dels catalans.

El seu final, declarat traïdor pel Consell de Cent, va ser controvertit. Com l'explica? Creu que s'ha fet justícia a la seva figura?
Hem de tenir present que la història política del bàndol profrancès durant la guerra dels Segadors té encara molts punts foscos. A finals dels anys quaranta del segle XVII, l'evolució militar favorable als castellans i la política repressiva francesa havia fet que molta gent canviés de bàndol o que s'allunyés de la política i de les posicions més profranceses, com Fontanella.

Com era la Catalunya del moment?
L'any 1649 hem d'imaginar una Barcelona on bullien les conspiracions a favor i en contra dels castellans, on els rumors de traïció i deserció devien de ser el pa de cada dia. La sortida de Fontanella cap a Perpinyà va ser aprofitada pels seus enemics polítics per desfer-se'n. Un acte injust? Com tants altres que es fan en temps de guerra.

Quina és, segons vostè, la principal aportació de Fontanella?
Crec que Joan Pere Fontanella ha de ser vist com un dels grans teòrics del dret català, ja ho hem dit. A més, encarna moltes de les contradiccions que la classe dirigent catalana va haver de superar durant l'onada revolucionària de 1640 i, després, durant la guerra entre Castella i França.

La trajectòria pública de Fontanella té lloc principalment a Barcelona. Però, com era l'Olot d'aquella època? I com es va viure a la capital de la Garrotxa la guerra dels Segadors?
Olot havia conegut un espectacular creixement econòmic en el segle XVI gràcies a una puixant indústria tèxtil, fins al punt de parlar-se el 1585 de "mil cases" habitades. Un creixement que, a més, va augmentar l'àrea d'influència de la vila en el seu entorn, molt meritòria si es té present que la vila no tenia cap mena de capitalitat administrativa. Aquesta prosperitat, però, no va superar mai els àmbits comarcals i sembla que la crisi econòmica de començaments del segle XVII va frenar el seu creixement. A més, la guerra dels Segadors va tenir unes conseqüències nefastes, sembla que la vila havia passat de tenir 600 famílies el 1640 a només 100 aveïnades. Tot i que possiblement la xifra sigui exagerada, demostra la sagnia econòmica i demogràfica que la guerra va representar.