‘La càrrega', de Ramon Casas, és segurament el quadre més destacat del fons del Museu Comarcal de la Garrotxa, un espai que disposa d'una destacada col·lecció d'art dels segles XIX i XX, amb menció especial als pintors de l'escola d'Olot, que van descobrir la fascinació pel paisatge en la pintura catalana.
Entrevistem Montserrat Mallol, que n'és la directora. El proper 2 de juny, en el marc del dia SÀPIENS, Mallol serà l'encarregada de guiar els lectors de la revista per les sales del Museu.
El Museu Comarcal destaca pel seu gran fons d'obres de l'anomenada escola d'Olot. Què representa aquesta pel conjunt de l'art català?
Els Vayreda, Berga i algun altre són figures importants en el panorama pictòric català de la segona meitat del segle XIX per la seva decisiva contribució a la plàstica del país. Els pintors catalans més inquiets del moment van venir a Olot a pintar els seus entorns naturals, van pintar el seu paisatge. Tots els estudiosos coincideixen que el paper de l'escola d'Olot va més enllà de l'estricte àmbit local per esdevenir un referent indiscutible en el desenvolupament del paisatgisme a Catalunya. Un moviment que al llarg dels anys ha comptat amb l'alta valoració i el respecte dels principals pintors de l'art modern català.
Alguna obra o obres del Museu que ningú s'ha de perdre o especialment significatives per a vostè?
Jo destacaria ‘La càrrega', de Ramon Casas, la col·lecció de cartells modernistes ‘Cigarrillos París', la magnífica col·lecció d'escultures de Miquel Blay i Josep Clarà i, per descomptat, els quadres de l'escola d'Olot, moviment paisatgístic de referència a Catalunya amb autors com Joaquim i Marià Vayreda i Josep Berga i Boix.
Com i quan es va crear aquest museu?
La història del Museu d'Olot és ben atzarosa. L'any 1893, l'alcalde Nonet Escubós va proposar la creació d'un museu d'antiguitats i va rebre algunes donacions particulars que es van desar en una sala del gran casalot de l'Hospici. El 1905, Escubós va remoure la idea i va demanar la col·laboració de diverses personalitats per tal de materialitzar-ho. Així es van recollir escultures de Miquel Blay i Josep Clarà i donacions de particulars, com els originals dels concursos de cartells dels Cigarrillos París, patrocinat per Manel Malagrida. En aquest període els objectes cedits ocupaven diverses sales que mostraven una barreja de materials artístics, productes volcànics i obres dels pintors de l'escola d'Olot.
I llavors es va decidir traslladar el Museu.
L'herència que va deixar Sabina Sureda a la ciutat, consistent en una magnífica finca noucentista, la torre Castanys, va permetre el 1943 convertir el palauet central en museu, anomenat Museu d'Art Modern. S'hi van instal·lar obres de l'antic Museu de l'Hospici, malmès per la Guerra Civil, després de fer una selecció d'obres i de demanar-ne altres. Mentrestant, a l'Hospici hi havien quedat, mig abandonades, pintures, escultures i objectes d'un cert interès, així com col·leccions de vidre català, restes de retaules, imatges…, que, sota la tutela del Dr. Oliva i Prat, es van començar a rescatar i condicionar. El 1963 es va reinaugurar com a Museu Arqueològic. Finalment, l'Ajuntament va signar el 1982 un conveni amb la Generalitat pel qual es creava el Museu Comarcal de la Garrotxa. Ara formen part d'aquest Museu Comarcal el Museu dels Sants, la Casa Museu Can Trincheria i el Museu dels Volcans.
I com encara el Museu aquest nou segle?
El Museu, si vol ser viu, no s'ha de convertir només en un panteó d'obres, sinó que ha d'anar oferint propostes per a públics diversos que facin interessant i activa la seva visita. Així, el Museu Comarcal de la Garrotxa s'ha plantejat un projecte ambiciós i d'àmbit nacional, el Museu del Paisatge de Catalunya, i per fer-lo realitat s'han fet dipòsits d'obres del MNAC, institució de la qual és filial. Compta també amb la col·laboració de l'Observatori del Paisatge, que és un ens que pretén convertir-se en un centre d'estudi i seguiment de l'evolució dels paisatges a Catalunya i esdevenir un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge. No volem un megamuseu, sinó un museu d'àmbit local, amb un ampli camp de visió.
Quins altres indrets recomanaria als aficionats a la història, tant a Olot com a la Garrotxa?
A mi em sembla especialment interessant el Museu dels Sants, un taller de producció d'imatgeria religiosa fundat per Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix l'any 1880. Però l'interès patrimonial d'Olot no s'esgota aquí i per això recomanaria als visitants que no es perdessin tampoc la Casa Museu Can Trincheria, una casa museïtzada del segle XVIII. I, ja fora dels límits de la ciutat, sempre paga la pena una escapada per visitar els conjunts medievals de Santa Pau i Besalú.
Entrevistem Montserrat Mallol, que n'és la directora. El proper 2 de juny, en el marc del dia SÀPIENS, Mallol serà l'encarregada de guiar els lectors de la revista per les sales del Museu.
El Museu Comarcal destaca pel seu gran fons d'obres de l'anomenada escola d'Olot. Què representa aquesta pel conjunt de l'art català?
Els Vayreda, Berga i algun altre són figures importants en el panorama pictòric català de la segona meitat del segle XIX per la seva decisiva contribució a la plàstica del país. Els pintors catalans més inquiets del moment van venir a Olot a pintar els seus entorns naturals, van pintar el seu paisatge. Tots els estudiosos coincideixen que el paper de l'escola d'Olot va més enllà de l'estricte àmbit local per esdevenir un referent indiscutible en el desenvolupament del paisatgisme a Catalunya. Un moviment que al llarg dels anys ha comptat amb l'alta valoració i el respecte dels principals pintors de l'art modern català.
Alguna obra o obres del Museu que ningú s'ha de perdre o especialment significatives per a vostè?
Jo destacaria ‘La càrrega', de Ramon Casas, la col·lecció de cartells modernistes ‘Cigarrillos París', la magnífica col·lecció d'escultures de Miquel Blay i Josep Clarà i, per descomptat, els quadres de l'escola d'Olot, moviment paisatgístic de referència a Catalunya amb autors com Joaquim i Marià Vayreda i Josep Berga i Boix.
Com i quan es va crear aquest museu?
La història del Museu d'Olot és ben atzarosa. L'any 1893, l'alcalde Nonet Escubós va proposar la creació d'un museu d'antiguitats i va rebre algunes donacions particulars que es van desar en una sala del gran casalot de l'Hospici. El 1905, Escubós va remoure la idea i va demanar la col·laboració de diverses personalitats per tal de materialitzar-ho. Així es van recollir escultures de Miquel Blay i Josep Clarà i donacions de particulars, com els originals dels concursos de cartells dels Cigarrillos París, patrocinat per Manel Malagrida. En aquest període els objectes cedits ocupaven diverses sales que mostraven una barreja de materials artístics, productes volcànics i obres dels pintors de l'escola d'Olot.
I llavors es va decidir traslladar el Museu.
L'herència que va deixar Sabina Sureda a la ciutat, consistent en una magnífica finca noucentista, la torre Castanys, va permetre el 1943 convertir el palauet central en museu, anomenat Museu d'Art Modern. S'hi van instal·lar obres de l'antic Museu de l'Hospici, malmès per la Guerra Civil, després de fer una selecció d'obres i de demanar-ne altres. Mentrestant, a l'Hospici hi havien quedat, mig abandonades, pintures, escultures i objectes d'un cert interès, així com col·leccions de vidre català, restes de retaules, imatges…, que, sota la tutela del Dr. Oliva i Prat, es van començar a rescatar i condicionar. El 1963 es va reinaugurar com a Museu Arqueològic. Finalment, l'Ajuntament va signar el 1982 un conveni amb la Generalitat pel qual es creava el Museu Comarcal de la Garrotxa. Ara formen part d'aquest Museu Comarcal el Museu dels Sants, la Casa Museu Can Trincheria i el Museu dels Volcans.
I com encara el Museu aquest nou segle?
El Museu, si vol ser viu, no s'ha de convertir només en un panteó d'obres, sinó que ha d'anar oferint propostes per a públics diversos que facin interessant i activa la seva visita. Així, el Museu Comarcal de la Garrotxa s'ha plantejat un projecte ambiciós i d'àmbit nacional, el Museu del Paisatge de Catalunya, i per fer-lo realitat s'han fet dipòsits d'obres del MNAC, institució de la qual és filial. Compta també amb la col·laboració de l'Observatori del Paisatge, que és un ens que pretén convertir-se en un centre d'estudi i seguiment de l'evolució dels paisatges a Catalunya i esdevenir un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge. No volem un megamuseu, sinó un museu d'àmbit local, amb un ampli camp de visió.
Quins altres indrets recomanaria als aficionats a la història, tant a Olot com a la Garrotxa?
A mi em sembla especialment interessant el Museu dels Sants, un taller de producció d'imatgeria religiosa fundat per Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix l'any 1880. Però l'interès patrimonial d'Olot no s'esgota aquí i per això recomanaria als visitants que no es perdessin tampoc la Casa Museu Can Trincheria, una casa museïtzada del segle XVIII. I, ja fora dels límits de la ciutat, sempre paga la pena una escapada per visitar els conjunts medievals de Santa Pau i Besalú.