El 7 de maig, en aquest mateix espai, informàvem que una comissió d'experts havia recomanat refer algunes de les biografies del polèmic ‘Diccionario biográfico español' de la Reial Acadèmia de la Història, entre les quals hi havia la del general Francisco Franco, i publicar-les com un annex. La raó, que cap d'aquestes no compleix els mínims exigibles d'objectivitat i rigor històrics. El ple de l'Acadèmia fins i tot va aprovar per unanimitat l'informe de la comissió. Però, fent realitat allò tan castís de "donde dije digo digo Diego", ara la il·lustre institució decideix que no, que les biografies estan bé tal com estan ara i que no s'ha de tocar ni refer res de res.
Això significa que la biografia que diu que Franco va muntar "un règim autoritari, però no totalitari", i que continua després amb una mena de discurs més hagiogràfic que no pas històric, es mantindrà tal com va sorgir de la inspiració de Luis Suárez, un medievalista que va ocupar alts càrrecs a l'administració del Generalísimo, que pertany a l'Opus Dei i que està vinculat a la Fundación Francisco Franco. Per no dir que és president de l'Hermandad del Valle de los Caídos. No és estrany, doncs, que en el seu article s'ignori tot el que el règim va tenir de repressor o qualsevol altre aspecte que pugui semblar crític.
Sí que es publicarà una addenda un cop finalitzi la impressió dels 50 volums de què consta el diccionari —de moment, només els 25 primers estan ja disponibles—, però només s'hi recolliran una fe d'errates, notes crítiques per aclarir conceptes, informació bibliogràfica i "referències creuades en els casos que es consideri pertinent, per ampliar i enriquir el contingut de determinades biografies", segons ha fet saber l'Acadèmia. Però afegeix que "no hi haurà biografies alternatives a les ja publicades".
La revisió de les biografies més sospitoses —no només la de Franco, sinó també les d'altres militars feixistes, la de Josemaría Escrivá de Balaguer i fins i tot la d'Esperanza Aguirre— era la condició per desbloquejar al Congrés la subvenció que l'Acadèmia rebia per a la redacció de l'obra per part del Ministeri d'Educació: 6,4 milions d'euros dels fons públics. Poc importa, un cop l'actual govern ha inclòs als Pressupostos Generals de 2012 una partida de 193.300 € per enllestir el diccionari. Per a això sembla que sí que n'hi ha, de diners.
Això significa que la biografia que diu que Franco va muntar "un règim autoritari, però no totalitari", i que continua després amb una mena de discurs més hagiogràfic que no pas històric, es mantindrà tal com va sorgir de la inspiració de Luis Suárez, un medievalista que va ocupar alts càrrecs a l'administració del Generalísimo, que pertany a l'Opus Dei i que està vinculat a la Fundación Francisco Franco. Per no dir que és president de l'Hermandad del Valle de los Caídos. No és estrany, doncs, que en el seu article s'ignori tot el que el règim va tenir de repressor o qualsevol altre aspecte que pugui semblar crític.
Sí que es publicarà una addenda un cop finalitzi la impressió dels 50 volums de què consta el diccionari —de moment, només els 25 primers estan ja disponibles—, però només s'hi recolliran una fe d'errates, notes crítiques per aclarir conceptes, informació bibliogràfica i "referències creuades en els casos que es consideri pertinent, per ampliar i enriquir el contingut de determinades biografies", segons ha fet saber l'Acadèmia. Però afegeix que "no hi haurà biografies alternatives a les ja publicades".
La revisió de les biografies més sospitoses —no només la de Franco, sinó també les d'altres militars feixistes, la de Josemaría Escrivá de Balaguer i fins i tot la d'Esperanza Aguirre— era la condició per desbloquejar al Congrés la subvenció que l'Acadèmia rebia per a la redacció de l'obra per part del Ministeri d'Educació: 6,4 milions d'euros dels fons públics. Poc importa, un cop l'actual govern ha inclòs als Pressupostos Generals de 2012 una partida de 193.300 € per enllestir el diccionari. Per a això sembla que sí que n'hi ha, de diners.