Història, paisatge, pintura, escultura, gastronomia, museus… Olot gaudeix d'una rica vida cultural, i això és farà evident el dissabte 2 de juny amb motiu del 3r DIA SÀPIENS, que enguany se celebra a la capital de la Garrotxa. En aquesta entrevista, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, defensa la divulgació de la cultura i la història entre el gran públic.
Què representa per a una vila com Olot acollir la celebració del Dia SÀPIENS?
D'entrada, poder donar un missatge molt clar a la ciutadania: la divulgació de la nostra història i de la nostra identitat és important. Tenim clar que en l'àmbit de la cultura, en una ciutat mitjana com Olot, hi ha d'haver de tot: teatre, dansa, música, cinema, exposicions de pintura i escultura, foment de la lectura, divulgació científica, i per descomptat, divulgació històrica. El coneixement de la història, de la nostra història, és important. En primer lloc per interès cultural, pel gaudi intel·lectual, però també per mantenir la nostra identitat, per saber qui som i d'on venim, i perquè conèixer el passat ens ha de permetre construir un futur millor. Raimon ho va sintetitzar molt bé, "qui perd els orígens, perd identitat", i la nostra corre perill. Cal defensar-la, i l'única manera de fer-ho és donant-la a conèixer.
Com a capital de la Garrotxa, la vila d'Olot és sobretot coneguda pel seu patrimoni paisatgístic. Però quin paper juga a la ciutat el patrimoni històric i artístic?
L'afirmació que la ciutat d'Olot és més coneguda pel seu paisatge i els seus volcans que per la seva història és certa, però no crec que sigui aplicable a tota la comarca de la Garrotxa. Besalú o el romànic de l'Alta Garrotxa en són clars exemples. Olot, però, és veritat que no té la grandesa medieval d'alguns dels nostres veïns com Vic, Ripoll o Besalú. Els terratrèmols del segle XV tampoc no van ajudar-hi gens. Després d'aquests, de l'antiga ciutat no en va quedar pràcticament res. Però a partir del segle XIX Olot pren un protagonisme important, sobretot des del punt de vista artístic, amb l'escola d'art d'Olot, amb noms il·lustres com els dels germans Vayreda, Josep Berga i Boix, Josep Clarà o Miquel Blay. I també en l'àmbit de la música, la literatura o l'arquitectura modernista.
Quines iniciatives es porten a terme per recuperar i donar a conèixer la història d'Olot?
De sempre, Olot ha comptat amb historiadors locals d'un gran nivell, com Josep Danés, Josep M. de Solà-Morales, Ricard Jordà, i molts altres. Amb el restabliment de la democràcia l'Ajuntament olotí va impulsar la publicació de la major part de l'obra d'aquests autors a través de la col·lecció de les Edicions Municipals, uns llibres de temàtica local adreçats a públics molt diversos: des de la col·lecció ‘El Gamarús', que a través del còmic vol apropar la història d'Olot i de la Garrotxa al públic infantil i juvenil, fins als recents deu volums dels ‘Quaderns d'Història', el darrer dels quals es presentarà aquest mateix any.
Amb quines entitats col·laboren?
A part de les publicacions, l'Ajuntament dóna suport econòmic al PEHOC (Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca), que treballa en la recuperació i la divulgació del patrimoni històric de la ciutat i de la comarca. Tot això sense oblidar que des del Museu Comarcal de la Garrotxa regularment es produeixen exposicions de contingut històric local. Aquest mateix any, al setembre, s'inaugurarà una exposició dedicada a la guerra del Francès que anirà acompanyada de conferències, un espectacle infantil (‘El general Bum Bum') i fins i tot la recreació d'una batalla al volcà Montsacopa, pensada precisament per apropar la història al públic familiar. La investigació i la divulgació han de seguir camins paral·lels utilitzant registres diferents. En aquest sentit, permeteu-me que us feliciti. Heu aconseguit que la vostra sigui una revista dedicada a la història, amb un tracte molt amè i entretingut, mèrit pel qual vull fer-vos extensiva la meva felicitació i l'agraïment de la ciutat que represento per haver-nos fet partícips del 3r Dia SÀPIENS.
Què representa per a una vila com Olot acollir la celebració del Dia SÀPIENS?
D'entrada, poder donar un missatge molt clar a la ciutadania: la divulgació de la nostra història i de la nostra identitat és important. Tenim clar que en l'àmbit de la cultura, en una ciutat mitjana com Olot, hi ha d'haver de tot: teatre, dansa, música, cinema, exposicions de pintura i escultura, foment de la lectura, divulgació científica, i per descomptat, divulgació històrica. El coneixement de la història, de la nostra història, és important. En primer lloc per interès cultural, pel gaudi intel·lectual, però també per mantenir la nostra identitat, per saber qui som i d'on venim, i perquè conèixer el passat ens ha de permetre construir un futur millor. Raimon ho va sintetitzar molt bé, "qui perd els orígens, perd identitat", i la nostra corre perill. Cal defensar-la, i l'única manera de fer-ho és donant-la a conèixer.
Com a capital de la Garrotxa, la vila d'Olot és sobretot coneguda pel seu patrimoni paisatgístic. Però quin paper juga a la ciutat el patrimoni històric i artístic?
L'afirmació que la ciutat d'Olot és més coneguda pel seu paisatge i els seus volcans que per la seva història és certa, però no crec que sigui aplicable a tota la comarca de la Garrotxa. Besalú o el romànic de l'Alta Garrotxa en són clars exemples. Olot, però, és veritat que no té la grandesa medieval d'alguns dels nostres veïns com Vic, Ripoll o Besalú. Els terratrèmols del segle XV tampoc no van ajudar-hi gens. Després d'aquests, de l'antiga ciutat no en va quedar pràcticament res. Però a partir del segle XIX Olot pren un protagonisme important, sobretot des del punt de vista artístic, amb l'escola d'art d'Olot, amb noms il·lustres com els dels germans Vayreda, Josep Berga i Boix, Josep Clarà o Miquel Blay. I també en l'àmbit de la música, la literatura o l'arquitectura modernista.
Quines iniciatives es porten a terme per recuperar i donar a conèixer la història d'Olot?
De sempre, Olot ha comptat amb historiadors locals d'un gran nivell, com Josep Danés, Josep M. de Solà-Morales, Ricard Jordà, i molts altres. Amb el restabliment de la democràcia l'Ajuntament olotí va impulsar la publicació de la major part de l'obra d'aquests autors a través de la col·lecció de les Edicions Municipals, uns llibres de temàtica local adreçats a públics molt diversos: des de la col·lecció ‘El Gamarús', que a través del còmic vol apropar la història d'Olot i de la Garrotxa al públic infantil i juvenil, fins als recents deu volums dels ‘Quaderns d'Història', el darrer dels quals es presentarà aquest mateix any.
Amb quines entitats col·laboren?
A part de les publicacions, l'Ajuntament dóna suport econòmic al PEHOC (Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca), que treballa en la recuperació i la divulgació del patrimoni històric de la ciutat i de la comarca. Tot això sense oblidar que des del Museu Comarcal de la Garrotxa regularment es produeixen exposicions de contingut històric local. Aquest mateix any, al setembre, s'inaugurarà una exposició dedicada a la guerra del Francès que anirà acompanyada de conferències, un espectacle infantil (‘El general Bum Bum') i fins i tot la recreació d'una batalla al volcà Montsacopa, pensada precisament per apropar la història al públic familiar. La investigació i la divulgació han de seguir camins paral·lels utilitzant registres diferents. En aquest sentit, permeteu-me que us feliciti. Heu aconseguit que la vostra sigui una revista dedicada a la història, amb un tracte molt amè i entretingut, mèrit pel qual vull fer-vos extensiva la meva felicitació i l'agraïment de la ciutat que represento per haver-nos fet partícips del 3r Dia SÀPIENS.