Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha recollit noves evidències arqueològiques que confirmen l'existència d'un comerç d'aliments entre les costes atlàntiques en l'època romana. L'estudi ha arribat a aquesta conclusió gràcies a la troballa i l'anàlisi de diversos conjunts d'àmfores i vaixells provinents de les costes de la península Ibèrica, el nord-oest de França, Holanda, Alemanya i la Gran Bretanya.
La ruta comercial s'hauria desenvolupat des del segle I aC, en època de l'emperador August, fins al segle III dC. Durant l'estudi, els investigadors han constatat que la majoria d'àmfores localitzades al llarg de la costa atlàntica són d'origen peninsular, sobretot de les províncies Bètica i Tarraconensis. Més del 70% de les àmfores trobades a 103 jaciments romans de Gran Bretanya provenien de la península Ibèrica, i entre elles predominaven les àmfores d'oli del Guadalquivir, de garum de Cadis i de vi de Catalunya i del sud d'Espanya.
Aquests descobriments ja proporcionaven unes primeres hipòtesis de l'existència d'aquesta ruta, que s'han completat de manera concloent amb noves dades obtingudes a diverses ciutats romanes de les costes alemanyes i holandeses, on s'ha localitzat una quantitat d'àmfores peninsulars molt destacable. Les informacions proporcionades per les àmfores s'han complementat, a més, amb les que ja s'havien obtingut d'altres materials extrets de vaixells naufragats al llarg de la costa atlàntica.
Han col·laborat en el projecte de la UAB les universitats de Barcelona (UB), de Nimega (Holanda), de Lisboa (Portugal) i de Munic (Alemanya), així com l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).
La ruta comercial s'hauria desenvolupat des del segle I aC, en època de l'emperador August, fins al segle III dC. Durant l'estudi, els investigadors han constatat que la majoria d'àmfores localitzades al llarg de la costa atlàntica són d'origen peninsular, sobretot de les províncies Bètica i Tarraconensis. Més del 70% de les àmfores trobades a 103 jaciments romans de Gran Bretanya provenien de la península Ibèrica, i entre elles predominaven les àmfores d'oli del Guadalquivir, de garum de Cadis i de vi de Catalunya i del sud d'Espanya.
Aquests descobriments ja proporcionaven unes primeres hipòtesis de l'existència d'aquesta ruta, que s'han completat de manera concloent amb noves dades obtingudes a diverses ciutats romanes de les costes alemanyes i holandeses, on s'ha localitzat una quantitat d'àmfores peninsulars molt destacable. Les informacions proporcionades per les àmfores s'han complementat, a més, amb les que ja s'havien obtingut d'altres materials extrets de vaixells naufragats al llarg de la costa atlàntica.
Han col·laborat en el projecte de la UAB les universitats de Barcelona (UB), de Nimega (Holanda), de Lisboa (Portugal) i de Munic (Alemanya), així com l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).