L'historiador Jordi Albaladejo i el periodista Àlex Asensio van presentar, l'any 2013, una proposta per a la 2a Beca de Recerca Històrica de l'Ajuntament d'Alella, edició que convidava els interessats a investigar els fets de la guerra de Successió. El seu treball, ‘Alella, 1714. Una visió política, social i econòmica a l'entorn de la Guerra de Successió', va ser escollit guanyador de la beca. Els seus autors van disposar de nou mesos per dur a terme la seva investigació, centrada en famílies destacades, els fets d'armes a la vila i la repressió borbònica. Després de presentar les seves conclusions la primavera passada, els autors han publicat el llibre fruit del seu treball.
Els dos responsables de l'obra, alellencs i part activa del centre de recercahistòrica Cerquem les arrels (que edita el llibre amb l'Ajuntament), han dedicat gran part dels seus esforços a investigar 24 nissagues, tant borbòniques com austriacistes. "Per aproximar-se a la societat de l'època, per tal de conèixer els negocis, la participació política, el funcionament dels estaments... cal investigar les xarxes familiars. Hem reconstruït la genealogia i la trajectòria vital de persones dels dos bàndols, fet que ens permet mostrar la complexitat i la diversitat de motius de la contesa", explica Albaladejo. Entre d'altres, el seu llibre parla dels Antich, els Calderó, els Claresvalls o els Lleonart, i de dues dones, Gaietana de Cordelles i l'espia Marianna Copons. Alguns d'ells van estar directament implicats en el conflicte, com Salvador Lleonart, cap de l'espionatge català, i Marianna Copons, una de les informadores de la seva xarxa.
En la seva recerca, Albaladejo i Asensio s'han proposat compassar el relat de guerra nacional i el de comarques. "Alella i el Maresme hi tenen un paper rellevant, sobretot en el darrer període de la resistència catalana, els anys 1713-14", afirma Albaladejo. A més d'abordar la situació socioeconòmica a partir de dades del cadastre i del Comú, amb factors com la puixança comercial vinícola o l'impacte local dels fets d'armes, l'obra se centra en la repressió borbònica, que va arribar a Alella molt abans de la caiguda de Barcelona. En aquest sentit, els autors d'‘Alella, 1714' han documentat 13 segrestos de propietats sobre destacats austriacistes molt abans de l'11 de setembre de 1714.
Els dos responsables de l'obra, alellencs i part activa del centre de recercahistòrica Cerquem les arrels (que edita el llibre amb l'Ajuntament), han dedicat gran part dels seus esforços a investigar 24 nissagues, tant borbòniques com austriacistes. "Per aproximar-se a la societat de l'època, per tal de conèixer els negocis, la participació política, el funcionament dels estaments... cal investigar les xarxes familiars. Hem reconstruït la genealogia i la trajectòria vital de persones dels dos bàndols, fet que ens permet mostrar la complexitat i la diversitat de motius de la contesa", explica Albaladejo. Entre d'altres, el seu llibre parla dels Antich, els Calderó, els Claresvalls o els Lleonart, i de dues dones, Gaietana de Cordelles i l'espia Marianna Copons. Alguns d'ells van estar directament implicats en el conflicte, com Salvador Lleonart, cap de l'espionatge català, i Marianna Copons, una de les informadores de la seva xarxa.
En la seva recerca, Albaladejo i Asensio s'han proposat compassar el relat de guerra nacional i el de comarques. "Alella i el Maresme hi tenen un paper rellevant, sobretot en el darrer període de la resistència catalana, els anys 1713-14", afirma Albaladejo. A més d'abordar la situació socioeconòmica a partir de dades del cadastre i del Comú, amb factors com la puixança comercial vinícola o l'impacte local dels fets d'armes, l'obra se centra en la repressió borbònica, que va arribar a Alella molt abans de la caiguda de Barcelona. En aquest sentit, els autors d'‘Alella, 1714' han documentat 13 segrestos de propietats sobre destacats austriacistes molt abans de l'11 de setembre de 1714.