Dos fòssils formen part de la llista de noves espècies més rellevants descobertes durant el 2015, realitzada per un comitè internacional de taxonomistes del College of Environmental Science and Forestry (ESF). Es tracta de la ‘Laia', un avantpassat dels homínids presentat per un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) a l'octubre passat, i l'‘Homo naledi', un homínid del mateix gènere que els éssers humans.
La descoberta de la ‘Laia', que en realitat es diu ‘Pliobates cataloniae', va canviar radicalment el paradigma de l'evolució humana. "Fins ara la majoria de científics pensàvem que el nostre darrer avantpassat comú amb els homínids havia de ser de mida gran, ja que tots els primats fòssils trobats fins ara ho eren", va explicar David M. Alba, investigador de l'ICP, quan es va presentar la investigació a ‘Science'.
Es calcula que la ‘Laia' pesava 4 o 5 quilos i que va viure fa 11,6 milions d'anys, entre el miocè mitjà i el superior. En termes de parentiu, és anterior al moment en què es van separar els homínids (grans antropomorfs i humans) dels micos. La seva existència planteja la possibilitat que els humans podrien ser més propers als gibons que als grans simis.
Pel que fa a l'‘Homo naledi', es tracta d'un primat trobat a Sud-àfrica que sembla "una barreja d'australopitec amb altres espècies d'‘Homo'". Al mateix indret es van trobar un total de 15 individus de l'espècie. Segons han explicat els científics, "té un crani i una part superior que s'assemblen als nostres ancestres que van viure fa entre dos i quatre milions d'anys, però les seves mans i peus s'assemblen als humans moderns". "Una vegada es pugui determinar l'edat exacta de les restes, es coneixeran més detalls de les seves implicacions per a la història del nostre gènere", han afegit.
Els dos primats comparteixen espai a la llista amb altres descobriments, com un nou tipus de tortuga gegant de Galápagos, un cavallet de mar amb tons de vermell robí o una planta carnívora descoberta a través de fotos de Facebook que es troba en perill greu d'extinció, però destaquen per ser els únics ja extingits. La selecció només inclou els 10 millors descobriments d'entre unes 18.000 noves espècies documentades durant l'any anterior. La llista, que ha tingut una edició anual des de 2008, es publica al voltant del 23 de maig per commemorar l'aniversari del naixement de Carl von Linné, botànic suec del segle XVIII considerat el pare de la taxonomia moderna.
La descoberta de la ‘Laia', que en realitat es diu ‘Pliobates cataloniae', va canviar radicalment el paradigma de l'evolució humana. "Fins ara la majoria de científics pensàvem que el nostre darrer avantpassat comú amb els homínids havia de ser de mida gran, ja que tots els primats fòssils trobats fins ara ho eren", va explicar David M. Alba, investigador de l'ICP, quan es va presentar la investigació a ‘Science'.
Es calcula que la ‘Laia' pesava 4 o 5 quilos i que va viure fa 11,6 milions d'anys, entre el miocè mitjà i el superior. En termes de parentiu, és anterior al moment en què es van separar els homínids (grans antropomorfs i humans) dels micos. La seva existència planteja la possibilitat que els humans podrien ser més propers als gibons que als grans simis.
Pel que fa a l'‘Homo naledi', es tracta d'un primat trobat a Sud-àfrica que sembla "una barreja d'australopitec amb altres espècies d'‘Homo'". Al mateix indret es van trobar un total de 15 individus de l'espècie. Segons han explicat els científics, "té un crani i una part superior que s'assemblen als nostres ancestres que van viure fa entre dos i quatre milions d'anys, però les seves mans i peus s'assemblen als humans moderns". "Una vegada es pugui determinar l'edat exacta de les restes, es coneixeran més detalls de les seves implicacions per a la història del nostre gènere", han afegit.
Els dos primats comparteixen espai a la llista amb altres descobriments, com un nou tipus de tortuga gegant de Galápagos, un cavallet de mar amb tons de vermell robí o una planta carnívora descoberta a través de fotos de Facebook que es troba en perill greu d'extinció, però destaquen per ser els únics ja extingits. La selecció només inclou els 10 millors descobriments d'entre unes 18.000 noves espècies documentades durant l'any anterior. La llista, que ha tingut una edició anual des de 2008, es publica al voltant del 23 de maig per commemorar l'aniversari del naixement de Carl von Linné, botànic suec del segle XVIII considerat el pare de la taxonomia moderna.
