Alemanya reconeix el genocidi armeni

El Parlament alemany ha aprovat una resolució que declara la matança massiva d'armenis pels otomans durant la Primera Guerra Mundial com un genocidi. L'ús d'aquesta paraula, que Turquia mai no ha acceptat, ha provocat la crida a consultes de l'ambaixador turc a Alemanya i l'anunci de futures accions per part del president Recep Tayyip Erdogan. Un augment de la tensió en tota regla entre els dos països en un moment en què la Unió Europea depèn de Turquia per al compliment dels acords d'immigració signats entre les dues parts.

La polèmica ja fa més d'un segle que dura. Els armenis diuen que fins a 1,5 milions de persones van morir assassinades a partir de 1915, en una persecució ètnica que va comportar deportacions forçoses i assassinats massius. Turquia, com a successora legal de l'imperi Otomà, mai no ha reconegut els fets com un genocidi i diu que la xifra va ser molt menor. Al seu torn, Ankara assenyala que també molts civils turcs van morir en els disturbis que es van produir durant el col·lapse de l'imperi Otomà, i que les deportacions es van dur a terme en un context de guerra en què hi havia perill que els armenis, cristians, s'aliessin amb Rússia, enemiga del país. Tot i que el mateix Erdogan ha manifestat en els últims anys les seves condolences als familiars de les víctimes, ho ha fet sempre remarcant "el dol comú" de turcs i armenis.

Per tant, qualsevol esment al mot provoca sempre reaccions per part de les autoritats turques. Erdogan ha advertit que la resolució "tindrà conseqüències serioses en la relació entre els dos països". Per la seva banda, el ministre d'afers exteriors armeni, Edward Nalbandian, considera la resolució una "contribució valuosa" per al "reconeixement internacional i la condemna del genocidi armeni". La major part dels estudiosos independents consideren que la violència exercida contra els armenis a partir de 1915 hauria de ser qualificada de genocidi, però la historiografia oficial turca ho desmenteix.

Els polítics alemanys ho han viscut també de manera intensa. Ni Angela Merkel ni el ministre d'afers exteriors del país, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, han estat presents al Bundestag durant la votació. Tot i això, els diputats dels seus partits han votat a favor de la resolució, postura que ja havien pactat amb Els Verds, impulsors de la iniciativa, abans de la sessió.

En el cas alemany, el simbolisme del text va més enllà de l'assumpte turc. El document considera que els fets de fa un segle exemplifiquen "les matances massives, la neteja ètnica, les expulsions i els genocidis que van marcar el segle XX". La resolució, doncs, té tant d'acusació com d'autocrítica: l'imperi alemany, aliat durant la Primera Guerra Mundial dels otomans, no va fer res per evitar les matances. De fet, molts dels discursos al Parlament es van centrar en la responsabilitat d'Alemanya en l'episodi.

Actualment, més de 20 països, entre els quals hi ha França, el Canadà i Rússia, així com el papa Francesc, han reconegut els assassinats de 1915 com a genocidi, gestos que ja van provocar en cada moment reaccions similars per part de Turquia. Altres països, com els Estats Units, el Regne Unit, Israel o Espanya, eviten l'ús del mot. Tot i això, la gran majoria dels estats dels EUA i també Catalunya, entre altres, han reconegut el genocidi.