Un equip internacional d'investigadors ha trobat sis dents i un fragment d'os de la mandíbula que pertanyen als ancestres de l'‘Homo floresiensis', una espècie d'homínids que no superava el metre d'alçada, segons ha conclòs després d'estudiar anatòmicament les troballes. Les restes, descobertes a l'illa indonèsia de Flores, pertanyen a almenys un adult i dos nens que haurien habitat la zona 600.000 anys abans que l'‘Homo floresiensis'.
Gert van den Bergh, de la Universitat de Wollongong, i els seus col•legues, han donat a conèixer els resultats en dos articles publicats a ‘Nature'. En aquests, argumenten que l'antic llinatge ara descobert descendeix d'‘Homo erectus' que van arribar a l'illa fa un milió d'anys i es van encongir al llarg de 300.000 anys. Aquesta teoria es basa en un procés evolutiu observat en animals conegut com ‘nanisme insular'.
Certament, altres estudis apuntaven en aquesta direcció; el que ha sorprès ara als científics és la comprovació que els habitants de l'illa ja mostraven signes de nanisme fa 700.000 anys. Segons argumenta Van den Bergh, els habitants de l'illa s'haurien vist amenaçats per pocs depredadors, i així "no van necessitar un gran cervell". Tot i això, continua, "és clarque feien eines de pedra, de manera que no eren estúpids".
Un altre estudi publicat fa tres mesos va reestimar la data de desaparició de l'‘Homo floresiensis' dels 12.000 als 50.000 anys, coincidint amb l'expansió de l'ésser humà modern a la zona. Aquesta nova dada planteja el dubte de si l'‘Homo sapiens' va tenir res a veure amb la seva extinció.
Gert van den Bergh, de la Universitat de Wollongong, i els seus col•legues, han donat a conèixer els resultats en dos articles publicats a ‘Nature'. En aquests, argumenten que l'antic llinatge ara descobert descendeix d'‘Homo erectus' que van arribar a l'illa fa un milió d'anys i es van encongir al llarg de 300.000 anys. Aquesta teoria es basa en un procés evolutiu observat en animals conegut com ‘nanisme insular'.
Certament, altres estudis apuntaven en aquesta direcció; el que ha sorprès ara als científics és la comprovació que els habitants de l'illa ja mostraven signes de nanisme fa 700.000 anys. Segons argumenta Van den Bergh, els habitants de l'illa s'haurien vist amenaçats per pocs depredadors, i així "no van necessitar un gran cervell". Tot i això, continua, "és clarque feien eines de pedra, de manera que no eren estúpids".
Un altre estudi publicat fa tres mesos va reestimar la data de desaparició de l'‘Homo floresiensis' dels 12.000 als 50.000 anys, coincidint amb l'expansió de l'ésser humà modern a la zona. Aquesta nova dada planteja el dubte de si l'‘Homo sapiens' va tenir res a veure amb la seva extinció.
