El sentit de l'oïda està molt lligat a la parla. I és per això que els científics s'han esforçat per saber quan van aparèixer les nostres capacitats auditives, amb quina espècie, i com es va anar desenvolupant. Segons una recerca publicada recentment, els primers homínids tenien una capacitat auditiva similar a la dels ximpanzés, però amb diferències que els apropen als humans actuals. Però com es poden analitzar les capacitats auditives d'éssers que van viure fa 4 milions d'anys?
S'ha dut a terme una reconstrucció en 3D del crani a partir de fòssils d'‘Australopithecus africanus' i ‘Paranthropus robustus', dues espècies que s'han trobat a Sud-àfrica i que han permès analitzar l'anatomia interna de l'orella. Així, s'ha observat que aquelles espècies tenien unes capacitats auditives molt similars a les dels ximpanzés. "Els primers homínids podrien utilitzar sistemes de vocalització similars als que empren els ximpanzés, però no sembla que disposessin de capacitats per sentir i emetre un llenguatge articulat tan complex com el dels humans actuals", comenta Carlos Lorenzo, coautor de l'estudi, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor de la Universitat Rovira i Virgili.
Els éssers humans es diferencien de la majoria dels altres primats, inclosos els ximpanzés, perquè tenen una millor audició en una gamma de freqüències generalment entre 1,0-8,0 kHz. Dins d'aquest mateix rang de freqüències, que abasta molts dels sons emesos durant el llenguatge parlat, els ximpanzés i la majoria dels altres primats tenen menor sensibilitat en comparació amb els éssers humans. Aquestes capacitats es coneixen gràcies a estudis de laboratori que permeten realitzar audiogrames en ximpanzés i humans actuals. Cal assenyalar que aquesta línia de recerca que permet conèixer les capacitats auditives del nostres avantpassats es va iniciar l'any 2004 amb l'estudi pertinent dels preneandertals trobats a la Sima de los Huesos, a Atapuerca.
S'ha dut a terme una reconstrucció en 3D del crani a partir de fòssils d'‘Australopithecus africanus' i ‘Paranthropus robustus', dues espècies que s'han trobat a Sud-àfrica i que han permès analitzar l'anatomia interna de l'orella. Així, s'ha observat que aquelles espècies tenien unes capacitats auditives molt similars a les dels ximpanzés. "Els primers homínids podrien utilitzar sistemes de vocalització similars als que empren els ximpanzés, però no sembla que disposessin de capacitats per sentir i emetre un llenguatge articulat tan complex com el dels humans actuals", comenta Carlos Lorenzo, coautor de l'estudi, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor de la Universitat Rovira i Virgili.
Els éssers humans es diferencien de la majoria dels altres primats, inclosos els ximpanzés, perquè tenen una millor audició en una gamma de freqüències generalment entre 1,0-8,0 kHz. Dins d'aquest mateix rang de freqüències, que abasta molts dels sons emesos durant el llenguatge parlat, els ximpanzés i la majoria dels altres primats tenen menor sensibilitat en comparació amb els éssers humans. Aquestes capacitats es coneixen gràcies a estudis de laboratori que permeten realitzar audiogrames en ximpanzés i humans actuals. Cal assenyalar que aquesta línia de recerca que permet conèixer les capacitats auditives del nostres avantpassats es va iniciar l'any 2004 amb l'estudi pertinent dels preneandertals trobats a la Sima de los Huesos, a Atapuerca.