L'origen del descobridor Cristòfor Colom ha estat sempre un enigma, a causa de la falta de documentació que en pugui determinar la procedència. Historiadors i investigadors no han aconseguit trobar una resposta unànime i concloent sobre els seus orígens, i al llarg de la història s'han obert múltiples debats i s'han sostingut nombroses teories sobre la pàtria que el va veure néixer. Moltes localitats i països s'han declarat com la seva terra natal i n'han reivindicat la paternitat, i una de les teories més esteses és que era català. Ara, una recent hipòtesi aprofundeix encara més en la possible catalanitat de l'explorador i situa el seu naixement a Calonge.
Sosté aquesta hipòtesi l'historiador Jaume Aymar, que ha resseguit tota una sèrie de pistes i casualitats de la trajectòria del personatge que l'han portat fins a aquesta localitat del Baix Empordà. El primer indici és l'esment a "Colonya" que Colom va fer en una de les seves cartes. Sovint s'ha interpretat aquest indret com Catalunya, però Aymar creu que també podria tractar-se de Calonge.
Un altre element que apropa Colom a Calonge és l'antic retaule de l'església de Sant Martí de Calonge, patrocinat pel duc de Sessa, successor de Colom. En una fotografia d'aquest retaule es pot observar un relleu al·legòric de la tornada del navegant després de descobrir Amèrica. A més, després del seu primer matrimoni, Colom va tenir una relació amb una dona anomenada Beatriz Enríquez de Arana, que més endavant va convertir-se en esposa de Galceran de Requesens, comte de Palamós i baró de Calonge.
No és estrany que sigui tan difícil resoldre el misteri de l'origen d'aquest personatge, ja que ell mateix l'ocultava premeditadament. El seu fill, Hernando Colom, va ocultar-ne la procedència quan va escriure la seva biografia, afirmant que el seu pare no volia que es conegués. L'historiador Aymar ha indagat els motius d'aquesta ocultació i les pistes l'han portat fins als calls jueus de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Calonge –una altra casualitat. Sembla que amagava els seus orígens perquè era jueu convers.
Tot i les clares coincidències, Aymar ha recalcat que es tracta només d'una hipòtesi, però és una hipòtesi coherent. Si la teoria fos certa, el port de sortida que es coneix del viatge de l'almirall cap al nou món, Palos, no correspondria al de la ciutat de Palos de la Frontera –a Huelva–, sinó al de Palamós, que en aquella època era un port reial. Totes aquestes hipòtesis s'han presentat en un documental rodat en diversos escenaris de Calonge i Palamós on Colom va ser rebut pels Reis Catòlics a la seva tornada d'Amèrica. El documental es va presentar el 13 d'octubre al pati d'armes del castell de Calonge.
Sosté aquesta hipòtesi l'historiador Jaume Aymar, que ha resseguit tota una sèrie de pistes i casualitats de la trajectòria del personatge que l'han portat fins a aquesta localitat del Baix Empordà. El primer indici és l'esment a "Colonya" que Colom va fer en una de les seves cartes. Sovint s'ha interpretat aquest indret com Catalunya, però Aymar creu que també podria tractar-se de Calonge.
Un altre element que apropa Colom a Calonge és l'antic retaule de l'església de Sant Martí de Calonge, patrocinat pel duc de Sessa, successor de Colom. En una fotografia d'aquest retaule es pot observar un relleu al·legòric de la tornada del navegant després de descobrir Amèrica. A més, després del seu primer matrimoni, Colom va tenir una relació amb una dona anomenada Beatriz Enríquez de Arana, que més endavant va convertir-se en esposa de Galceran de Requesens, comte de Palamós i baró de Calonge.
No és estrany que sigui tan difícil resoldre el misteri de l'origen d'aquest personatge, ja que ell mateix l'ocultava premeditadament. El seu fill, Hernando Colom, va ocultar-ne la procedència quan va escriure la seva biografia, afirmant que el seu pare no volia que es conegués. L'historiador Aymar ha indagat els motius d'aquesta ocultació i les pistes l'han portat fins als calls jueus de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Calonge –una altra casualitat. Sembla que amagava els seus orígens perquè era jueu convers.
Tot i les clares coincidències, Aymar ha recalcat que es tracta només d'una hipòtesi, però és una hipòtesi coherent. Si la teoria fos certa, el port de sortida que es coneix del viatge de l'almirall cap al nou món, Palos, no correspondria al de la ciutat de Palos de la Frontera –a Huelva–, sinó al de Palamós, que en aquella època era un port reial. Totes aquestes hipòtesis s'han presentat en un documental rodat en diversos escenaris de Calonge i Palamós on Colom va ser rebut pels Reis Catòlics a la seva tornada d'Amèrica. El documental es va presentar el 13 d'octubre al pati d'armes del castell de Calonge.
