Els primers viatges a l'illa de Pasqua

Fins ara s'havia pensat que els antics habitants de Rapa Nui —l'illa de Pasqua, situada en un dels punts més recòndits de la Polinèsia— havien viscut gairebé aïllats fins al 1722, quan hi va arribar el comandant holandès Jakob Roggeveen. És cert que la tradició oral assegurava que els primers pobladors hi haurien arribat al segle IV, des d'alguna illa de l'arxipèlag de les Marqueses, però mai no s'ha pogut confirmar científicament. Aquest fet, unit a la misteriosa escriptura que utilitzaven i a les nou-centes escultures gegants —els famosos moais— que s'hi van trobar, ha envoltat l'illa d'interrogants per resoldre. Ara, però, un estudi publicat a la revista ‘Current Biology' assegura que els habitants de Rapa Nui van tenir contacte amb poblacions indígenes del continent americà centenars d'anys abans que els primers occidentals arribessin a l'illa, al principi del segle XVIII.

Les conclusions són el resultat d'un estudi genètic a 27 nadius de l'illa. Segons aquesta investigació, l'encreuament genètic entre habitants de Rapa Nui i pobles de l'Amèrica del Sud va ocórrer entre els segles XIV i XVI, entre 19 i 23 generacions enrere. "Hem trobat un flux genètic entre aquesta població i les poblacions nadiues americanes, la qual cosa suggereix una ruta migratòria oceànica entre Polinèsia i Amèrica", ha explicat la genetista Ana-Sapfo Malaspinas, del Centre de Geogenètica de la Universitat de Copenhaguen. Una ruta migratòria en la qual els indígenes haurien fet un viatge de més de quatre mil quilòmetres. I aquestes noves dades suggereixen dos escenaris: o els indis americans van arribar a Rapa Nui, o els polinesis van fer el camí d'anada i tornada fins a Amèrica. Nous estudis hauran d'esbrinar-ho.