Segurament, ‘Mort d'un milicià' és una de les fotografies de guerra que més preguntes ha despertat. On va ser realitzada? Va ser un acte de guerra real, o una recreació? I, finalment, qui la va fer? Fins ara s'havia cregut —sense poder-ho comprovar amb absoluta certesa— que el reporter hongarès Endre Friedmann, conegut amb els pseudònim de Robert Capa, era l'autor de la foto. Feta l'agost de 1936 a la Sierra del Espejo, a Còrdova, pocs dies després de l'esclat de la Guerra Civil, la instantània retrata la mort d'un milicià republicà quan emprèn una carrera contra les línies franquistes. Però, i si la fotografia fos obra de Gerda Taro, la parella de Capa?
Aquesta és la hipòtesi amb la qual treballa l'historiador Fernando Penco. La idea no és nova, però Penco assegura que ha trobat indicis que ajudarien a sustentar la teoria. En primer lloc cal tenir en compte que Robert Capa com a tal mai no va existir, perquè es tracta d'un pseudònim. De fet, Endre Friedmann i Gerda Taro van creure que amb aquest pseudònim vendrien millor les seves fotografies: la signatura de Robert Capa seria més ben acceptada que els noms d'una jueva alemanya i un jueu hongarès, apàtrides i antifeixistes. I és per aquest motiu que durant la Guerra Civil la signatura de Capa va aparèixer indistintament en fotos de l'un i de l'altre, fins que al juliol de 1937 Taro va morir en la batalla de Brunete atropellada per un tanc. Només a partir de llavors el pseudònim de Capa correspondria en exclusiva a Endre Friedmann.
Fernando Penco basa la seva hipòtesi en un assaig publicat fa poc per l'historiador japonès Eijiro Yoshioka. L'investigador nipó no qüestiona l'autoria de Capa, però reconeix alguna cosa que per a Penco és fonamental: la foto del milicià es va prendre amb una càmera Reflex Korelle —amb un format de 6 x 6—, l'aparell que segons la historiadora Irme Shaber solia usar la fotògrafa entre agost i setembre de 1936. Endre Friedmann, en canvi, utilitzava habitualment una Leica de 35 mm. "De moment, només es tracta d'una hipòtesi. No puc dir que ‘Mort d'un milicià' sigui una foto de Gerda Taro, però sí que puc assenyalar indicis que ens porten a pensar-ho i que hem de seguir investigant", ha explicat Fernando Penco.
Aquesta és la hipòtesi amb la qual treballa l'historiador Fernando Penco. La idea no és nova, però Penco assegura que ha trobat indicis que ajudarien a sustentar la teoria. En primer lloc cal tenir en compte que Robert Capa com a tal mai no va existir, perquè es tracta d'un pseudònim. De fet, Endre Friedmann i Gerda Taro van creure que amb aquest pseudònim vendrien millor les seves fotografies: la signatura de Robert Capa seria més ben acceptada que els noms d'una jueva alemanya i un jueu hongarès, apàtrides i antifeixistes. I és per aquest motiu que durant la Guerra Civil la signatura de Capa va aparèixer indistintament en fotos de l'un i de l'altre, fins que al juliol de 1937 Taro va morir en la batalla de Brunete atropellada per un tanc. Només a partir de llavors el pseudònim de Capa correspondria en exclusiva a Endre Friedmann.
Fernando Penco basa la seva hipòtesi en un assaig publicat fa poc per l'historiador japonès Eijiro Yoshioka. L'investigador nipó no qüestiona l'autoria de Capa, però reconeix alguna cosa que per a Penco és fonamental: la foto del milicià es va prendre amb una càmera Reflex Korelle —amb un format de 6 x 6—, l'aparell que segons la historiadora Irme Shaber solia usar la fotògrafa entre agost i setembre de 1936. Endre Friedmann, en canvi, utilitzava habitualment una Leica de 35 mm. "De moment, només es tracta d'una hipòtesi. No puc dir que ‘Mort d'un milicià' sigui una foto de Gerda Taro, però sí que puc assenyalar indicis que ens porten a pensar-ho i que hem de seguir investigant", ha explicat Fernando Penco.
