La victòria aliada de la Segona Guerra Mundial en el desembarcament de Normandia es va produir, en bona part, gràcies a les accions del doble espia català Joan Pujol i Garcia, àlies Garbo, que va treballar a la vegada per als aliats i les potències de l'eix. Però a Joan Pujol li ha sortit un competidor: José Laradogoitia Menchaca, àlies Brom per als aliats i G per als nazis. Laradogoitia va ser clau en la guerra de desinformació que va ajudar a la derrota de Hitler i de l'imperi japonès.
Nous documents localitzats als Arxius Nacionals dels Estats Units a Washington han permès reconstruir les peripècies d'aquest agent doble basc que reunia totes les qualitats per treballar d'espia: tenia un bon anglès i disposava de contactes als Estats Units per desplaçar-s'hi sense aixecar gaires sospites. Gràcies al cap de la Gestapo a Bilbao —el capità George Lang— va aprendre a xifrar i desxifrar missatges i cartes, i controlar agents que treballaven per tota l'Amèrica Llatina.
Una de les primeres missions que li van encarregar va ser vigilar el consolat nord-americà a Bilbao per, després, entre desembre de 1942 i febrer de 1943, infiltrar-s'hi com a intèrpret. Així va poder viatjar als Estats Units per treballar d'informador dels alemanys. Però a Amèrica va trobar la complicitat dels aliats, per als quals va acabar treballant. El Pentàgon i l'FBI li preparaven missatges que mai van aixecar les sospites dels seus controladors alemanys. Al final de la Segona Guerra Mundial, Laradogoitia va ser fonamental en l'objectiu de desinformar Tòquio i desestabilitzar el front del Pacífic. Així, per exemple, l'FBI va fer creure a Tòquio que la Navy construiria trenta nous portaavions amb més de 3.000 avions per si s'allargava la guerra al Pacífic.
Acabada la guerra, Laradogoitia va desaparèixer. En els anys seixanta va reaparèixer al sud de Florida, on dirigia una empresa de construcció. Després hi ha testimoni del seu pas per Las Vegas, on tenia familiars. La seva partida de defunció assenyala que va morir l'11 de desembre de 2002 i que està enterrat a la localitat de Sayville, en l'estat de Nova York.
Nous documents localitzats als Arxius Nacionals dels Estats Units a Washington han permès reconstruir les peripècies d'aquest agent doble basc que reunia totes les qualitats per treballar d'espia: tenia un bon anglès i disposava de contactes als Estats Units per desplaçar-s'hi sense aixecar gaires sospites. Gràcies al cap de la Gestapo a Bilbao —el capità George Lang— va aprendre a xifrar i desxifrar missatges i cartes, i controlar agents que treballaven per tota l'Amèrica Llatina.
Una de les primeres missions que li van encarregar va ser vigilar el consolat nord-americà a Bilbao per, després, entre desembre de 1942 i febrer de 1943, infiltrar-s'hi com a intèrpret. Així va poder viatjar als Estats Units per treballar d'informador dels alemanys. Però a Amèrica va trobar la complicitat dels aliats, per als quals va acabar treballant. El Pentàgon i l'FBI li preparaven missatges que mai van aixecar les sospites dels seus controladors alemanys. Al final de la Segona Guerra Mundial, Laradogoitia va ser fonamental en l'objectiu de desinformar Tòquio i desestabilitzar el front del Pacífic. Així, per exemple, l'FBI va fer creure a Tòquio que la Navy construiria trenta nous portaavions amb més de 3.000 avions per si s'allargava la guerra al Pacífic.
Acabada la guerra, Laradogoitia va desaparèixer. En els anys seixanta va reaparèixer al sud de Florida, on dirigia una empresa de construcció. Després hi ha testimoni del seu pas per Las Vegas, on tenia familiars. La seva partida de defunció assenyala que va morir l'11 de desembre de 2002 i que està enterrat a la localitat de Sayville, en l'estat de Nova York.