L'inspiradora infància de Mercè Rodoreda

El personatge de l'avi Fontanill —que cultiva rosers a Premià— de la novel·la 'Mirall trencat' és un homenatge de Mercè Rodoreda al seu propi avi. I és que els primers anys de l'escriptora van esdevenir la base sobre la qual va articular la seva obra. Criada en l'ambient burgès del barri de Sant Gervasi —en el nucli d'una família bohèmia i lletraferida—, la infància de Rodoreda va estar marcada especialment pel seu avi, un catalanista de amb qui va crear moltes complicitats durant la infantesa.

Però les referències de caràcter autobiogràfic vinculades a la ‘Rodoreda nena' també es fan notar en moltes de les seves altres novel·les. La menestralia que envoltava la família, per exemple, esdevé el context d'un llibre com 'La plaça del Diamant'. I aquest lligam entre l'autora i la seva infantesa és a la gènesi de 'El paradís perdut de Mercè Rodoreda' (Edicions 62), el darrer llibre de Carme Arnau.

Arnau reconstrueix els primers anys de vida de l'escriptora a partir de cartes inèdites de la seva família. Es tracta de missives que la família va enviar a un oncle que havia anat a fer fortuna a Amèrica entre 1909 i 1921 i que s'han conservat al Fons Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la lectura d'aquestes relats, Carme Arnau ha constatat que totes les obres de Rodoreda, fins i tot les que es publiquen després d'anys de silenci per la Guerra Civil, parlen del món que ella va conèixer de primera mà durant la infantesa a Barcelona. Així, amb l'evocació d'aquest període decisiu, es presenten les claus fonamentals per aprofundir en la producció de l'escriptora catalana contemporània més influent.