La troballa de 260 instruments d'ús humà —com puntes de projectils i raspadors— va despertar la curiositat d'un equip d'arqueòlegs americans, canadencs i alemanys de la Universitat de Maine (Estats Units) que treballaven en els jaciments de Cuncaicha i Pucuncho, al sud del Perú. I és que les peces tenien 12.800 anys d'antiguitat i s'havien trobat en una serralada dels Andes a 4.500 metres sobre el nivell de mar. Això ha permès constatar que els colons dels Andes van desafiar les baixes temperatures, l'alta radiació solar i la manca d'oxigen en altura fa uns 12.000 anys, gairebé un mil·lenni abans del que es creia fins ara. D'aquesta manera, s'ha pogut documentar l'ocupació humana a major altitud que s'hagi produït en qualsevol part del món.
Aquesta és la principal conclusió del treball que s'ha publicat en la revista ‘Science', i que aportarà informació valuosa sobre l'adaptació humana en ambients extrems. Kurt Rademaker, un dels arqueòlegs que ha participat en l'estudi, ha destacat que la investigació serà important "per poder entendre la relació entre la supervivència en condicions climàtiques adverses i les capacitats culturals i genètiques de l'home". De fet, els estudiosos encara segueixen sense entendre com els primers humans van poder sobreviure en aquest territori. Alguns experts suggereixen que van haver d'adaptar-se genèticament durant molts milers d'anys, i d'altres creuen que els canvis ambientals, com la recessió de les glaceres, van ser determinants.
Aquesta és la principal conclusió del treball que s'ha publicat en la revista ‘Science', i que aportarà informació valuosa sobre l'adaptació humana en ambients extrems. Kurt Rademaker, un dels arqueòlegs que ha participat en l'estudi, ha destacat que la investigació serà important "per poder entendre la relació entre la supervivència en condicions climàtiques adverses i les capacitats culturals i genètiques de l'home". De fet, els estudiosos encara segueixen sense entendre com els primers humans van poder sobreviure en aquest territori. Alguns experts suggereixen que van haver d'adaptar-se genèticament durant molts milers d'anys, i d'altres creuen que els canvis ambientals, com la recessió de les glaceres, van ser determinants.