La història del món àrab amb ulls crítics

La 9a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya proposa un viatge al passat gràcies a perles cinematogràfiques i documents històrics audiovisuals apareguts recentment

Fotograma de la pel·lícula 'Je suis le peuple', que documenta els canvis a Egipte d'ençà de l'esclat de la 'Primavera àrab'
Fotograma de la pel·lícula 'Je suis le peuple', que documenta els canvis a Egipte d'ençà de l'esclat de la 'Primavera àrab'
2 de novembre del 2015
Autor
Redacció
Sandrine Mansour-Mérien, investigadora de la Universitat de Nantes, serà una de les historiadores especialistes en el món àrab que participarà en la 9a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que des de demà i fins al 8 de novembre se celebra a la Filmoteca de Catalunya. Mansour-Mérien introduirà el film ‘Encontre amb una terra perduda', de la directora Maryse Gargour. La pel·lícula és una aproximació a Palestina, des de 1928 fins a 1952, a través d'un enginyós muntatge de correspondència consular i personal, d'arxius, articles i entrevistes amb els fills dels diplomàtics occidentals que van viure a Palestina a mitjan segle XX. Testimonis de primera mà de la vida d'abans, durant i després de la Nakba —terme àrab per designar la catàstrofe de l'expulsió dels palestins de la seva terra— de 1948.

El cicle de cinema també farà un viatge al passat per països com el Líban, Egipte, Síria, Algèria i el Marroc gràcies a la projecció de documentals emblemàtics com ‘Marruecos en la paz', un film realitzat el 1927 per Rafael López Rienda i que s'articula sobre la base d'un document històric de propaganda colonial que mostra el viatge del rei Alfons XIII al nord d'Àfrica. També s'hi podrà veure el documental ‘Mémoire 14', d'Ahmed Bounanani, una obra que reconstrueix la història del Marroc a partir d'imatges produïdes pel cinema colonial. Enguany, el tema del festival girarà al voltant de la memòria històrica, les herències del postcolonialisme, la revolta i l'oportunitat de canvi. El certamen serà una ocasió única per conèixer la realitat que viuen aquests països cinc anys després de l'esclat de les ‘primaveres àrabs', una dècada després de les revoltes a les ‘banlieues' parisenques i 40 anys després de la ‘Marxa verda'.