Què diferencia 'La sega' d'altres grans novel·les de la postguerra com 'Les veus del Pamano' o 'Pa negre'?
La principal diferència és que està contada des de la perspectiva dels masovers. En 'La sega', els masovers es troben al bell mig d'un foc encreuat, entre maquis i guàrdies civils, i moren sense cap culpa. Són víctimes dels dos bàndols, tot i que evidentment la part més dura i repressiva ve de la mà de la guàrdia civil.
Què volies explicar en la novel·la? El fenomen de la violència? L'home és dolent per naturalesa?
M'interessava endinsar-me en el món de la por i la violència. En les obres anteriors he treballat la persecució de la raó, com ara a 'El retorn de Voltaire' o a 'El somni de Lucreci'. L'home és un ésser instintivament violent. I la violència sempre venç la raó, i quan s'encén és molt difícil d'aturar. L'ànima humana és piròfita, no cal provocar-la massa perquè s'encenga, i un colp encesa és molt difícil d'apagar.
Has fugit de la història típica de bons i dolents i has intentat humanitzar tant els guerrillers com els civils. Tot i això, has empatitzat amb algun personatge?
Tinc una simpatia per Goriet, el nen de la història, que és una mena d'alter ego meu. Descobreix la natura, busca fòssils, captura papallones, ensinistra ocells... La novel·la es desenvolupa al massís de Penyagolosa, un lloc privilegiat des del punt de vista naturalístic. Per altra banda, he defugit caure en l'estereotip dels bons i dolents: els meus personatges tenen les seues contradiccions, els seus dubtes. Són humans, de vegades massa humans.
Quin seria, al teu parer, el personatge més noble de la novel·la? La pastora Teresa descobreix la ideologia i es rebel·la contra Franco, i li costa molt car. També el maquis Francesc Guàrdia, que coneixen com Matemàtic, que ve des de França a lluitar per uns ideals, i passa un bon grapat d'anys amagat en les muntanyes. Molts maquis eren veritables herois, d'una valentia colossal.
Has volgut homenatjar algun dels teus referents?
Hi ha al·lusions a molts autors que m'interessen. A Thomas Bernhard i Roberto Bolaño per la violència, a Primo Levi i Jonathan Littell per l'extermini planificat. I autors com Àlex Broch (amb qui compartesc el personatge fictici de Francesc Guàrdia), Joan Francesc Mira i Arturo Barea. També hi ha un homenatge a Carles Salvador i Joan Coromines, en aquell erudit que apareix al final de la novel·la que va arreplegant els noms dels llocs.
Què és el que encara no s'ha explicat de la postguerra?
El que no s'ha explicat prou és l'enorme violència i crueltat. Entre els anys 1945 i 1955 es va aplicar la Llei de Fugues indiscriminadament, sense cap judici. Hi hagué moltíssims 'desapareguts'. Alguns d'ells foren soterrats en fosses comunes, que després foren buidades i les restes conduïdes al Valle de los Caídos, sense advertir, evidentment, les famílies. D'aquesta manera, moltes víctimes reposen a hores d'ara junt amb el seu botxí, el general Franco.
Després de 'La sega', tornaràs a les novel·les de grans pensadors i literats?
Crec que ja toca fer una novel·la del segle XXI! Hi estic treballant!