Segons els textos de Plini el Jove —polític i escriptor proper al cercle de confiança de l'emperador Trajà (53-117 dC)— el volcà Vesuvi va esclatar al final d'agost del 79 dC i va destruir la ciutat de Pompeia i Herculà. Entre la comunitat d'historiadors, s'havia donat aquella data per bona. Ara, però, comencen a sorgir-ne alguns dubtes: nous indicis indiquen que l'erupció no va ser a l'agost, sinó al novembre. I en què es basen aquestes noves teories?
La troballa d'unes peces de llana al costat d'alguns dels cossos calcinats pel volcà ha fet saltar les alarmes. I és que es tracta d'un tipus de roba poc habitual en els estius de la Campània. Les veus crítiques ja han titllat la teoria de simplista, ja que la llana també és un teixit aïllant que hauria pogut estar útil en un entorn inestable com el d'una erupció. Tot i així, hi ha altres indicis que reforcen la nova teoria. Les restes de magranes, una fruita més habitual dels mesos d'octubre i novembre, també posa en dubte la data fins ara oficial. És cert que els cultius, de vegades, no es regeixen per un calendari exacte i per tant no se'n poden deduir conclusions definitives. En tot cas, s'ha obert una nova via d'investigació que caldrà tenir en compte a partir d'ara.
La troballa d'unes peces de llana al costat d'alguns dels cossos calcinats pel volcà ha fet saltar les alarmes. I és que es tracta d'un tipus de roba poc habitual en els estius de la Campània. Les veus crítiques ja han titllat la teoria de simplista, ja que la llana també és un teixit aïllant que hauria pogut estar útil en un entorn inestable com el d'una erupció. Tot i així, hi ha altres indicis que reforcen la nova teoria. Les restes de magranes, una fruita més habitual dels mesos d'octubre i novembre, també posa en dubte la data fins ara oficial. És cert que els cultius, de vegades, no es regeixen per un calendari exacte i per tant no se'n poden deduir conclusions definitives. En tot cas, s'ha obert una nova via d'investigació que caldrà tenir en compte a partir d'ara.