"Volem investigar com es van adaptar els nostres avantpassats als canvis climàtics"

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) és una de les institucions més reconegudes del nostre país pel que fa a l'estudi de la prehistòria. Durant deu anys l'ha dirigit l'arqueòleg Eudald Carbonell, però des d'aquest novembre l'Institut comença una nova etapa sota la batuta de Robert Sala, fins ara responsable del departament de docència. Sala, que també és arqueòleg, ha investigat a Atapuerca i a jaciments del nord d'Àfrica. Des de SÀPIENS hem volgut parlar amb ell per saber quins reptes afronta l'IPHES a partir d'ara.

Eudald Carbonell ha deixat la direcció per centrar-se en la investigació. Ara que vostè n'agafa les regnes, quins plans té?
Ara mateix l'IPHES es troba en un moment d'estabilitat, és una institució de recerca de les més reconegudes d'Europa. La plantilla la formem unes 70 persones que ja fa força temps que treballem juntes, així que a nivell d'estructura ja estem consolidats. Per això els reptes que ens plantegem van enfocats a créixer, obrir noves línies de recerca en nous camps, que per exemple cridin l'atenció d'Europa i es puguin obrir noves vies de finançament. Val a dir que a novell econòmic ja disposem d'un patronat i d'unes ajudes que garanteixen la solvència, però no ens volem tancar cap horitzó.

Potser el jaciment que ha reportat més èxits a l'IPHES aquests darrers deu anys ha estat Atapuerca. Encara ens amaga moltes sorpreses?
És cert que Atapuerca ens ha donat molta visibilitat, sense aquest jaciment potser avui no existiríem i hem de ser conscients d'on venim. Avui, per sort, el jaciment està molt ben estructurat des de Burgos i se seguiran fent troballes interessants. Per exemple, estem seguint línies de recerca que ens ensenyin hàbits dels primers habitants d'Europa. Sabrem com s'estructuraven i com van evolucionar les caceres massives fa 400.000 anys.

A més d'aprofundir en investigacions ja existents, n'iniciaran de noves?
Ens interessa estudiar la resiliència de l'espècie humana. Com es van adaptar els nostres avantpassats als canvis climàtics extrems? Per això volem investigar jaciments d'entre fa 15.000 i 10.000 anys, entre el final de l'última glaciació i l'aparició de les primeres societats agrícoles i ramaderes. La investigació d'aquests jaciments ens permetrà identificar les primeres societats que es van formar i estudiar les capacitats dels primers humans per fer front al canvi climàtic que va suposar el desglaç.

Quin paper concret tindrà l'IPHES en aquestes investigacions?
Per començar, l'Institut organitzarà amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) el simposi MEDINES, que se celebrarà del 3 al 5 de febrer de 2016 a Tarragona. En aquest col·loqui diversos experts parlaran sobre la resposta social dels humans de fa 10.000 anys a la Mediterrània després del canvi climàtic. Amb les opinions dels millors especialistes podrem definir noves línies d'investigació i de treball.