Comarca
AndorraPeríode històric
1615-1630Edat
50
Estat civil
Vídua
On vivia
Canillo
Tribunal
Tribunal de Corts
Any(s) del judici
1604 i 1621
Desenllaç del judici
Era la neboda de Peyrona Gastona i de Maria Rossella, Branqueta de Canillo, que van ser jutjades el mateix any que Caterina, el 1604. Totes tres havien estat assenyalades com a bruixes en la confessió de Maria Veciada. Caterina va ser sotmesa a diverses sessions de turments, després que en el primer interrogatori hagués negat tots els càrrecs. Després de tres sessions de turment de polze i dues d'estrepada, Caterina va confessar i va reconèixer que havia consentit que el seu germà matés amb metzines la seva pròpia germana, perquè aquesta havia deshonrat la família en amistançar-se amb un capellà i quedar-se embarassada. Caterina també va parlar d'altres dones amb fama de bruixes: Maria Bragaira, Naudina la vella i la seva tieta, Maria Rossella.
Tot i que va ser sotmesa a més tortures, Caterina es va negar a confessar res més. Va ser condemnada i finalment perdonada pel tribunal. Tot i això, la fama de bruixa de Caterina va continuar i va ser considerada reincident entre els seus veïns i veïnes. Així, el 1621 va tornar a ser detinguda, quan ja tenia uns 65 anys. Com que de nou es va negar a confessar, va tornar a ser sotmesa a turments: després d'una sessió del torn, amb l’aplicació de quatre garrots (sobre les cames, sobre els genolls, sobre les cuixes i sobre les espatlles), va assenyalar la fama de bruixa de dues de les dones detingudes: la Garrona i la Garraneta. Tot i que va ser sotmesa a tres noves sessions del torn i quatre del polze, i li afegiren en les tres últimes un pes d'una arrova, no va confessar res més. Finalment, el tribunal la va condemnar a 10 anys de desterrament, sota pena de ser penjada si tornava a Andorra.