Comarca
AndorraPeríode històric
1419-1516Estat civil
Vídua
On vivia
La Mosquera
Tribunal
Tribunal de Corts
Any(s) del judici
1499
Desenllaç del judici
Cremada a la foguera
Maria Tomassa, vídua de Pere Areny i filla d'una altra dona jutjada i executada per bruixa el 1473, Maria Guida. El 1499, Maria Tomassa i la seva filla, la Tomasseta, van ser assenyalades per diversos veïns i veïnes com a sospitoses de bruixes i d’haver provocat la malaltia i la mort de persones, sobretot criatures. Vint-i-dos testimonis van confirmar davant la cort la mala fama de "les Tomasses, la jove i la vella", fet que va portar a la detenció de Maria Tomassa. Abans de la sentència de turments i veient que ningú no la volia defensar, Maria va fugir, però va ser detinguda. Després d'un acarament amb Dolça Narbona, que havia confessat sota turment ser bruixa i l’havia assenyalada com a còmplice, Maria Tomassa va aconseguir que el seu gendre actués com a advocat o raonador en la seva defensa, que presentà únicament el testimoni favorable d’una veïna.
Amb tot, Maria Tomassa va acabar confessant ser bruixa i metzinera i haver estat iniciada en aquell art per una de les seves acusadores, Guillema Riba, amb la qual s’untaren amb un ungüent i invocaren el mal esperit anomenat Astarot, adorant-lo i desplaçant-se per l’aire per tal d’entrar pel fumeral en una casa del poble per assassinar una criatura amb les seves pròpies mans. També va confessar haver provocat gatirnons amb escuma de gripau, i inculpà seguidament la seva veïna i també acusadora Ramona Ermengoua d’haver fet el mateix. Maria també va confessar haver damnificat bestiar juntament amb na Riba i na Ermengoua, les quals llançaren unes pólvores per fer venir una gran pedregada o "bruixonada".
Després de realitzar un acarament amb les seves dues còmplices, Maria Tomassa va rebutjar presentar defenses i es va sotmetre únicament a la misericòrdia de la cort, la qual la va condemnar a mort. El 20 de juny de 1499, quan ja estava lligada al pal per ser cremada, va afirmar: "lo que avie dit de na Riba, que ere bruxa, que no hi ha res de veritat, e que u daie per mala voluntat".
La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció. Des de SÀPIENS, impulsem un acte de justícia històrica per recuperar la memòria d'aquelles dones, dignificar-les i reivindicar totes aquelles que han estat reprimides al llarg de la història.
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi