Montserrada Brull, de Ginestar, va ser acusada de bruixa i fetillera, motiu pel qual va ser jutjada el dia 14 de gener de l’any 1615. El fet que va motivar l’inici d’aquesta causa judicial va ser la mort d’una nena petita, filla de Miquel Ripoll. Com que Montserrada era llevadora, havia amortallat la difunta, curava amb oracions i era considerada una fetillera, ràpidament se la va relacionar amb la mort de la criatura i, després d'haver estat denunciada per Miquel Llàtzer, familiar del Sant Ofici de la Inquisició i habitant de Ginestar, les autoritats eclesiàstiques del bisbat de Tortosa van iniciar les gestions judicials.
Les set persones que van aportar el seu testimoni en contra de l’acusada la van descriure com una dona que, si bé guaria amb oracions i feia de llevadora en els infantaments, també se suposava que tenia capacitat de provocar malalties i fins i tot se la va arribar a acusar d’haver matat, mitjançant unes pólvores llançades a sobre d’una gallina guisada, Elisabet Vinyes, esposa de Gabriel Vidal, i d’haver-ho intentat amb Magdalena Poll, tot emprant un ou enverinat.
El testimoni de l’acusada
Davant d’aquestes greus acusacions, els oficials de la cúria van convocar l’acusada per tal que donés el seu testimoni per refutar les afirmacions dels seus veïns. Montserrada va negar en tot moment les coses de les quals se l’acusava, encara que per començar reconeixia obertament que solia “fer salut y curar ab oracions a mal de cap, mal de cor, caldor y a mal de mare y altres mals y les oracions que diu són lo Pater Noster y la Ave Maria”.
La resolució del tribunal
Davant de tot això, les autoritats del tribunal eclesiàstic de Tortosa van resoldre emetre un veredicte relativament tou davant d’unes acusacions de bruixeria: “que de aquí al davant no fassa ofici de madrina en part algú, ni cure mals alguns ab medicines ni sense medicines, ab orations ni sens orations”, sota pena d’excomunió major i desterrament del territori del bisbat.