Nascut al mas Tarragona, de la Baronia de Rialb (Noguera), Cosme Soler va presentar-se a les autoritats de Montclar d’Urgell assegurant-los que gràcies als seus coneixements, i sempre amb l’ajut d’aigua beneïda, era capaç de detectar les dones que eren bruixes. El tracte va tancar-se ràpid: si aconseguia assenyalar dones que, un cop jutjades, el tribunal establís que efectivament havien tingut tractes amb el diable per cometre malvestats, seria recompensat amb una bossa de sous per cada bruixa desemmascarada. Aquest va ser l'inici de la carrera fulgurant de Cosme Soler, àlies Tarragó. Assegurava que, a més de descobrir bruixes, era capaç de curar els qui havien estat maleficiats per elles, gràcies als seus coneixements d’herbes remeieres. La jugada va sortir-li bé. Dues dones van ser condemnades a la forca i en Tarragó va decidir repetir la jugada a Bellpuig, a Torregrossa i a Castelló de Farfanya, on va assenyalar set dones. A cada poble apujava l’aposta i això va fer sospitar les autoritats eclesiàstiques. El bisbe de Solsona el va denunciar a la Inquisició, que el va detenir el 20 de maig de 1617. Va ser alliberat amb la condició d'abandonar per sempre el seu ofici. Poc després va seguir actuant a les comarques centrals del Principat, i contribuí a portar a la forca desenes de dones en localitats com Igualada, Manresa, Santpedor, Prats de Lluçanès o Sant Feliu Sasserra.