Comarca
Ribera d'EbrePeríode històric
1551-1614On vivia
Flix
Tribunal
Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona
Any(s) del judici
1549
Desenllaç del judici
Desterrament / Execució
Malet era morisc (cristià amb avantpassats islàmics) i natural de Flix (la Ribera d’Ebre). El seu pare va ser condemnat per matar un cavaller, i ell era coix, pobre endèmic i fuster. En un informe inquisitorial es deia: “muy pobre hombre, que no tiene qué comer, por donde se cree que por dinero hará cualquier cosa”.
La seva primera actuació va ser a Arnes (Terra Alta) el 1548, d’on va haver de fugir perquè havia assenyalat dues dones de casa bona. Però els rumors que un caçador de bruixes prestava els seus serveis pels pobles del Camp de Tarragona es van estendre ràpidament. Va actuar a Tortosa, a Valls, a Alcover, a Reus i a Montblanc, on els consellers van rebre’l com si fos una autoritat. Es feia anomenar ‘mestre Malet’. Arreu per on passava procurava fer una inspecció del poble per localitzar dones velles i que visquessin soles; després demanava fer l’examen una per una, parant sempre l’orella i atent als petits odis entre famílies. Va ser així que, després que a Alcover es produís un petit avalot contra la seva actuació, en què les famílies més humils l’acusaven que no s’atrevís a assenyalar “els rics”, a Montblanc no va dubtar a acusar Magdalena Reynera de bruixa, la filla de l’home més destacat de la ciutat. Sabia que Tecla Prats, que havia estat amiga seva, li volia mal i l’acusaria, si els jurats la collaven una mica. I Malet ja havia après que, un cop assenyalades, quan les dones eren turmentades, davant de notari, eren capaces de confessar qualsevol cosa.
Malet havia adquirit tant de poder que aviat va fer sospitar autoritats més elevades, però era prou hàbil per desaparèixer abans: assenyalades les dones –com més millor–, cobrava el que s’havia estipulat i marxava a buscar noves víctimes: la resta del procés ja no li incumbia. El rebombori que va crear, sobretot quan va provar d’assenyalar bruixes a Tarragona, va provocar que l’arquebisbe de la ciutat mogués fils fins a aconseguir que Diego Sarmiento, inquisidor general de Catalunya, convoqués una junta de teòlegs i juristes. La pressió dels notables de Montblanc també va ajudar-hi, de manera que la Inquisició es va quedar el cas: calia que tots els pobles que tinguessin dones empresonades per bruixeria les enviessin a Barcelona per ser jutjades per la Inquisició.
Finalment, les acusades van ser posades en llibertat, incloent-hi les dues amigues montblanquines, i el Tribunal va donar ordre de cerca i captura del mestre Malet, que aleshores provava de repetir la jugada al Regne de València. Detingut, va ser enviat a Barcelona i cremat a la foguera el juliol del 1549.
La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció. Des de SÀPIENS, impulsem un acte de justícia històrica per recuperar la memòria d'aquelles dones, dignificar-les i reivindicar totes aquelles que han estat reprimides al llarg de la història.
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi