La sala s’ha posat dempeus en escoltar el seu nom i ha començat a aplaudir. I Borja de Riquer, emocionat, ha trigat uns segons a reaccionar. Ha mirat els assistents, s’ha aixecat pausadament i ha enfilat el camí de l’escenari, on l’esperava l’Honorable Consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per entregar-li el premi.

Uns minuts abans, la periodista Laura Rosel, presentadora d’un acte que s’ha celebrat al Petit Palau de la Música Catalana, havia resumit els motius pels quals el jurat, de manera unànime, havia nomenat Borja de Riquer Premi d’Honor de la Història: “per haver donat un nou enfocament a la historiografia política de l’Espanya dels segles XIX i XX, per haver creat l’obra definitiva sobre Francesc Cambó, una de les figures clau del catalanisme del segle XX, amb un extens treball de més de quatre dècades, i per haver sigut un actor clau en el retorn dels papers de Salamanca”.

Borja de Riquer s’ha tornat a commoure en veure el vídeo que s’ha projectat a l’escenari, en què quatre dels seus companys de professió i deixebles (Arnau Gonzàlez Vilalta, Manel Risques, Isabel Rodà i Gemma Rubí) han resumit la importància del mestre, de qui han assenyalat la seva capacitat per explicar la història (“ha estat un docent molt apassionat, didàctic, molt clar, divertidíssim, amè, que ha generat moltes vocacions”, en paraules de Rubí) i per divulgar-la, per “fer-la una eina de debat públic i una eina de formació ciutadana”, en paraules de Risques.



La segona edició
La d’enguany ha estat la segona edició de La Nit de la Història, la gala d’entrega dels II Premis SÀPIENS, que van néixer ara fa un any coincidint amb el vintè aniversari de la revista i amb la voluntat de ser un reconeixement a les aportacions més rellevants en l’àmbit de la historiografia del nostre país, tant pel que fa a la recerca com a la divulgació. L’acte havia començat cap a les 19 h. Abans d’entrar a la sala, alguns dels assistents s’havien aturat al photocall per fer-se la foto de rigor, d’altres havien aprofitat per passejar pel foyer, com la cantautora mallorquina Maria Hein, que ha estat la veu musical de la nit. De fet, l’acte ha començat quan la de Felanitx ha interpretat ‘Sa pell me torna blanca’, una de les peces del seu segon disc, Tot allò que no sap ningú.

En acabar, Laura Rosel ha donat la benvinguda a tothom, incloent-hi un convidat especial, el Josep Mar(IA), la primera intel·ligència artificial catalana, a qui ha hagut de tallar poc després enmig de les rialles del públic quan el dispositiu s’ha emprenyat mentre recitava uns versos de La vaca cega, de Joan Maragall.

Els primers a fer un parlament han estat Jordi Creus, vicepresident d’Abacus i editor de SÀPIENS, i Clàudia Pujol, directora de la publicació, que  ha remarcat la importància de saber trobar les fonts, tant periodístiques com historiogràfiques, perquè “una societat no pot funcionar amb gent desinformada”. Creus, per la seva banda, ha recordat que SÀPIENS forma part d’Abacus, una cooperativa que manté el seu objectiu fundacional ben vigent. “I la mateixa revista SÀPIENS, com l’acte d’aquesta nit, són una demostració de la voluntat de l’Abacus d’avui, la voluntat de ser útils a la societat. De ser útils a aquesta Catalunya del segle XXI mitjançant la creació de projectes que enforteixin la indústria cultural del nostre país”, ha dit.

Millor Recerca Documental: ‘El tresor de la reina’, de Lledó Ruiz Domingo
Tot seguit, Rosel ha desvelat el guanyador del premi a la Millor Recerca Documental, que ha estat Lledó Ruiz Domingo per El tresor de la reina, una monografia sobre la figura de les reines de la Corona d’Aragó dels segles XIV i XV. En paraules del jurat, “una obra sorprenent, àmplia i ambiciosa que posa el focus en un aspecte poc estudiat: el preu econòmic i simbòlic que havien de gestionar les reines consorts amb motiu del seu càrrec”. Ruiz Domingo, investigadora de la Universitat de València, ha rebut el premi de mans de Joan Oller, director general del Palau de la Música. Lledó ha agraït el premi i la tasca de la revista SÀPIENS en la divulgació de la història de les dones, una història, ha afirmat, que “sovint ha estat relegada en un segon pla per la recerca històrica”.

Millor Obra de Ficció Històrica: ‘1969’, d'Eduard Márquez
Després ha estat el torn del premi a la Millor Obra de Ficció Històrica, l’única de les cinc categories dels Premis SÀPIENS que s’escull per votació popular. Les deu obres finalistes, seleccionades per un jurat, havien estat les novel·les 1969, d’Eduard Márquez, Francesca de Barcelona, de Laia Perearnau, i Guilleries, de Ferran Garcia; el llibre de no-ficció Kennedyana, de Vicenç Pagès Jordà; la pel·lícula Argentina, 1985, de Santiago Mitre; les sèries Exterior nit, de Marco Bellocchio, The Crown (cinquena temporada), de Peter Morgan, i Vikings: Valhalla, de Jeb Stuart, i les obres de teatre Una noche sin luna, de Sergio Peris-Mencheta, i L’alegria que passa, de Dagoll Dagom.

Després d’una votació molt ajustada en què van participar més de dues mil persones (podeu veure'n el resultats en aquesta pàgina), la guanyadora va ser 1969, d’Eduard Márquez, una novel·la sòlidament documentada sobre els primers passos de la Transició, un període que, segons Márquez, ha estat explicat “amb criteris a demanda, com una peça de Lego que calia encaixar fos com fos en una manera d’entendre el nostre passat més recent”.




SUCHO, Millor Iniciativa de Divulgació Històrica (àmbit internacional)
Abans de continuar amb la resta de premiats, Maria Hein ha tornat a omplir de música la sala, aquesta vegada amb la seva versió de la cançó popular mallorquina La dama de Mallorca. Amb la tonada encara en la ment del públic, ha arribat el torn de les dues categories de divulgació històrica. La primera, la d’àmbit internacional, ha estat per a Saving Ukrainian Cultural Heritage Online (SUCHO), una iniciativa per preservar el patrimoni digital cultural ucraïnès en el context advers de la guerra. Andreas Segerberg, un dels membres del projecte i investigador de la Universitat de Göteborg, ha volat des de Suècia per recollir un premi que ha rebut de mans del secretari de difusió, Oriol Duran.

Emocionat, Segerberg ha afirmat que el premi “és una celebració de la cultura ucraïnesa i un homenatge a tots els treballadors culturals d’Ucraïna que incansablement conserven i presenten el seu ric patrimoni, sovint en circumstàncies difícils” i ha acabat el seu discurs demanant solidaritat amb Ucraïna.



El búnquer, Millor Iniciativa de Divulgació Històrica (àmbit Països Catalans)
El següent protagonista de la nit ha estat Joan Pau Inarejos, el periodista que està al darrere de @RomanicCatala, un compte multixarxes (Instagram, YouTube i Twitter) des d’on explica detalls i curiositats de l’art romànic del nostre país amb uns posts i uns vídeos àgils, divertits i fets amb rigor. Inarejos ha rebut una menció especial del jurat de la categoria Millor Iniciativa de Divulgació Històrica àmbit Països Catalans.

Amb tot, el guardó ha estat per a El búnquer, un programa d’humor de Catalunya Ràdio que presenta biografies de personatges històrics d’una forma divertida, sense complexos però mantenint sempre el punt just de rigor. Els seus tres presentadors –Peyu, Neus Rossell i Jair Domínguez– han recollit el premi i han remarcat la importància que el jovent s’interessi per la història: “Esperem que des d’El búnquer contribuïm perquè els petits i els no tan petits s’interessin per la història i, sobretot, que llegeixin”, ha remarcat Domínguez.





I abans d’arribar al moment amb què hem començat aquesta crònica, l’entrega del Premi d’Honor de la Història, Maria Hein ha fet la seva darrera actuació, Fets de fil, que va ser el primer senzill del seu segon disc. Ja a l'escenari, i guardó en mà, Borja de Riquer ha confessat que és un "optimista, un afortunat i un privilegiat" perquè “vaig tenir la sort de néixer en una casa plena de llibres i, per tant, des de petit vaig poder accedir a llibres d’història i de literatura. Això em va servir per conèixer tots els grans historiadors catalans abans d’anar a la universitat. Quan hi vaig entrar, també vaig tenir la sort de tenir uns companys excel·lents amb qui podia discutir i parlar de tot, com Jordi Maluquer, Ramon Grau, Marina López i Isabel Rueda. A més, a segon de carrera vaig tenir la sort d’entrar a treballar a la secció d’història de l’enciclopèdia Larousse, que dirigia Josep Fontana. Allà vaig aprendre l’ofici d’historiador”. Riquer també ha tingut unes paraules per a la revista: “A SÀPIENS han anat veient els canvis i allò per a què la gent tenia més interès i més passió, aquesta relació entre el periodista i l’historiador ha estat una gran troballa i això l’ha convertit en un gran referent”.

La gala ha acabat amb un parlament de l’Honorable Consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que ha destacat que “SÀPIENS fa una feina encomiable per recordar la història, reparar la memòria i visualitzar el paper de les dones, ens fa reflexionar sobre fets que han passat a casa nostra”.

Abans d’anar cap al bar a gaudir d’un pica-pica final, tots els premiats han pujat a l’escenari a fer-se una foto de grup, la foto final d’una nova gran Nit de la Història.