Situat al capdamunt d’una punta rocosa, a més de cent metres sobre l'Ebre, el castell de Miravet ha estat durant segles un punt estratègic per controlar la comunicació fluvial. Un bastió musulmà i templer, escenari de moltes guerres. Després de diverses intervencions de restauració, la història s'hi viu en directe... i ara també des de la virtualitat
Entre el 1361 i el 1410, Catalunya va patir una dotzena d’invasions que no responien a cap guerra, sinó a l’acció devastadora de companyies de mercenaris que entraven, saquejaven i desapareixien, sembrant el pànic en un territori incapaç de defensar-se. Aquell terror sostingut va transformar el país i va evidenciar la fragilitat del poder reial
A començaments del segle XIV, l'Alguer era una de les ciutats de Sardenya que oferia més resistència a l'autoritat de la corona catalanoaragonesa sobre l'illa. Unes dècades més tard, els antics habitants sards i genovesos en foren expulsats i un estol de colons catalans va capgirar la història
El 2 de juliol, se celebraran eleccions legislatives al país més gran d’Àfrica, que avança, decidit però lent, i d’una manera diferent dels seus veïns nord-africans. Algèria es resisteix a transformar-se amb profunditat i conserva un sistema polític que intenta modernitzar el país amb un equilibri fràgil entre avançament democràtic i conservadorisme
Afirma el geògraf Samuel Miller que mites com el de Gilgamesh o el Gènesi van crear un marc intel·lectual per justificar la dominació en nom del progrés. Uns relats que també van legitimar les societats ‘parasitàries’, aquelles que s’expandien en detriment de la biodiversitat de la seva regió
Què es fa amb les restes arqueològiques que s’obtenen d’una excavació? El reglament de protecció del patrimoni arqueològic del 2002 determina que s’han de guardar; ara bé, és sostenible aquesta decisió? Els dipòsits arqueològics catalans estan saturats i mancats de recursos i els professionals comencen a defensar la necessitat que s’optimitzin
Entre el 1361 i el 1410, Catalunya va patir una dotzena d’invasions que no responien a cap guerra, sinó a l’acció devastadora de companyies de mercenaris que entraven, saquejaven i desapareixien, sembrant el pànic en un territori incapaç de defensar-se. Aquell terror sostingut va transformar el país i va evidenciar la fragilitat del poder reial
El periodista Josep Manyé va exiliar-se al Regne Unit al final de la Guerra Civil. Des de Londres va liderar el programa ‘Catalan Programme’, de la British Broadcasting Corporation, un dels referents radiofònics en català del primer franquisme. En un moment de censura i repressió, els catalans s’emocionaven només en sentir la seva veu
El 18 de juny del 2006, la població catalana va aprovar el nou Estatut en referèndum, amb un 73,9% de vots afirmatius. El text definia Catalunya com a nació i reconeixia els símbols principals del país, però, quatre anys després, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals catorze articles i en va modificar la interpretació de vint-i-set
Durant segles, el Gran Canal de la Xina va ser l’eix que va vertebrar l’imperi. Aquesta obra colossal d’enginyeria hidràulica, de més de 1.800 quilòmetres de longitud, és una de les fites més ambicioses de la història mil·lenària del país
Gladiadors, presoners, esclaus, lleons, braus i, fins i tot, elefants. Les fonts textuals i arqueològiques ens expliquen que, durant segles, els amfiteatres romans van ser l’escenari de combats ferotges. Hi havia, però, un espectacle que destacava per sobre dels altres per la seva magnificència: les batalles navals, més conegudes com a 'naumàquies'
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Aquest estiu, l'equipament commemora l'aniversari d'aquest vaixell tradicional vinculat a tirar l'art, un antic mètode de pesca que s'aplicava en nombrosos municipis de la costa catalana
Jordà de Catalunya va arribar a l’Índia el 1320 després d’un naufragi. Allí, va començar a fer de predicador i va escriure unes memòries, ‘Mirabilia Descripta’, en les quals explica curiositats del país fins aleshores desconegudes