Del 4 al 6 de juliol, Catalunya va acollir l'inici de la 113a edició de la cursa ciclista per excel·lència. Més enllà de l’esport, el Tour és també un mirall de la història contemporània europea: des del seu naixement, el 1903, la competició ha avançat en paral·lel als grans conflictes i tensions del continent
Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
La batalla d’Issos és un dels enfrontaments més decisius de l’antiguitat. Aquest mosaic romà que es va trobar a Pompeia converteix aquest episodi bèl·lic en una icona visual del poder i la victòria
L’escriptora de Celrà Núria Esponellà ha escrit una desena de novel·les, entre elles 'Temps de silenci', 'La Travessia', 'Rere els murs' i 'Una dona d’aigua'. També ha guanyat diversos premis literaris.
El 12 d’agost, un eclipsi total de Sol deixarà a les fosques la meitat sud de Catalunya. El punt àlgid de foscor durarà només uns segons, però n’hi haurà prou per mobilitzar científics i ciutadans curiosos de tot el món. La passió que desperten aquests esdeveniments no és nova, des de l’antiguitat que ha esperonat la imaginació de moltes ciivilitzacions
El 2 de desembre del 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb 'Camí de nit, 1854', dirigida per Lluís Pasqual. Entre els actors que pujaven a l’escenari, hi havia un jove de dinou anys que s’acabaria convertint en una de les grans figures del teatre català: Lluís Homar
Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van segui-los fins a la frontera
La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat
Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX
Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Les onades migratòries cap a l’Amèrica del Sud de finals del segle XIX van propiciar que aquest instrument arribés a l’Argentina i hi fes fortuna, amb el seu so expressiu i nostàlgic
La Diputació de Barcelona homenatja la figura i l'obra d'aquest arquitecte, autor d'edificis com el Pavelló Cambó, a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, i el complex de les Llars Mundet, al barri de la Vall d'Hebron