Sirenes, refugis, gana i jocs entre les runes. La Guerra Civil va arrabassar la infantesa a tota una generació de nens catalans, obligats a conviure amb la por i la mort des de ben petits. Noranta anys després, els records encara perduren
Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
Una enginyosa estratègia bèl·lica, una cavalleria feudal ben equipada, la desorganització dels musulmans i la superioritat naval catalana van permetre que el setembre de 1238 les tropes de Jaume I entressin triomfalment a la ciutat de València, sis anys després de l'inici de la campanya
Sortegem, entre els lectors i subscriptors de 'Sàpiens', dues entrades dobles per veure l'espectacle de Pep Tosar sobre la vida i l'obra de Federico García Lorca
La seva trajectòria resumeix la d’una generació de dones que van obrir espais de llibertat allà on semblava que no n’hi podia haver. Ella ho va fer a través de la ràdio
El 2 de desembre del 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb 'Camí de nit, 1854', dirigida per Lluís Pasqual. Entre els actors que pujaven a l’escenari, hi havia un jove de dinou anys que s’acabaria convertint en una de les grans figures del teatre català: Lluís Homar
La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat
Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
En plena Guerra Civil, entre el juliol del 1937 i el març del 1938, una seixantena de bombers catalans van deixar-ho tot per anar a donar un cop de mà als seus companys de Madrid. Rescatem la memòria d’una expedició que havia passat desapercebuda durant noranta anys
Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van segui-los fins a la frontera
Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Aquest conqueridor de l’Anoia va fundar a la vora del riu Neverí una ciutat que va batejar amb el mateix nom que la capital catalana. Va crear un assentament basat en un model de població moderna, en una agricultura comercial i una indústria ramadera incipient
Les onades migratòries cap a l’Amèrica del Sud de finals del segle XIX van propiciar que aquest instrument arribés a l’Argentina i hi fes fortuna, amb el seu so expressiu i nostàlgic
El jaciment, localitzat a l'oasi de Dakhla, conserva habitatges, una basílica, monedes i prop de 200 inscripcions que ofereixen una visió excepcional de la vida quotidiana durant el segle IV
La batalla d’Issos és un dels enfrontaments més decisius de l’antiguitat. Aquest mosaic romà que es va trobar a Pompeia converteix aquest episodi bèl·lic en una icona visual del poder i la victòria
Les onades migratòries cap a l’Amèrica del Sud de finals del segle XIX van propiciar que aquest instrument arribés a l’Argentina i hi fes fortuna, amb el seu so expressiu i nostàlgic