Aquesta mostra, que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), reflexiona sobre l’origen dels cànons de bellesa, reivindica els cossos exclosos de la norma i planteja preguntes sobre la relació que tenim amb els ideals establerts
Els sous baixos i les dures condicions de la postguerra van tensar fins al límit els ànims de les treballadores de la Fàbrica Nova. El que va començar com una protesta per un jornal no pagat aviat es va estendre per altres fàbriques i tallers de la ciutat. Vuitanta anys després, revivim la primera gran mobilització obrera que va desafiar el règim
Celebrem amb els nostres subscriptors la cinquena edició dels Premis Sàpiens sortejant 25 entrades dobles per assistir al lliurament de premis que celebrarem al Palau de la Música
Durant el setge de Sarajevo, milionaris estrangers pagaven fortunes per participar en safaris humans. La recerca del periodista Ezio Gavazzeni, base d’una investigació judicial que porten a terme cinc fiscalies europees, ens demostra que, de vegades, fins i tot els rumors més macabres poden ser reals
Maria Antònia Simó va ser una de les pioneres de l’alpinisme català. Va protagonitzar diverses primeres ascensions femenines, entre les quals la d’alguns cims i parets dels Pirineus i dels Picos de Europa
Quan Tejero va assaltar el Congrés, David Ballester tenia vint anys, al matí estudiava a la universitat i, a la tarda, feia de missatger per a CCOO. En assabentar-se del cop d’estat, va agafar la moto cap a la seu del sindicat per posar-se a disposició dels companys, en una de les nits més incertes de la democràcia
La indústria cultural de Corea del Sud s’ha convertit en un fenomen de masses global. Amb el K-pop com a punta de llança, la gran onada coreana –coneguda com a ‘Hallyu’– ja s’estén al cinema, la cosmètica i la literatura, mobilitza milers de seguidors i genera grans ingressos per a un sector ple de llums i ombres
A la plaça del Rei, al barri Gòtic, un palau ha estat testimoni directe de la història de Barcelona. Jaume I hi va reunir les Corts, Pere el Cerimoniós hi va oferir banquets sumptuosos, Carles de Viana hi va ser vetllat i Ferran II hi va patir un intent d’assassinat, abans de convertir-se en seu de la Santa Inquisició, primer, i en un convent, després
Quan una població remota d’Alaska va patir una epidèmia de diftèria, es va organitzar una expedició de més de mil quilòmetres per salvar-ne els habitants. Vint conductors de trineus i uns cent cinquanta gossos van participar en un viatge que va haver de superar tempestes de neu i vents huracanats
L’Egipte faraònic semblava indestructible. Havia sobreviscut a sequeres, guerres civils, invasions i el col·lapse de l’edat del bronze. Tanmateix, a partir del segle XI aC, va començar a esquerdar-se, i durant el mil·lenni següent, va anar perdent les peces de la seva grandesa: el poder polític, la força militar, la riquesa i la pròpia independència
Més de vuitanta mesquites i centenars d’edificis han convertit Sinan en un dels grans arquitectes de tots els temps. Les seves obres encara s’escampen per bona part de l’antic imperi otomà. Però el seu llegat no és només quantitatiu: va ser capaç de convertir l’enginyeria en bellesa, amb cúpules impossibles, espais diàfans i interiors inundats de llum
Des d’un despatx de l’edifici del Govern Militar de Barcelona, un dels punts neuràlgics de la repressió franquista a Catalunya al final de la guerra, Jaume Font va salvar diverses persones que podrien haver estat condemnades a mort. De manera discreta, silenciosa i perillosa, barrejava expedients, modificava noms i buscava testimonis de descàrrega
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Aquest industrial i químic català, aficionat a l’etnologia, no va explorar els pobles de Nova Guinea per cartografiar territoris desconeguts, sinó per preservar la memòria d’aquelles comunitats que hi vivien
La violinista més famosa del món ha tingut dos Stradivarius. El segon, amb el qual actuarà al Palau de la Música Catalana aquest febrer, porta el nom del comte irlandès Dunn-Raven