Hitler a la llotja d'honor dels Jocs Olímpics
Història contemporània

Berlín 36: 90 anys dels jocs olímpics de l'exaltació nazi

Als Jocs de Berlín del 1936, Hitler va voler demostrar al món la superioritat de la raça ària gràcies a l'èxit dels atletes alemanys. En aquest sentit, el Partit Nazi no va escatimar el nombre d'atletes i davant la pressió del COI les autoritats germàniques van acceptar atletes jueus dins la seva delegació olímpica. Aquest va ser el cas d'Helena Mayer
En aquest dossier especial escoltem, en primera persona, les veus de qui va patir, combatre i explicar la Guerra Civil
Guerra civil

Les veus de la Guerra Civil: el país trencat

Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
El 31 de març del 1492, els Reis Catòlics –a sobre– van firmar un decret d'expulsió dels jueus
Història medieval

1492: la fugida del poble hebreu

Després de més d’un segle d’escalada de la violència, la comunitat jueva dels regnes de les corones de Castella i d’Aragó va ser expulsada d’un territori que l’havia acollit, amb alts i baixos, des d’època romana
Retrat de Lluís XIV i la Dama de Longuet Giraudière, de Charles Beaubrun (c. 1640)
Història contemporània

Dides: quan no hi havia biberó

De l'1 al 7 d'agost se celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna. De dides, probablement, n'hi ha hagut sempre, tot i que l'hàbit de contractar dones per alletar els fills no es va generalitzar fins al segle XVIII, amb aristòcrates burgesos i menestrals. Però la 'indústria' de l'alletament anava més enllà, ja que s'havia d'alimentar orfes i abandonats
BRÚIXOLA
Montserrat Minobis
Pioneres

Montserrat Minobis

La seva trajectòria resumeix la d’una generació de dones que van obrir espais de llibertat allà on semblava que no n’hi podia haver. Ella ho va fer a través de la ràdio
Lluís Homar
Jo hi era!

La inauguració del Lliure

El 2 de desembre del 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb 'Camí de nit, 1854', dirigida per Lluís Pasqual. Entre els actors que pujaven a l’escenari, hi havia un jove de dinou anys que s’acabaria convertint en una de les grans figures del teatre català: Lluís Homar
El 12 d'agost, un eclipsi total de sol deixarà a les fosques la meitat sud de Catalunya
Actualitat

Eclipsis solars: del mite a la ciència

El 12 d’agost, un eclipsi total de Sol deixarà a les fosques la meitat sud de Catalunya. El punt àlgid de foscor durarà només uns segons, però n’hi haurà prou per mobilitzar científics i ciutadans curiosos de tot el món. La passió que desperten aquests esdeveniments no és nova, des de l’antiguitat que ha esperonat la imaginació de moltes ciivilitzacions
JOCS AMB HISTÒRIA
REPORTATGES
Les primeres columnes de milicians van sortir de Barce- lona en direcció a l’Aragó a finals de juliol del 1936, amb l’objectiu d’establir la línia del front
Guerra civil

Soldats i milicians: les veus de la Guerra Civil des del front

Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia
Bombers de Barcelona treuen una víctima d’un bombardeig, el maig del 1937
Guerra civil

Els bombers de la Guerra Civil: missió catalana a Madrid

En plena Guerra Civil, entre el juliol del 1937 i el març del 1938, una seixantena de bombers catalans van deixar-ho tot per anar a donar un cop de mà als seus companys de Madrid. Rescatem la memòria d’una expedició que havia passat desapercebuda durant noranta anys
Dues monges vigilades de prop per una colla de civils armats cir- culen per un carrer just l’endemà de l’alçament militar
Guerra civil

Religiosos: amagar la fe per sobreviure a la Guerra Civil

Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
El 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera, deixat enrere una Catalunya derrotada en mans del feixisme
Guerra civil

Exiliats: l'hivern de l'exili republicà

Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país
Un miler de periodistes europeus i americans van arribar a l’Estat per informar de la Guerra Civil
Guerra civil

Els periodistes de la Guerra Civil: informar sota les bales

Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van seguir-los fins a la frontera
LA REVISTA DEL MES
Portada del número 291 de la revista 'Sàpiens'
#291 Juliol - agost 2026

Les veus de la Guerra Civil

Llegeix tot el número

Joaquim Milans del Bosch: el sogre invisible d'Alfons XIII?

Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
viure
Notícies
Manuel Baldrich, al servei de les institucions
Notícies

Seixanta anys de la mort de Manuel Baldrich

La Diputació de Barcelona homenatja la figura i l'obra d'aquest arquitecte, autor d'edificis com el Pavelló Cambó, a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, i el complex de les Llars Mundet, al barri de la Vall d'Hebron
Cartells amb història
Mitologia per a profans
Clàssics moderns