De dides, probablement, n'hi ha hagut sempre, tot i que l'hàbit de contractar dones per alletar els fills no es va generalitzar fins al segle XVIII, amb aristòcrates burgesos i menestrals. Però la 'indústria' de l'alletament anava més enllà, ja que s'havia d'alimentar orfes i abandonats. Recordem aquest ofici en la Setmana Mundial de la Lactància Materna
Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
El 4 d'agost del 1939, 2.400 refugiats republicans derrotats a la Guerra Civil salparen de França rumb a Llatinoamèrica. 'Sàpiens' reconstrueix la història del Winnipeg, el vaixell solidari noliejat pel govern xilè del Front Popular gràcies a la determinació del poeta Pablo Neruda
El franquisme va condemnar els homosexuals a una doble repressió: la legal i la social. Durant més de trenta anys, aquest col·lectiu va ser considerat una amenaça social i, en conseqüència, va ser reclòs i sotmès a tècniques cruels que cercaven la seva 'regeneració'
El 12 d’agost, un eclipsi total de Sol deixarà a les fosques la meitat sud de Catalunya. El punt àlgid de foscor durarà només uns segons, però n’hi haurà prou per mobilitzar científics i ciutadans curiosos de tot el món. La passió que desperten aquests esdeveniments no és nova, des de l’antiguitat que ha esperonat la imaginació de moltes ciivilitzacions
La seva trajectòria resumeix la d’una generació de dones que van obrir espais de llibertat allà on semblava que no n’hi podia haver. Ella ho va fer a través de la ràdio
Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia
Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX
La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat
Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Fidel Castro va ser una de les figures més rellevants del segle XX. Va presidir Cuba entre el 1976 i el 2008 i va articular el seu pensament polític amb l’acció de govern. Un dels elements que van definir el líder de la Revolució Cubana van ser els seus discursos, que podien durar hores. Intervencions que Marc Sayols ha traduït al català per primer cop
Passejar per aquest entorn exuberant de Blanes, creat per l’empresari Carl Faust, és recórrer la flora dels cinc continents sense moure’ns de Catalunya