El Conqueridor va morir el 27 de juliol del 1276 mentre es dirigia al monestir de Poblet. Enrere deixava un llegat de conquestes, un llibre que féu història, noves fronteres, els consolats d'ultramar i decisions polèmiques, com el repartiment dels reialmes entre els seus fills
Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
Passejar per aquest entorn exuberant de Blanes, creat per l’empresari Carl Faust, és recórrer la flora dels cinc continents sense moure’ns de Catalunya
El 2 de desembre del 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb 'Camí de nit, 1854', dirigida per Lluís Pasqual. Entre els actors que pujaven a l’escenari, hi havia un jove de dinou anys que s’acabaria convertint en una de les grans figures del teatre català: Lluís Homar
La seva trajectòria resumeix la d’una generació de dones que van obrir espais de llibertat allà on semblava que no n’hi podia haver. Ella ho va fer a través de la ràdio
Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van segui-los fins a la frontera
La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat
Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX
Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Les onades migratòries cap a l’Amèrica del Sud de finals del segle XIX van propiciar que aquest instrument arribés a l’Argentina i hi fes fortuna, amb el seu so expressiu i nostàlgic