En plena Guerra Civil, entre el juliol del 1937 i el març del 1938, una seixantena de bombers catalans van deixar-ho tot per anar a donar un cop de mà als seus companys de Madrid. Rescatem la memòria d’una expedició que havia passat desapercebuda durant noranta anys
Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte
Al segle XIV, la puixança econòmica del barri de Mar de Barcelona va ser espectacular, i aviat va esdevenir el quarter més densament poblat de la ciutat. Quan els seus gremis necessitaren fer visible el seu poder, Santa Maria del Mar fou una realitat edificada només en 54 anys
El diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps va iniciar la construcció del canal de Panamà. Però la natura va dominar els francesos. Van ser els nord-americans els que van completar una de les grans obres de l’enginyeria moderna
El 2 de desembre del 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb 'Camí de nit, 1854', dirigida per Lluís Pasqual. Entre els actors que pujaven a l’escenari, hi havia un jove de dinou anys que s’acabaria convertint en una de les grans figures del teatre català: Lluís Homar
Durant la Guerra Civil, d’espies, infiltrats i informadors n’hi va haver a tots dos bàndols. A Barcelona, calia mirar a banda i banda abans de tenir qualsevol conversa. La informació sempre ha estat una arma de guerra i,
en aquest punt, el conflicte espanyol no va ser cap excepció
Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra
Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país
Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia
Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX
Com a capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch va acumular poder durant la crisi social que el país va patir durant el seu mandat, fins a esdevenir una mena de dictador. Alfons XIII el va deixar fer. Sembla que rere la tolerància del rei hi ha un gran secret: el monarca hauria tingut una filla il·legítima amb una filla de Milans del Bosch
Fidel Castro va ser una de les figures més rellevants del segle XX. Va presidir Cuba entre el 1976 i el 2008 i va articular el seu pensament polític amb l’acció de govern. Un dels elements que van definir el líder de la Revolució Cubana van ser els seus discursos, que podien durar hores. Intervencions que Marc Sayols ha traduït al català per primer cop
Les onades migratòries cap a l’Amèrica del Sud de finals del segle XIX van propiciar que aquest instrument arribés a l’Argentina i hi fes fortuna, amb el seu so expressiu i nostàlgic
La batalla d’Issos és un dels enfrontaments més decisius de l’antiguitat. Aquest mosaic romà que es va trobar a Pompeia converteix aquest episodi bèl·lic en una icona visual del poder i la victòria
Fidel Castro va ser una de les figures més rellevants del segle XX. Va presidir Cuba entre el 1976 i el 2008 i va articular el seu pensament polític amb l’acció de govern. Un dels elements que van definir el líder de la Revolució Cubana van ser els seus discursos, que podien durar hores. Intervencions que Marc Sayols ha traduït al català per primer cop