Emocionada i contenta, amb la il·lusió reflectida als ulls, Eulàlia Duran ha pujat a l’escenari, amb el so dels aplaudiments dels assistents de fons, entre els quals es trobaven els historiadors i historiadores més rellevants del nostre país. No n’hi havia per a menys. Les tres-centes persones que omplien la sala gran del Museu Marítim han ovacionat la doctora en Història Moderna i catedràtica emèrita de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, que ha recollit el principal guardó de la nit. 

Duran ha estat escollida guanyadora de manera unànime per un jurat format per catedràtics de les diverses universitats dels Països Catalans: Maria Barceló Crespí, Rosa Congost, Jordi Creus, Montserrat Duch, Andreu Mayayo, Isabel Rodà, Flocel Sabaté, Antoni Simon i Josep M. Solé Sabaté. El jurat ha destacat la importància de Duran a l’hora d’“obrir noves vies de recerca i divulgació sobre el Renaixement, d’enfortir la consciència cultural catalana a la fi del franquisme i de ser formadora d’importants historiadors”. 

A l’escenari, al costat dels periodistes Txell Bonet i Eloi Vila, els presentadors de la gala, Eulàlia Duran s’ha adreçat al públic i ha recordat el seu pare, Agustí Duran i Sanpere, “el meu primer professor” i ha recordat com estudiant la revolta de les Germanies va iniciar-se en l’àmbit dels Països Catalans: “em vaig preguntar per què a Catalunya no hi va haver revolta i a València, sí. L’historiador Pierre Vilar em va donar la resposta: falta perspectiva”.

Un dels moments més emotius per a la guardonada ha estat la projecció del vídeo de presentació del Premi d’Honor, en què tres dels seus deixebles (Laia de Ahumada, Eulàlia Miralles i Agustí Alcoberro) han posat en valor la rellevància de la premiada. Com també ho ha fet el catedràtic Borja de Riquer, amb aquestes paraules: “És una de les historiadores més serioses que hi ha en aquest moment a la panoràmica historiogràfica catalana. És una dona d’arxiu, una historiadora nata”.

La Maria
La Nit de la Història –la gala d’entrega dels I Premis SÀPIENS, organitzada per celebrar el 20è aniversari de la revista– havia començat poc més d’una hora abans, amb la valenciana Maria Bertomeu, la Maria, interpretant, amb la seva guitarra, Arranquen vinyes, una cançó popular valenciana. Una mostra de la tasca que està fent la cantautora d’Oliva (la Safor) per recuperar temes del cant valencià. 

Així ho han explicat els periodistes Eloi Vila i Txell Bonet, que en més d’una ocasió han fet riure el públic. Tots dos han recordat als assistents que SÀPIENS va néixer fa dues dècades, amb una portada que va donar la volta al món: la de Garbo, l’espia català que va enganyar Hitler. Ha estat una de les moltes cobertes que s’han pogut veure en un vídeo de resum dels 20 anys d’història de la publicació.

Tot seguit, l’editor de SÀPIENS, Jordi Creus, ha recordat els orígens del projecte, en què va ser clau “la complicitat d’una colla d’historiadors que, amb el temps, s’ha anat fent més i més gran”. I la directora de la revista, Clàudia Pujol, ha posat en relleu que “els principis fundacionals d’investigació i divulgació de SÀPIENS segueixen intactes, però que la revista s’ha anat adaptant als nous temps, tant pel que fa al disseny com als continguts”.

El Millor Descobriment Arqueològic
Després de repassar algunes de les investigacions publicades per SÀPIENS, Txell Bonet ha anunciat el Premi al Millor Descobriment Arqueològic, atorgat al projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) Antic port grec d’Empúries, dirigit pels arqueòlegs Pere Castanyer i Marta Santos. Una tasca titànica que ha permès conèixer amb detall com era el Port d’Empúries, des del segle VI aC fins al VIII dC. 

El projecte ha estat seleccionat per un jurat format pels historiadors i arqueòlegs Agustí Alcoberro, Natàlia Alonso, Mònica Borrell, Giovanni C. Cattini, Maria Coll, Carme Jiménez i Maite Mascort. El guardó l’han recollit els responsables del jaciment i Jusèp Boya, director del MAC, que ha citat l’historiador francès Fernand Braudel per remarcar que “la història és l’ingredient sense el qual cap identitat nacional no és possible”.



La Millor Recerca
La següent persona a pujar a l’escenari ha estat l’historiador Alejandro Acosta, autor d’una investigació sobre el voluntariat català i espanyol que va formar part de la Legió francesa durant la Primera Guerra Mundial i que li ha valgut el Premi a la Millor Recerca.

El jurat d’aquesta categoria –el mateix que el del Millor Descobriment Arqueològic– ha posat de manifest la solidesa de la investigació, fruit d’una exhaustiva recerca a més d’una vintena d’arxius d’Europa, entre els quals, els de la mateixa Legió, de molt difícil accés. Aquesta investigació ha permès tenir una imatge més matisada del voluntariat espanyol i català en aquest conflicte.

La Millor Obra de Ficció
“La ficció és una gran eina per difondre la història. Ja sigui en cinema, teatre, sèries de televisió o literatura”, ha dit Txell Bonet, donant pas a l’única categoria dels premis que ha estat escollida per votació popular. Més de 3.000 persones van poder escollir una d’entre les deu obres que prèviament havia seleccionat un jurat format per Àngel Casals, Sònia Casas, Judith Colell, Maria Carme Roca, Anaïs Schaaff, Toni Soler i Toni de la Torre.

Després d’una votació emocionant, l’obra guanyadora ha estat Junil a les terres dels bàrbars, una novel·la de Joan-Lluís Lluís, que ha agraït el premi amb aquestes paraules: “Recerca i imaginació són dues tasques complementàries: els historiadors feu recerca, però necessiteu la nostra imaginació per donar-la a conèixer. La ficció ens permet anar una mica més lluny del que s’ha descobert. Visca la història i visca la literatura”. En aquest interactiu podeu veure l’evolució dels vots:

En aquesta pàgina del web dels premis, podeu consultar el resultat de les votacions. 

La Millor Iniciativa de Divulgació Històrica Internacional
Quan encara quedaven tres premis per revelar, la Maria Bertomeu ha tornat a l’escenari per interpretar una versió en valencià de Gall roig, gall negre, del cantautor espanyol Chicho Sánchez Ferlosio. Ha estat un parèntesi musical abans de la revelació del Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació Històrica Internacional, que ha rebut l’exposicióAlice: Curiouser and Curiouser. La mostra ha estat seleccionada per un jurat format per Vicent Baydal, Jusèp Boya, Eva Domínguez, Enric Lucena, Isabel Salgado, Caterina Úbeda i Albert Velasco. D’aquesta exposició, n’han destacat l’ús de tècniques narratives innovadores com l’experiència immersiva o la realitat virtual a l’hora d’explorar l’origen de l’obra més coneguda de Lewis Carroll i la seva influència en la cultura popular posterior. 

La comissària i la coordinadora de l’exposició, Kate Bailey i Olivia Oldroyd, respectivament, que han viatjat des de Londres, han pujat a l’escenari a recollir el premi. Bailey ha subratllat que “l’exposició ens va ajudar a imaginar allò que és impossible. Vam fer un viatge al país de les meravelles amb Alícia. Esperem que la mostra sigui inspiradora i serveixi als visitants per ser aventurers i exploradors com l’Alícia”.

La Millor Iniciativa de Divulgació Històrica dels Països Catalans
El següent premi a fer-se públic ha estat el de la Millor Iniciativa de Divulgació Històrica dels Països Catalans, que s’ha emportat Tresors amb història, un docureality de la televisió valenciana À Punt presentat per Carolina Ferre, que, a partir d’objectes trobats a cases particulars, explica la història del País Valencià dels últims 100 anys.

Han pujat a recollir el guardó José Molins, director del programa, i Vanesa Villar, productora executiva del programa i directora d’entreteniment d’El Terrat, una de les dues productores del programa, juntament amb Sunrise Pictures. Molins ha destacat que el lema de SÀPIENS, Tot és història, “podria ser el del nostre programa, perquè nosaltres pensem que tot objecte té una història al darrere i que totes les històries poden ser explicades”.



Les paraules del M. H. Sr. Pere Aragonès
El darrer premi ha estat el guardó amb què hem començat aquesta crònica: el Premi d’Honor de la Història, que ha recollit Eulàlia Duran.

La gala ha acabat amb una nova actuació de la Maria Bertomeu –aquesta vegada, una versió de L’hereu Riera, del grup valencià Al Tall– i amb unes paraules del Molt Honorable President de la Generalitat. Pere Aragonès ha felicitat SÀPIENS i Eulàlia Duran per la tasca feta, una tasca “que ens ha ajudat a conèixer i a saber quin país som, quina societat som, quines han estat les dinàmiques de la nostra història... És imprescindible que recuperem la memòria col·lectiva, una memòria que és imprescindible per conèixer el nostre futur”. 

Finalment, els assistents han brindat amb una copa de vi de la DO Catalunya, patrocinadora de la gala. Un punt i final per a La Nit de la Història, una gala que preveiem repetir anualment amb la idea que es consolidi com un punt de trobada de la historiografia catalana.

La Nit de la Història en imatges