"Va legitimar les dones com a objecte d'estudi històric"; "ha fet possible a Catalunya el que la historiografia feminista ha fet possible a tot el món"; "ens ha posat en el mapa de la historiografia internacional. Podríem dir que Mary Nash ha estat el Cruyff de la historiografia catalana". Amb aquestes paraules, la historiadora Gemma Torres, el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) Andreu Mayayo i la historiadora Meritxell Benedí, definien Mary Nash, la Premi d'Honor de la tercera edició dels Premis Sàpiens. Ho feien en el vídeo amb què s'ha anunciat el guanyador del guardó més rellevant dels premis. Nash ha sortit a recollir-lo mentre els assistents a la gala continuaven aplaudint. Nash, irlandesa establerta a Catalunya des del 1968 (va néixer a Limerick el 1947), ha recordat la seva arribada a Catalunya i com va decidir, a l'hora de fer la recerca sobre les dones a la Guerra Civil, "qüestionar les negatives històriques que havien emmudit a les dones".

Nash, que ha rebut el premi de mans de Borja de Riquer, catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i guanyador del Premi d'Honor de l'edició del 2023, ha afegit que "investigar la història de les dones qüestionava el cànon comú que havia projectat el masculí com a norma universal i exclòs el femení de la història". Nash ha acabat el seu discurs fent una al·lusió al present: "en un moment de crisi democràtica com el que tenim actualment, ens correspon com a historiadores i historiadors la recerca i la difusió dels coneixements històrics per posar de manifest els processos de desigulatat del passat i garantir els valors del dret, de la igualtat i de la democràcia". Només acabar, el públic ha tornat a aplaudir i s'ha posat dempeus.

La gala, però, havia començat una hora i escaig abans, amb la música de la compositora Anna Andreu, que, guitarra en mà, ha interpretat 'El crit al cel', una de les cançons del seu àlbum de debut, Els mals costums. Tot i que en aquell moment els presents al Petit Palau desconeixien a qui correspondria el Premi d'Honor, la presentadora de la gala, l'actriu Alba Florejachs, ha avançat que el guardó "s'atorgaria a una historiadora que va introduir els estudis de gènere a les universitats catalanes i espanyoles". De fet, la presència (i absència) de les dones al llarg de la història ha estat el fil conductor d'un acte patrocinat per Parlem i que, per segon any consecutiu, ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana. 

Després de preguntar-se com hauria presentat la historiografia personatges com Juli Cèsar, Napoleó o Ivan el Terrible en cas que haguessin estat dones, Florejachs ha donat pas a Clàudia Pujol i Jordi Creus, directora i editor de Sàpiens, respectivament. Pujol, en el seu parlament, ha recordat els tres motius pels quals continuem celebrant els premis: "perquè creiem que la història és important, que és important el reconeixement a aquelles persones que fan les coses bé, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la divulgació, i perquè és important buscar motius de celebració sempre, però més en un any com aquest 2024 en què sembla que només pugui triomfar el discurs de la mesquinesa, de l'egoisme i de la por". Per la seva banda, Jordi Creus, que també és vicepresident d'Abacus, ha fet referència a Camacuc, "una revista amb 40 anys d'història que ho va perdre tot a causa dels efectes de la Dana. Una referència que és un desig de tornar a veure el Camacuc ben aviat a les escoles i a les cases dels nens i les nenes valencians, amb més subscriptors que abans de la tragèdia".

Tot seguit, Florejachs ha anunciat el primer guardó a fer-se públic, el Premi a la Millor Recerca, que ha estat per a Queralt Solé i el seu equip de la UB pel projecte d'identificació dels cossos del Valle de los Caídos. La professora d'Història Contemporània i el seu equip han dedicat anys a posar nom i cognoms a aquestes víctimes. Precisament, han estat dos membres d'aquest equip de professionals els que han pujat a l'escenari a recollir el premi, el doctor en Història Contemporània de la UB David Tormo i la historiadora Janina Martí, que han rebut el premi de mans de Joaquim Uriach, el president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música.

Joana... la Boja?

Abans de passar al següent guardó, Florejachs ha sorprès el públic en aparèixer a l'escenari caracteritzada de Joana I de Castella: "Ei, com anem? Bona nit a tothom. Em coneixeu? Soc Joana I de Castella", ha dit davant de les rialles dels assistents, a qui ha explicat que, malgrat l'educació que va rebre i que parlava les cinc llengües romàniques de la Península, ha passat a la història com Joana la Boja. Després de més somriures, l'actriu, encara a dins del personatge de la reina espanyola, ha anunciat el guanyador de la Millor Obra de Ficció de temàtica històrica, un guardó que s'escull per votació popular a partir d'una tria prèvia feta pel jurat d'aquesta categoria. D'entre les deu obres que podien ser escollides pels usuaris, la més votada va ser la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, protagonitzada per Enric Auquer i Laia Costa i dirigida per Patricia Font, que ha recollit el premi, juntament amb el guionista del film, Albert Val, i del productor, Francesc Escribano. 

El film, que explica la història d'Antoni Benaiges, el mestre català que va ser afusellat a Burgos a l'inici de la Guerra Civil, va ser el guanyador d'una votació en què van votar més de 3.000 persones i en què també podien ser escollides les obres de teatre Le congrès ne marche pas i Un concert a la Casa Blanca; la sèrie Cuéntame cómo pasó; els llibres El retrat de matrimoni, La mestra i la Bèstia, Pregària a Prosèrpina i Tiberi Cèsar, i les pel·lícules La zona d'interès i Oppenheimer.

Mary Beard, Premi de Divulgació Internacional 2024

Abans de passar al Premi de Divulgació Internacional, Anna Andreu ha interpretat la peça que dona nom al seu disc, Els mals costums. Aquest 2024, el guardó ha estat per a Mary Beard, una de les divulgadores històriques del món clàssic més reconegudes a escala mundial, pel seu llibre Emperador de Roma, que s'endinsa en la figura de trenta emperadors romans al llarg de tres segles clau de la història de Roma, i ho fa des de diferents punts de vista: des del més èpic fins al més íntim. Beard, que no ha pogut assistir a l'entrega dels premis, va enviar un vídeo en què agraïa el guardó en nom de la seva persona i dels romans, sense els quals, ha afirmat, la seva obra no hauria estat possible. 

Després de tornar a fer riure el públic convertint en sensacionalistes diversos titulars de la revista Sàpiens, Florejachs ha comunicat el Premi de Divulgació en l'àmbit dels Països Catalans, que ha estat per a l'exposició Bèsties. Els animals en l'art medieval, del Museu d'Art Medieval de Vic (MEV), una mostra insòlita i fascinant sobre els animals en l'art medieval amb més de 700 peces exposades. Després del discurs de Judit Verdaguer i de Marc Sureda, conservadors del MEV i co-comissaris de l'exposició, la cantautora de Sant Quirze del Vallès ha tornat a pujar a l'escenari per interpretar 'Roja i espessa', una cançó nova, encara no editada.

La cançó ha donat pas a una novetat d'aquesta tercera edició dels guardons: l'estrena d'un nou reconeixement, el Premi Especial Sàpiens, escollit per la redacció de la revista, que ha estat per al programa En guàrdia!, de Catalunya Ràdio. Enric Calpena, director i presentador d'un espai que ja porta més de mil programes, ha rebut el premi de mans de Maravillas Rojo, presidenta d'Abacus, i ha recordat que En guàrdia! fa "23 anys que parla de les batalles, les aventures, les heroïcitats de la història de Catalunya i del món".

El següent moment de la tercera Nit de la Història ha estat el que hem recollit a l'inici d'aquesta crònica, l'entrega del Premi d'Honor a Mary Nash, que, com ha recordat Gemma Torres al vídeo de presentació de la guardonada, ja va trencar motlles amb la seva tesi doctoral, dedicada a les dones en la Guerra Civil, que "va ser un exercici d'atreviment absolut perquè ningú en aquell moment no pensava que es pogués fer història sobre les dones, que les dones a la Guerra Civil haguessin fet alguna cosa que fos historiable". Després de més ovacions i d'una fotografia final amb tots els premiats, els més de quatre-cents assistents han abandonat la sala i s'han traslladat al foyer del palau, on han gaudit d'un piscolabis que ha posat punt i final a una nova i reeixida Nit de la Història.