El 22 de novembre del 1975 es va instal·lar la capella ardent de Franco al Palacio de Oriente
Franquisme

Franco: 'todo atado y bien atado'

L’avançada edat del dictador i el deteriorament de la seva salut van propiciar diversos moviments de caire polític. En aquest context, l’assassinat de l’almirall Luis Carrero Blanco, a mans d’ETA, i la crisi del petroli van acabar de minar la dictadura
L'exili no va impedir que Carles IV, Isabel II, Alfons XIII, Joan de Borbó i, ara, Joan Carles I, gaudissin de rendes milionàries, palaus fastuosos ni de festes amb llicències privades
Història contemporània

Els exilis dels Borbons

Carles IV, Isabel II, Alfons XIII, Joan Carles I... Durant els tres segles que els Borbons han regnat a Espanya, la insòlita situació de tenir un monarca a l'exili ha estat habitual. Malgrat els anys i les circumstàncies, hi ha hagut dos fets que s'han repetit en el temps: mantenir un tren de vida fastuós i una llibertat absoluta en la vida privada
BRÚIXOLA
La bombolla de l'or líquil
Actualitat

Oli d'oliva: la bombolla de l'or líquid

L’oli d’oliva ha estat l’ingredient estrella de la dieta mediterrània durant més de tres mil·lennis, però l’auge recent de preus, amb augments de prop d’un 200% els darrers tres anys, l’ha convertit gairebé en un producte de luxe
Lucky Luciano, un mafiós que vivia als EUA, va anar a Sicília amb els nord-americans per preparar el desembarcament aliat de la Segona Guerra Mundial
Actualitat

La màfia siciliana: passat i futur

Els furts de cítrics a l’àrea metropolitana de Palerm, a Sicília, van donar lloc, a inicis del segle XX, a la Cosa Nostra, una organització criminal amb una extensa llista d’atrocitats. La seva existència és un resum de les dificultats econòmiques, polítiques i socials que ha patit l’illa més gran de la mediterrània durant les èpoques més recents
Les constel·lacions, catàlegs d'estels
Ciència

Les constel·lacions

Recordem quan l’home va començar a mirar les constel·lacions i a crear-hi històries al voltant
REPORTATGES
L'exili no va impedir que Carles IV, Isabel II, Alfons XIII, Joan de Borbó i, ara, Joan Carles I, gaudissin de rendes milionàries, palaus fastuosos ni de festes amb llicències privades
Història contemporània

Els exilis dels Borbons

Carles IV, Isabel II, Alfons XIII, Joan Carles I... Durant els tres segles que els Borbons han regnat a Espanya, la insòlita situació de tenir un monarca a l'exili ha estat habitual. Malgrat els anys i les circumstàncies, hi ha hagut dos fets que s'han repetit en el temps: mantenir un tren de vida fastuós i una llibertat absoluta en la vida privada
Un nen mira uns ànecs al Rec Comtal, a Montcada i Reixac
Història medieval

Històries del Rec Comtal

Aquesta infraestructura hidràulica, que anava des de Montcada fins a Barcelona, va abastir d’aigua la capital catalana des del segle X i fins a mitjans del segle XX. Primer va proporcionar energia als molins fariners propietat dels monarques i després a les primeres fàbriques tèxtils de Sant Andreu i Sant Martí
El ‘Poema de Gilgamesh’ va ser descobert al segle XIX per l’arqueòleg Austin Henry Layard a Nínive, l’antiga capital de Mesopotàmia
Història antiga

L'epopeia de Gilgamesh

Escrit fa més de quatre mil anys a Mesopotàmia, el 'Poema de Gilgamesh' és l’obra més antiga conservada de la literatura universal. Explica la història del rei Uruk i de la seva recerca de la immortalitat, una epopeia que, a més de relatar aventures mítiques, planteja preguntes fonamentals sobre la vida, la mort i el sentit de l’existència
Si Jaume II va convertir Valldaura en un vedat de caça, va ser Martí l’Humà qui va destinar-hi esforços ingents per transformar-lo en el seu palau de muntanya
Història medieval

Un dia de cacera amb Martí l'Humà

La finca de Valldaura, al bell mig de Collserola, va ser la primera fundació cistercenca del Principat, però els monjos no s’hi van estar gaire. El monestir era massa a prop de Barcelona per a un descans espiritual ideal. En canvi, van ser els reis catalans els qui van trobar-hi l’indret d’esbarjo ideal i un vedat de caça particular
La patent, de l’any 1917, i les imatges del prototip certifiquen Ramon Casanova com a inventor del reactor
Història contemporània

Ramon Casanova i Danés: l'Oppenheimer català?

Aquest fill de fargaire i fervent catalanista va passar a la història perquè, el 1917, va patentar un motor a reacció molt semblant a les bombes V-1 que el Tercer Reich va fer servir durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que no es pot demostrar que els nazis li robessin la idea, sí que es mereixeria un lloc entre els pioners de l’aeronàutica moderna
LA REVISTA DEL MES
Portada del número 272 del 'Sàpiens'
#272Novembre 2024

Els exilis dels Borbons

Com la dinastia que ha regnat a Espanya des del 1714 han viscut a cos de rei per mig Europa
Llegeix tot el número

Pioners de la ràdio

Aquest novembre, farà cent anys que van començar les emissions de Ràdio Barcelona, la primera amb llicència a l’Estat

La màfia siciliana: passat i futur

Els furts de cítrics a l’àrea metropolitana de Palerm, a Sicília, van donar lloc, a inicis del segle XX, a la Cosa Nostra, una organització criminal amb una extensa llista d’atrocitats. La seva existència és un resum de les dificultats econòmiques, polítiques i socials que ha patit l’illa més gran de la mediterrània durant les èpoques més recents

Albert Botran: "El sistema socialista no ha fracassat, ha estat derrotat"

Cent anys després de la mort de Lenin, l’historiador Albert Botran presenta 'Si Lenin aixequés el cap', un llibre en el qual analitza la vida i la personalitat del primer dirigent de la Unió Soviètica, però, sobretot, trenca la vitrina rere la qual està momificat i reivindica el valor actual del seu pensament
viure
Albert Botran

Albert Botran: "El sistema socialista no ha fracassat, ha estat derrotat"

Cent anys després de la mort de Lenin, l’historiador Albert Botran presenta 'Si Lenin aixequés el cap', un llibre en el qual analitza la vida i la personalitat del primer dirigent de la Unió Soviètica, però, sobretot, trenca la vitrina rere la qual està momificat i reivindica el valor actual del seu pensament
Oficis perduts
Història en solfa
Rere l'obra d'art
'Marianna', de John Everett Millais
Rere l'obra d'art

John Everett Millais: 'Marianna' (1851)

L’artista prerrafaelita Millais presenta una escena del drama de William Shakespeare ‘mesura per mesura’. Un quadre molt ric en textures i en missatges dobles
Fem la maleta