Actualitat

Toni Mera (esquerra) i Marc Prohom amb algunes de les cartes hidrogràfiques cedides per Endesa
Sàpiens 213

Podem predir el canvi climàtic?

L’Institut Cartogràfic de Catalunya custodia 20.000 cartes hidrogràfiques que contenen 70 anys de dades meteorològiques del Pirineu, una documentació de la fundació Endesa que permetrà concretar l’estratègia nacional contra el canvi climàtic
El gegant asiàtic s’ha convertit en el soci principal dels països del continent africà
Sàpiens 212

La Xina a l'Àfrica

Fa una dècada que el gegant asiàtic s’ha convertit en el soci principal dels països del continent africà, gràcies a un model propi d’inversions i cooperació
El  manuscrit Voynich
Sàpiens 212

Desxifrar una llengua

Lingüistes i criptògrafs d’arreu del món treballen per desxifrar sistemes d’escriptura de cultures antigues. Els avenços en intel·ligència artificial podrien ser crucials per tornar a la vida uns símbols que fa segles que ningú no és capaç de llegir
Josep Irla amb una delegació catalana que diposita un ram de flors a la tomba del soldat desconegut a l’Arc de Triomf de París
Sàpiens 211

Els primers governs a l'exili

El 30 d’octubre de 2017, Carles Puigdemont va marxar amb part del seu govern a l’exili. Repassem els primers casos en què els dirigents legítims van haver de creuar la frontera i buscar refugi lluny de casa
L’arribada de Mohamed VI al tron, el 1999, feia presagiar la transformació del Marroc en una democràcia plena
Sàpiens 211

Marroc: transició perpètua

Fa dues dècades que va arribar al tron del Marroc Mohamed VI, de qui s’esperava que fes el pas definitiu cap a la plena democratització del país. Malgrat les promeses i l’esclat de la primavera àrab, la monarquia ha evitat qualsevol obertura
Els professors Mariona Lloret, Àngel Casals, Meritxell Simó i Josep Pich al Pati Manning, davant de la Facultat de Geografia i Història de la UB
Sàpiens 210

La universitat a debat: la història a les aules

Les retallades fruit de la crisi van tocar de ple la universitat, just en un moment en què s’intentava aplicar l’anomenat 'pla bolonya' i en què l’alumnat creixia perquè no hi havia cap alternativa per formar-se