Prehistòria

Des que, en l'última dècada, s'ha intensificat l’arqueologia de gènere, es comença a deixar enrere la clàssica distribució de rols entre homes i dones a la prehistòria. A més d'ocupar-se de les tasques maternals i domèstiques, hi ha evidències arqueològiques que situen les dones en altres àmbits

Malgrat que sovint no s’han tingut gaire en compte en els estudis arqueològics, els infants també eren una part important de les comunitats paleolítiques. Quin paper desenvolupaven en el grup? Què menjaven? Com jugaven i aprenien?

Parlem de la Sardenya Nuràgica, un concepte que defineix la seva cultura prehistòrica amb monuments exclusius d’aquest territori i dels quals encara queden moltes incògnites per resoldre

Expliquem el pas a pas de la reproducció facial d’una dona nabatea que va viure a Al-Hijr, una antiga ciutat situada a la península Aràbiga. Un projecte produït per Sàpiens

Menorca té un dels patrimonis prehistòrics més rics del món, amb uns 1.600 monuments. És el que es coneix com a Menorca Talaiòtica

Acompanyats d’un petit equip d’arqueòlegs i antropòlegs, viatgem fins a la conca del llac Eyasi, al sud-oest de Tanzània, i compartim 24h amb els hadza, una de les últimes tribus de caçadors recol·lectors del món

Durant més de vint anys, encara que ningú no en sabia el sexe, es va considerar un noi. Ara, una tècnica científica innovadora ha permès descobrir que un dels fòssils d’Homo antecessor més emblemàtics d’Atapuerca en realitat és una noia

El país amb més construccions megalítiques del món és Corea. Són més recents que les europees i tenen una morfologia diferent, però, amb 30.000 exemplars, aquest estat asiàtic guanya qualsevol altre indret en nombre de dòlmens.

Reconeguts especialistes (Ruth Blasco, Marcos García Díez, Carlos Lorenzo, Jordi Rosell i João Zilhão) que excaven tant dins com fora del nostre país ens expliquen les fites que van assolir els neandertals i que, fins fa poc, els havien estat negades

Una investigació internacional ha aconseguit recrear la seqüència de tot el que va passar després de l’impacte del meteorit que va exterminar el 75% de la vida al planeta fa 66 milions d’anys

L’únic exemplar d’estrella de mar fossilitzada completa que hi ha a Catalunya data de fa 48 milions d’anys. S’ha trobat aquest 2020 a la Tossa de Montbui, a la comarca de l’Anoia

Des de quan som capaços de fer creacions artístiques? Els neandertals també pintaven? Una nova exposició al Museu d’Arqueologia de Catalunya ens fa reflexionar sobre la manera com s’ha estudiat i mostrat tradicionalment la prehistòria

Fins fa una dècada es considerava que el bipedisme es va iniciar amb el gènere 'Australopithecus', fa 3,25 milions d’anys, però noves troballes fan pensar que el gènere 'Homo' hauria començat a desplaçar-se sobre dues cames alguns milions d’anys abans

El final de la quarta glaciació, ara fa uns 10.000 anys, va permetre als humans creuar l’estret de Bering i poblar Amèrica. Alguns grups, però, van optar per assentar-se al nord i desenvolupar un seguit de cultures

La sorprenent troballa de set dents, un fragment de fèmur, tres ossos del peu i dos ossos de les mans a Luzon (Filipines) ha revolucionat la comunitat científica: les característiques dels fòssils han posat al descobert una nova espècie d’homínid

Determinar com la nostra espècie va arribar a tots els continents és un puzle en construcció. Els estudis sobre les variacions climàtiques, la interacció amb altres homínids i el desenvolupament de la seva massa cerebral ens en donen algunes pistes clau

La nostra capacitat de cantar, reconèixer melodies i memoritzar-les té molt a veure amb la nostra evolució des dels primers homínids fins a l’homo sapiens. De fet, Darwin creia que el llenguatge hauria pogut evolucionar a partir de la música

Els arqueòlegs que van descobrir restes de fa més de 30.000 anys a la cova de Denisova, no eren conscients d’haver trobat una baula perduda de l’evolució. Aquest grup extingit, planteja moltes més incògnites de l’evolució dels nostres avantpassats

Quan l’arqueòloga Ruth Shady va recórrer la vall de Supe, al Perú, entre el 1994 i el 1995, va descobrir un jaciment que posaria de cap per avall les teories que s’havien formulat fins llavors sobre els orígens de la civilització a l’Amèrica del Sud

Els experts van presentar l'any 2016 un conjunt de pintures prehistòriques molt singulars trobades i preservades a Capçanes, Priorat

Contemporanis dels cromanyons? Ibers? Indoeuropeus? Pallaresos? Sempre es parla sobre el desconegut origen de la llengua basca, però sovint s’oblida que rere el fet lingüístic s’amaga un misteri més profund encara: el de l’origen del poble basc

Són una de les moltes minories castigades i perseguides de l’Àfrica. La seva història pot ser vista com una dramàtica successió d’expulsions, migracions forçades i intents de genocidi

Conversem amb Eudald Carbonell i Jordi Agustí, dos científics importants del nostre país en el camp de la paleontologia, per repassar una de les teories científiques més revolucionàries, que va modificar la nostra manera de veure el món

Fa poc més de 10.000 anys, generacions d’’Homo sapiens’ van començar a canviar els seus hàbits nòmades per una vida sedentària, que girava entorn de la domesticació d’animals i plantes

La vàlua dels ous, petjades, rastres i ossos que s’han anat trobant als jaciments catalans en els darrers cent anys han atret l’atenció de la comunitat científica. Aquests ens parlen dels dinosaures que vivien just abans de la seva extinció

Els primers relats bíblics són originàriament sumeris que els jueus van incorporar a l’Antic Testament. Hi ha indicis arqueològics que assenyalen que un d’aquests mites, el del diluvi universal, podria tenir certa base històrica

Fa uns 50.000 anys, grups d’‘Homo sapiens’ van iniciar un viatge incert des del sud-est asiàtic fins a Austràlia, Nova Guinea i Tasmània. Recreem una de les expedicions més fascinants i misterioses de tots els temps

És el millor amic de l’home i sabem que també va ser el primer, però no és gens clar quan va començar aquesta relació. Fem un repàs de les diverses teories que expliquen la domesticació del llop

Una vintena de comunitats índies actuals d’Arizona i Nou Mèxic, al sud-oest dels Estats Units, comparteixen uns avantpassats comuns: els anasazis. Van sobreviure en un espai àrid i hostil, creant ciutats monumentals entre la sorra i les roques

Us oferim tres rutes per fer un passeig pels principals punts del patrimoni prehistòric català, uns espais excepcionals que ens ofereixen informació clau sobre la vida dels nostres avantpassats

Fins ara, la teoria més acceptada era que tots els homínids eren descendents d’ancestres comuns vinguts d’Àfrica. L’anàlisi més profunda dels fòssils asiàtics, però, ha fet trontollar aquesta idea

Els immensos megàlits van formar un cercle perfecte durant mil·lennis, però, en la imaginació popular, la seva forma és més aviat la d’un signe d’interrogació gegantí. Un estudi arqueològic recent ha proposat una nova hipòtesi del seu significat

A tocar de l’estany de Banyoles, la Draga és l’únic jaciment lacustre de la Península i un dels tres que hi ha a Europa. S’ha convertit en una font de sorpreses per a l’arqueologia, sorgeixen objectes de fa més de set mil anys en perfecte estat

La troballa a l’indret caucasià de Dmanisi de les restes d’homínids més antigues mai descobertes fora d’Àfrica ja va obligar fa uns anys a replantejar tot el que es creia sobre les primeres migracions dels nostres avantpassats més remots

Durant 25.000 anys, els humans del paleolític europeu van dibuixar amb profusió a les coves i els abrics. Pintaven sempre els mateixos temes, principalment grans animals hervíbors, i utilitzaven sempre les mateixes tècniques i convencions generals

Aquest jaciment neolític obre un panorama totalment nou per a la ciència. És un indret monumental demostra que les darreres comunitats de caçadors recol·lectors d’aquella zona tenien, ja fa més d’onze mil anys, un sistema de creences força desenvolupat

Fa 4.200 anys, a l'edat del Bronze, aquest turó de Múrcia era la ciutat més important de la cultura d'El Argar, una societat prehistòrica de la penínsubla Ibèrica. Al jaciment, els arqueòlegs busquen les claus de l'origen de les desigualtats socials

Recentment ha aparegut un nou trencaclosques en la recerca dels orígens de la nostra espècie. La troballa d’unes enigmàtiques restes encara no identificades podria donar un tomb a la teoria fins ara acceptada

La troballa d'un fragment de crani a Anglaterra va dur l’elit científica britànica a atribuir-se una gran descoberta. L’anomenat 'home de Piltdown' va ser exposat i admirat durant quaranta anys, fins que es va descobrir que tot havia estat un engany

L’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona ha estat pioner a reconstruir en 3D la fesomia d’un 'Homo heidelbergensis'. Fins avui encara ningú no ha explicat fil per randa tots els detalls d’aquella recreació científica

A l’interior dels turons de la costa de Cantàbria s’obren nombroses coves de diversa complexitat. Una d’aquestes cavitats calcàries, Altamira, es va convertir en un marc pictòric excepcional per als artistes del paleolític superior

De l’estudi dels ossos, se’n desprèn no solament com van viure, emmalaltir i morir els 'homo heidelbergensis' que habitaven la Península, sinó també com era la seva conducta social, més similar a la nostra del que es pensava

Recuperem alguns dels grans 'moments Sàpiens', moments que ens han permès publicar grans reportatges. Us proposem reviure’ls amb nosaltres!

Fa 120.000 anys, els homes menjaven cavalls, cérvols i algun elefant, però també animals més petits com tortugues, conills i aus

Fa 2,5 milions d'anys, l'Homo habilis ja parlava o, al contrari, aquesta capacitat la va començar a desenvolupar l'Homo sapiens fa 150.000 anys? Un equip de científics de l'IPHES ha aportat llum a l'eterna pregunta

'Pierolapithecus catalaunicus', o senzillament Pau, és una peça clau per comprendre l’origen dels humans

La col·laboració entre la nostra revista i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ens ha permès ser testimonis de primera mà d’un projecte fascinant. Us oferim en exclusiva un relat d’aquells dies trepidants gràcies al diari que van escriure a peu de jaciment els arqueòlegs catalans

Un equip d’investigadors s’endinsa a les coves del Toll i les Teixoneres, a Moià, per aconseguir retratar els nostres germans del passat, l'home de Neandertal

La troballa d'una mandíbula humana de més d'un milió d'anys d'antiguitat al jaciment d'Atapuerca (Burgos) ha tornat a posar en qüestió els orígens de la vida humana al continent europeu. Eudald Carbonell ens explica la importància de la descoberta i ens acompanya en un recorregut virtual per la història d'uns jaciments de referència mundial

Sempre s'havia pensat que la variscita, la pedra semipreciosa amb què es feien les joies de l'antiguitat, provenia d'Orient. El 1975, la descoberta d'una xarxa subterrània a Gavà va posar de manifest que, durant el neolític, el delta del Llobregat va ser el centre d’extracció i producció de les peces ornamentals de mig continent

El clima forçà a l''Homo habilis' a migrar de la sabana africana. Fou un trajecte llarg i que els dugué fins al punt d'unió entre Europa i Àsia. Un milió d'anys més tard, l''Homo ergaster' decidiria emigar de nou, per l'estret de Gibraltar. Van ser els primers europeus

L’era glacial va ser uns periodes de canvis climàtics extrems. Fred i calor. Gels i grans rius. Boscos i estepes. Animals i humans eren forçats a emigrar a través d’uns continents que mutaven constantment

Un grup d''Homo heidelbergensis' s'ha establert en una cova de la Valldigna per passar-hi una temporada. És una plàcida nit d’estiu. De sobte, de la foscor apareix una misteriosa llum intermitent i ataronjada. Després de menjar, tot el grup jeu al seu voltant. És la primera comunitat del sud d'Europa que ha fet del foc el seu gran aliat

Entre el 27000 i el 20000 aC, els artistes del paleolític de tot Europa es posaren d’acord a tallar unes estatuetes que representaven dones obeses o embarassades. 'Sàpiens' explica el significat d’aquests fetitxes

Uns 400.000 anys enrere, els 'heidelbergensis' eren l'espècie humana que dominava Europa. L'anàlisi de les restes de la cova de l'Aragó (el Rosselló) i d'Atapuerca (Castella i Lleó) ha obert un debat entre els especialistes sobre la hipòtesi de l'antropofàgia, ja que possiblement l'home de Talteüll va ser devorat per membres de la seva espècie

Fa més de dos milions d'anys, els elefants, els rinoceronts, els hipopòtams, els mamuts o els lleons campaven per les terres que ara trepitgem. Bona part de la fauna d'aquella època s'ha extingit o ha evolucionat en altres espècies. Però, com s'ho feien els humans per sobreviure en aquell entorn tan hostil?

Ara fa set mil anys un grup d'humans van ocupar, a poc a poc, la zona de la ribera del llac de Banyoles. Experimentats caçadors, van dominar la terra i van domesticar els animals. Sense saber-ho van ser els creadors d'un poblat del neolític antic: la Draga

La troballa de nombrosos conjunts arqueològics amb restes pictòriques a la península Ibèrica ha permès comprendre millor les motivacions que empenyien els humans prehistòrics a pintar les parets de coves i balmes, i també conèixer les tècniques que utilitzaven. Expliquem les raons que van produir la generalització dels jaciments artístics al paleolític

La consciència del més enllà és un indici de fe. Els monuments funeraris neolítics, les figuretes o les pintures rupestres, doncs, constitueixen un testimoni dels primers estadis del sentiment religiós, que se situen desenes de milers d'anys abans de Crist

Cap a l'any 9000 abans de Crist, les comunitats del neolític van endegar una de les grans revolucions de la humanitat: van deixar de caçar els animals i els agruparen en ramats. Una de les conseqüències va ser l'aparició del concepte de propietat

Un dels períodes més decisius de l'evolució humana el van protagonitzar els australopitecs quan van baixar de les capçades dels arbres africans i van començar a caminar sobre dues cames

L'estudi genètic de l'ADN dels neandertals ha establert, en els últims quatre anys, quin lloc ocupen en la família humana. Les últimes descobertes han ajudat a entendre com es van extingir, però el perquè continua essent un misteri