París, 4 de maig de 1940, un mes abans que la Wehrmacht ocupés París Un grup d’independentistes es reuneix al número 39 de la rue Le Marois, la casa del rellotger Joan Masot Rodamilans el seu objectiu és :crear un moviment de resistència, es considera que la lluita contra el nazifeixisme continua a l’escenari europeu, i que els catalans hi han de participar al costat dels aliats, per tenir veu i vot després de la derrota de les forces de l’Eix.
A més de l'amfitrió, hi són presents altres membres de l'independentisme català: Antoni Andreu Abelló, Marcel·lí Perelló Domingo i Joan Cornudella Barberà, d'Estat Català, el partit fundat per Macià el 1922, i Daniel Cardona Civit i Jaume Martínez Vendrell, de Nosaltres Sols!, organització a la qual pertany Masot. Era el naixement del que van anomenar L'Organització, l'embrió del que dos anys més tard es convertiria en el Front Nacional de Catalunya (FNC).
Col·laboració amb les forces aliades en la Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, l'FNC va col·laborar amb els serveis secrets dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs per la seva lluita contra el feixisme. Gràcies a aquesta col·laboració, entre sis-centes i vuit-centes persones van poder fugir de l'Europa ocupada: militars, britànics, polonesos, belgues, jueus, aviadors abatuts sobre territori francès.
L'FNC va ser una organització molt activa en la postguerra. Les seves accions en van incloure algunes d'espectaculars com la de l'11 de setembre de 1944, quan van penjar una Senyera de 8 metres d'amplada d'un cable del telefèric del port de Barcelona. El dia de Sant Jordi del 1945 van editar la revista Per Catalunya, amb una tirada de 5.000 exemplars, amb la voluntat de ser "l'expressió de la Catalunya combatent i poder omplir, fins on es pugui, la voluntat, el buit que hi ha d'expressió i d'informació reflexadora de la nostra actitud". L'11 de setembre d'aquell mateix any, a Barcelona, membres del Front van repartir fulls de mà en els quals s’honoraven els herois de 1714 i es posaven a la picota Felip V i Francisco Franco.
El 9 de febrer del 1946, la secció militar del FNC va col·locar una càrrega explosiva al local del Sindicato Español Universitario (SEU) de la Universitat de Barcelona. Aquesta secció militar va caure el juny de 1946, després de la detenció de catorze membres de l'FNC. Tots van ser torturats.
El 1947, l'FNC va decidir convertir-se en un partit polític. S'engegava una nova etapa de lluita, durant la qual es van mantenir contactes amb les delegacions catalanes a l'estranger i es van estrènyer els vincles amb Josep Tarradellas, una relació que es va mantenir fins al restabliment de la Generalitat, l'octubre de 1977. En les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977, l'FNC hi participà dins del Pacte Democràtic per Catalunya, però no va aconseguir representació institucional.
La lluita va continuar durant la Transició, i l'FNC va participar en les campanyes de solidaritat contra els independentistes detinguts durant els anys vuitanta. Finalment, el 1990, el Front es va integrar en Esquerra Republicana de Catalunya. Acabaven així cinquanta anys de lluita per la llibertat de Catalunya, cinquanta anys d'història que us convidem a llegir al web de l'FNC. Hi podeu trobar des dels diferents períodes de la història d'aquesta organització fins als seus principals protagonistes i el manifest que han elaborat amb motiu d'aquest vuitantè aniversari exmilitants de l'FNC.