‘Barcelona. La metròpoli en l'era de la fotografia, 1860-2004'. Aquest és el títol de l'exposició de prop de 1.000 obres que explora la iconografia fotogràfica de l'evolució urbanística de la Ciutat Comtal al llarg d'un segle i mig d'història, sota la mirada de Jorge Ribalta, artista, crític i comissari independent. La mostra, que es pot visitar fins al 26 de juny al Palau de la Virreina de Barcelona, repassa el vincle entre la transformació urbana, marcada per la celebració de grans esdeveniments internacionals, des de l'Exposició Universal de 1888 fins al Fòrum de les Cultures 2004. També hi trobareu el paper històric de la fotografia en la configuració de la opinió pública de la ciutat en un període comprès entre el sorgiment de les tecnologies fotogràfiques múltiples, a la dècada de 1850, fins a l'expansió massiva de les tecnologies digitals, Internet, la telefonia mòbil i les xarxes socials en el pas del segle XX al XXI.
L'exposició presenta un recorregut per 18 sales, amb obres concebudes com a casos d'estudi o escenes específiques. Aquestes escenes s'engloben en sis grans moments històrics: l'aprovació del pla Cerdà i l'Exposició Universal (1860-1888); el sorgiment de la premsa gràfica, l'obertura de la Via Laietana i la reforma de Montjuïc i l'eclosió de les retòriques del Modernisme arquitectònic i artístic (1888-1929); els anys trenta i la Guerra Civil (1930-1939); l'hegemonia del paradigma humanista i el nou fotoperiodisme de la Transició (1940-1970); el sorgiment del nou estil documental topogràfic en relació amb la recuperació de la ciutat i l'auge del moviment veïnal (1970-1992), i, finalment, les noves lluites socials on la imatge adquireix una nova centralitat, tant en la gestió municipal com en el conflicte social (1992-2004).
L'exposició presenta un recorregut per 18 sales, amb obres concebudes com a casos d'estudi o escenes específiques. Aquestes escenes s'engloben en sis grans moments històrics: l'aprovació del pla Cerdà i l'Exposició Universal (1860-1888); el sorgiment de la premsa gràfica, l'obertura de la Via Laietana i la reforma de Montjuïc i l'eclosió de les retòriques del Modernisme arquitectònic i artístic (1888-1929); els anys trenta i la Guerra Civil (1930-1939); l'hegemonia del paradigma humanista i el nou fotoperiodisme de la Transició (1940-1970); el sorgiment del nou estil documental topogràfic en relació amb la recuperació de la ciutat i l'auge del moviment veïnal (1970-1992), i, finalment, les noves lluites socials on la imatge adquireix una nova centralitat, tant en la gestió municipal com en el conflicte social (1992-2004).