100.000 anys de ‘parentiu' amb els neandertals

Humans moderns i neandertals van tenir fills en comú 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara

Il·lustració que mostra un grup de neandertals
Il·lustració que mostra un grup de neandertals
19 de febrer del 2016
Autor
Redacció
Nou capítol de les relacions entre els neandertals i els humans moderns. Segons un estudi que acaba de publicar la revista ‘Nature', els neandertals de les muntanyes d'Altai —situades a Sibèria, entre Rússia i Mongòlia— i els humans moderns procedents d'Àfrica van coincidir i aparellar-se molt abans del que s'estimava fins ara. Sergi Castellà, investigador de l'Institut Max Planck d'Alemanya i coautor del treball, assegura disposar "de la primera evidència genètica que els humans moderns haurien migrat d'Àfrica fa 100.000 anys, 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara". I tot plegat s'ha descobert gràcies a nous mètodes d'anàlisi genètica i a la descoberta de nous genomes neandertals. La troballa d'ADN humà en les restes d'un neandertal de les muntanyes d'Altai ha obert el camí als investigadors.

Aquest estudi pot ajudar a treure una part de l'entrellat —encara que només sigui una mica—d'interrogants que encara planen sobre els encreuaments entre les diverses subespècies dels ancestres de l'‘Homo sapiens' i els neandertals. Les conclusions del treball permeten constatar dues coses: d'una banda, que la colonització del planeta Terra es va produir a partir de diverses onades migratòries sorgides des d'Àfrica, en períodes dilatats en el temps, segurament vinculats a cicles climàtics concrets. De l'altra, que neandertals i els humans moderns van coincidir i interactuar en moments diferents de l'evolució —com a mínim 45.000 anys abans que les primeres troballes documentades fins ara—, unes interaccions que van deixar petjada genètica en els humans moderns i van accelerar l'adaptació de la població al medi.