Roses té molta història. I no parlo d'història amb un sentit que només s'entendria a les pàgines d'anuncis per paraules dels diaris, sinó que parlo referint-me a la molta història acumulada que hi ha a la població. Roses està situada en un indret especialment favorable perquè tothom s'hi aturi i s'hi quedi. Per als barcelonins, gent que mira la realitat en funció de les parades de metro, Roses queda lluny de tot, o sigui de Barcelona. Però no és cap mena de casualitat que per Roses hagin passat bona part de les cultures mediterrànies i, fins i tot, algunes de bastant atlàntiques.
Tot això ha deixat una empremta visible a la població, especialment en dos indrets, a la Ciutadella i al castell. Si no saben de què els parlo, potser és el moment de passar-se per Roses, oi? La Ciutadella deu el seu nom a la fortificació que va començar a construir-se a mitjan segle XVI.De fet, més que una ciutadella eren els murs que envoltaven la que era aleshores la població de Roses. De ciutadella, ciutadella —o sigui, una fortificació annexa a una vila—, no ho va ser fins al final del XVIII, quan la vila va créixer tant que els habitants es van traslladar fora de les muralles. El fet que Roses tingués dues fortificacions va cridar el mal temps. Ocupar-les o atacar-les va ser l'esport habitual dels exèrcits que per allà passaven, especialment els francesos, que n'eren molt afeccionats.Als gavatxos els agradaven tant les muralles que quan van marxar el 1814 després de la darrera ocupació, van volar-les, no fos cas que algú les aprofités. Per aquesta raó, malgrat que en algun tros s'hagin conservat, ara no són ni de bon tros el que havien estat.
Dins del seu perímetre van quedar restes de la fundació de la ciutat pels grecs, de l'ocupació romana i, fins i tot, de l'època medieval. Tot plegat que, dins del perímetre de la fortificació —i, per tant, en un espai relativament petit—, es poden trobar ara vestigis històrics que recorren dos mil anys del passat. Això és molt difícil de veure en cap lloc del món, perquè normalment les edificacions d'una època determinada s'han fet destruint totes les restes anteriors.Tot l'espai, s'ha de dir, té un aspecte estrany, irreal, una mena de parc temàtic del passat que l'ha construït el temps i no pas un enginyer de l'empresa del Florentino Pérez.
Però és que a més és ben fàcil de visitar, especialment els caps de setmana. Els diumenges s'organitzen visites guiades als dos indrets. El de la Ciutadella, com que és a les dotze, permet obrir la gana, mentre que al Castell es fan a la tarda, per fer baixar la paella. I els dissabtes, sortint de la Ciutadella hi ha altres visites guiades per l'entorn. Es pot anar, per exemple, a visitar dòlmens i restes neolítiques o a caminar pel camí de ronda de l'Almadrava a cala Murtra.
Tot això ha deixat una empremta visible a la població, especialment en dos indrets, a la Ciutadella i al castell. Si no saben de què els parlo, potser és el moment de passar-se per Roses, oi? La Ciutadella deu el seu nom a la fortificació que va començar a construir-se a mitjan segle XVI.De fet, més que una ciutadella eren els murs que envoltaven la que era aleshores la població de Roses. De ciutadella, ciutadella —o sigui, una fortificació annexa a una vila—, no ho va ser fins al final del XVIII, quan la vila va créixer tant que els habitants es van traslladar fora de les muralles. El fet que Roses tingués dues fortificacions va cridar el mal temps. Ocupar-les o atacar-les va ser l'esport habitual dels exèrcits que per allà passaven, especialment els francesos, que n'eren molt afeccionats.Als gavatxos els agradaven tant les muralles que quan van marxar el 1814 després de la darrera ocupació, van volar-les, no fos cas que algú les aprofités. Per aquesta raó, malgrat que en algun tros s'hagin conservat, ara no són ni de bon tros el que havien estat.
Dins del seu perímetre van quedar restes de la fundació de la ciutat pels grecs, de l'ocupació romana i, fins i tot, de l'època medieval. Tot plegat que, dins del perímetre de la fortificació —i, per tant, en un espai relativament petit—, es poden trobar ara vestigis històrics que recorren dos mil anys del passat. Això és molt difícil de veure en cap lloc del món, perquè normalment les edificacions d'una època determinada s'han fet destruint totes les restes anteriors.Tot l'espai, s'ha de dir, té un aspecte estrany, irreal, una mena de parc temàtic del passat que l'ha construït el temps i no pas un enginyer de l'empresa del Florentino Pérez.
Però és que a més és ben fàcil de visitar, especialment els caps de setmana. Els diumenges s'organitzen visites guiades als dos indrets. El de la Ciutadella, com que és a les dotze, permet obrir la gana, mentre que al Castell es fan a la tarda, per fer baixar la paella. I els dissabtes, sortint de la Ciutadella hi ha altres visites guiades per l'entorn. Es pot anar, per exemple, a visitar dòlmens i restes neolítiques o a caminar pel camí de ronda de l'Almadrava a cala Murtra.
