Què passava per la ment de Rudolf Hess, el lloctinent d'Adolf Hitler, és el que van intentar esbrinar els britànics, segons es desprèn d'unes notes fins ara mai vistes redactades el 1941 pel psiquiatre militar Henry Dicks. L'MI6, el servei britànic d'intel·ligència, va encarregar aquesta anàlisi amb la intenció de poder entendre millor les decisions preses pels dirigents nazis i la seva mentalitat fanàtica. El maig de 1941, Hess havia arribat a Escòcia en un petit avió, segons ell, per iniciar converses de pau amb el Regne Unit en un moment en què el nazisme estava a punt d'iniciar la invasió de la Unió Soviètica. No obstant això, l'MI6 el va fer presoner i va ser llavors quan va tenir lloc la primera trobada amb Dicks. Va ser al comtat de Surrey el 2 de juny.
Als mitjans de comunicació de l'època, Hess –només superat a l'escalafó del règim nazi per Hermann Göring com a successor d'Adolf Hitler– apareixia com un home fort, però no va ser aquesta la sensació que es va endur Dicks quan es va trobar amb ell en privat: "La primera impressió és sens dubte la d'un psicòpata esquizofrènic", va anotar en una llibreta, la mateixa que ara la seva família ha presentat al públic. I va afegir: "En comparació amb les fotos a la premsa, la cara és ben bé la d'una bèstia turmentada. El rostre és bestial, de mico o de llop, que va ser o va poder ser encantador en algun moment de la seva joventut".
Al llarg de les converses, un dels temes que més va sorprendre el psiquiatre va ser la constatació de l'admiració que tant Hess com Hitler sentien pel Regne Unit, i que Dicks interpretava a la següent nota: "Sempre ens han tingut enveja i ens han imitat a la seva forma de vida, forma de vestir, correcció, etc. Estan, al menys en part, enamorats de manera ambivalent de nosaltres. Som aquella raça superior que ells volen ser de manera tan desesperada". D'aquí, potser, la raó del viatge a Escòcia de Hess, encara avui dia objecte de debat entre els historiadors.
Dicks va tenir oportunitat de reunir-se en més ocasions amb un Hess cada cop més ansiós i descontrolat, sobretot després d'una trobada amb el lord canceller John Simon per parlar del seu presumpte projecte de pau, que el govern britànic va rebutjar. En una ocasió fins i tot va saltar sobre Dicks. La darrera nota d'aquest, del 15 de juliol de 1941, planteja la qüestió d'una possible "reeducació" del presoner a partir del convenciment que era possible alliberar-lo de la seva obsessió per Hitler gràcies a xerrades educatives i l'accés a les notícies dels "admirats" diaris britànics. Una visió, aquesta, que alguns experts consideren massa optimista i pròpia de la psicologia de l'època. Als judicis de Nuremberg, Hess va ser condemnat a cadena perpètua, que va complir a la presó de Spandau, a prop de Berlín, on va morir el 1987.
Als mitjans de comunicació de l'època, Hess –només superat a l'escalafó del règim nazi per Hermann Göring com a successor d'Adolf Hitler– apareixia com un home fort, però no va ser aquesta la sensació que es va endur Dicks quan es va trobar amb ell en privat: "La primera impressió és sens dubte la d'un psicòpata esquizofrènic", va anotar en una llibreta, la mateixa que ara la seva família ha presentat al públic. I va afegir: "En comparació amb les fotos a la premsa, la cara és ben bé la d'una bèstia turmentada. El rostre és bestial, de mico o de llop, que va ser o va poder ser encantador en algun moment de la seva joventut".
Al llarg de les converses, un dels temes que més va sorprendre el psiquiatre va ser la constatació de l'admiració que tant Hess com Hitler sentien pel Regne Unit, i que Dicks interpretava a la següent nota: "Sempre ens han tingut enveja i ens han imitat a la seva forma de vida, forma de vestir, correcció, etc. Estan, al menys en part, enamorats de manera ambivalent de nosaltres. Som aquella raça superior que ells volen ser de manera tan desesperada". D'aquí, potser, la raó del viatge a Escòcia de Hess, encara avui dia objecte de debat entre els historiadors.
Dicks va tenir oportunitat de reunir-se en més ocasions amb un Hess cada cop més ansiós i descontrolat, sobretot després d'una trobada amb el lord canceller John Simon per parlar del seu presumpte projecte de pau, que el govern britànic va rebutjar. En una ocasió fins i tot va saltar sobre Dicks. La darrera nota d'aquest, del 15 de juliol de 1941, planteja la qüestió d'una possible "reeducació" del presoner a partir del convenciment que era possible alliberar-lo de la seva obsessió per Hitler gràcies a xerrades educatives i l'accés a les notícies dels "admirats" diaris britànics. Una visió, aquesta, que alguns experts consideren massa optimista i pròpia de la psicologia de l'època. Als judicis de Nuremberg, Hess va ser condemnat a cadena perpètua, que va complir a la presó de Spandau, a prop de Berlín, on va morir el 1987.