El sistema binari, la base de la computació actual que es representa mitjançant seqüències de zeros i uns, va ser inventat al segle XVII pel matemàtic alemany Gottfried Leibniz. No obstant això, sembla que no va ser el primer a utilitzar-lo. Un estudi de la Universitat de Bergen, a Noruega, ha descobert que els habitants de Mangareva, una petita illa de la Polinèsia Francesa, ja utilitzaven un sistema aritmètic similar 300 anys abans.
L'objectiu de l'estudi era investigar si els sistemes de nombres binaris són compatibles amb la cognició humana. La teoria de Leibniz va assentar les bases per al càlcul de les màquines, però els éssers humans hem seguit usant el sistema de numeració sobre la base de 10 perquè, amb la possibilitat de comptar amb els dits, ha estat sempre més fàcil d'assimilar i utilitzar. Els investigadors es van centrar en els nadius de Mangareva, els primers pobladors de la qual hi van arribar entre els anys 500 i 800.
Els resultats han revelat que els habitants de l'illa es van adonar que el sistema decimal que posseïen des de temps ancestres era incòmode per fer els càlculs al mercat, i li van afegir un sistema binari que els va facilitar enormement les operacions aritmètiques de la seva vida quotidiana. Van introduir aquesta pràctica abans del 1450, i l'utilitzaven per comptabilitzar els béns de diferents valors en les seves transaccions comercials, com ara els peixos, els cocos, les fruites i les tortugues.
No obstant això, aquest no és el primer sistema binari conegut abans del de Leibniz. Ja al segle IX aC es va utilitzar a l'antiga Xina, i també es creu que els maies l'utilitzaven en els seus estudis astronòmics. Per això, el nou descobriment ha corroborat que els éssers humans podríem tenir una capacitat innata per a aquesta aritmètica, fins i tot en les societats tecnològicament no avançades.
La investigació ha estat publicada a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).
L'objectiu de l'estudi era investigar si els sistemes de nombres binaris són compatibles amb la cognició humana. La teoria de Leibniz va assentar les bases per al càlcul de les màquines, però els éssers humans hem seguit usant el sistema de numeració sobre la base de 10 perquè, amb la possibilitat de comptar amb els dits, ha estat sempre més fàcil d'assimilar i utilitzar. Els investigadors es van centrar en els nadius de Mangareva, els primers pobladors de la qual hi van arribar entre els anys 500 i 800.
Els resultats han revelat que els habitants de l'illa es van adonar que el sistema decimal que posseïen des de temps ancestres era incòmode per fer els càlculs al mercat, i li van afegir un sistema binari que els va facilitar enormement les operacions aritmètiques de la seva vida quotidiana. Van introduir aquesta pràctica abans del 1450, i l'utilitzaven per comptabilitzar els béns de diferents valors en les seves transaccions comercials, com ara els peixos, els cocos, les fruites i les tortugues.
No obstant això, aquest no és el primer sistema binari conegut abans del de Leibniz. Ja al segle IX aC es va utilitzar a l'antiga Xina, i també es creu que els maies l'utilitzaven en els seus estudis astronòmics. Per això, el nou descobriment ha corroborat que els éssers humans podríem tenir una capacitat innata per a aquesta aritmètica, fins i tot en les societats tecnològicament no avançades.
La investigació ha estat publicada a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).