"A vós, pare, si mai us fan un homenatge a Balaguer, no serà amb placa a la porta d'un hotel, sinó a les muralles de la presó, on tantes vegades fóreu tancat per haver gosat demanar la terra per al qui la treballa, la nacionalització de les propietats de monges i capellans, la separació de l'Església de l'Estat, l'escola laica i gratuïta, l'emancipació de la dona, la recuperació de les prostitutes, l'amor lliure i tantes barbaritats per vós somiades. I si calia escriure un epitafi, podria dir: -Aquí reposen les despulles d'un gran somiatruites."
És un fragment del llibre ‘Testament a Praga' (1971), l'obra que va catapultar Teresa Pàmies a la primera fila literària. Guardonada amb el Premi Josep Pla, el llibre va sacsejar el panorama literari i memorialístic d'una societat mig anestesiada després de dècades de repressió franquista.
Per a Pàmies, a qui l'exili l'havia dut per França, el Carib i Mèxic abans d'instal·lar-se a Praga el 1947, aquell èxit inesperat la va fer decidir a retornar a Catalunya i reinventar-se a ella mateixa com a escriptora. Aquesta nova faceta se sumava així al seu reconegut paper com a activista feminista i dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, quan tot just amb 20 anys es va erigir en una de les personalitats polítiques més influents del nostre país.
"Mai he estat una revolucionària professional, sinó una dona que ha viscut d'acord amb les seves idees, però que també ha hagut de tirar endavant una família", deia Pàmies. Casada amb el dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo i mare de quatre fills, l'experiència vital i política de Pàmies queda condensada en la seva obra, de clara tendència documental, en què destaquen, a més de ‘Testament a Praga', ‘La filla del pres' (1967), ‘Va ploure tot el dia' (1974), ‘Quan érem capitans' (1974), ‘Quan érem refugiats' (1975), ‘Dona de pres' (1975) o ‘Memòria dels morts' (1981).
L'any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2000 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i un any més tard va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la segona dona en ser distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda.
És un fragment del llibre ‘Testament a Praga' (1971), l'obra que va catapultar Teresa Pàmies a la primera fila literària. Guardonada amb el Premi Josep Pla, el llibre va sacsejar el panorama literari i memorialístic d'una societat mig anestesiada després de dècades de repressió franquista.
Per a Pàmies, a qui l'exili l'havia dut per França, el Carib i Mèxic abans d'instal·lar-se a Praga el 1947, aquell èxit inesperat la va fer decidir a retornar a Catalunya i reinventar-se a ella mateixa com a escriptora. Aquesta nova faceta se sumava així al seu reconegut paper com a activista feminista i dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, quan tot just amb 20 anys es va erigir en una de les personalitats polítiques més influents del nostre país.
"Mai he estat una revolucionària professional, sinó una dona que ha viscut d'acord amb les seves idees, però que també ha hagut de tirar endavant una família", deia Pàmies. Casada amb el dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo i mare de quatre fills, l'experiència vital i política de Pàmies queda condensada en la seva obra, de clara tendència documental, en què destaquen, a més de ‘Testament a Praga', ‘La filla del pres' (1967), ‘Va ploure tot el dia' (1974), ‘Quan érem capitans' (1974), ‘Quan érem refugiats' (1975), ‘Dona de pres' (1975) o ‘Memòria dels morts' (1981).
L'any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2000 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i un any més tard va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la segona dona en ser distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda.