El matemàtic Alan Turing, el desxifrador dels codis militars de la màquina nazi Enigma, no serà indultat. Això, almenys, és el que es desprèn de la declaració que ahir va fer un portaveu del Ministeri de Justícia britànic. Les autoritats refusen concedir cap indult pòstum a aquest científic perquè va ser condemnat justament en virtut del que a la seva època era considerat un delicte: ser homosexual. Les 21.000 persones que han signat al web de l'oficina del primer ministre britànic David Cameron sol·licitant aquest indult hauran de seguir esperant. A això s'hi afegeix el nul reconeixement institucional d'un personatge que va jugar un paper clau durant la Segona Guerra Mundial.
Tot i que poc conegut pel públic general, Alan Turing és un heroi al Regne Unit. És l'home que va aconseguir desxifrar la temible màquina Enigma, l'enginy més segur i invulnerable per encriptar els missatges i les ordres nazis. I així va ser fins que Turing va aconseguir crear una altra màquina que trencava el codi i permetia accedir a una informació valuosíssima per conèixer els atacs i els moviments nazis i avançar-s'hi. Segons alguns historiadors, aquest fet va contribuir a salvar moltes vides i fins i tot va accelerar la fi de la guerra. Tot i això, Turing no va obtenir cap reconeixement per la seva aportació a la victòria contra el nazisme. Més aviat tot el contrari: el 1952 va ser condemnat per un tribunal com a homosexual en virtut d'una llei vigent al Regne Unit fins al 1967. Se li va donar l'opció d'escollir entre la castració química i la presó, i va optar per la primera, que li va deixar greus seqüeles. El 1954, als 41 anys, es va suïcidar.
Tot i que poc conegut pel públic general, Alan Turing és un heroi al Regne Unit. És l'home que va aconseguir desxifrar la temible màquina Enigma, l'enginy més segur i invulnerable per encriptar els missatges i les ordres nazis. I així va ser fins que Turing va aconseguir crear una altra màquina que trencava el codi i permetia accedir a una informació valuosíssima per conèixer els atacs i els moviments nazis i avançar-s'hi. Segons alguns historiadors, aquest fet va contribuir a salvar moltes vides i fins i tot va accelerar la fi de la guerra. Tot i això, Turing no va obtenir cap reconeixement per la seva aportació a la victòria contra el nazisme. Més aviat tot el contrari: el 1952 va ser condemnat per un tribunal com a homosexual en virtut d'una llei vigent al Regne Unit fins al 1967. Se li va donar l'opció d'escollir entre la castració química i la presó, i va optar per la primera, que li va deixar greus seqüeles. El 1954, als 41 anys, es va suïcidar.