Imaginem que tenim una màquina del temps, a casa de qui voldries ser convidat?
A casa del Josep Pla i del Salvador Dalí. No tindrien res a veure però les dues experiències sumades crec que em donarien una certa idea de la Catalunya empordanesa.
Fan del segle XX?
Sí! La història que m'interessa és la pròxima, la que hem viscut nosaltres o els nostres familiars. El meu avi va morir a la batalla de l'Ebre i la meva àvia es va quedar sola amb tres nenes, vivint de l'estraperlo. L'altre avi va ser tinent d'alcalde durant la Segona República.
Podria ser el teu segon documental després de Vic!
Vaig fer ‘ETA a la ciutat dels sants' era una història de retorn personal i, com a periodista, és del més fort que he viscut.
I quines conclusions vas treure?
Em vaig adonar de com ha canviat tot en vint anys: Vic, ETA, la guàrdia civil a Catalunya, l'emmirallament amb els bascos… I també que vint anys és un lapse de temps suficient per fer-te preguntes i reflexionar.
Què vas pensar en rellegir les teves cròniques?
Que servien de base per explicar els fets però que els faltava la perspectiva que et dóna el temps, la que tenen els historiadors.
Doncs als mitjans cada vegada hi ha més opinió i menys informació.
Sí, i sembla que el món s'acabi cada dia. De fet, és com si pensessim que el món s'acabarà amb nosaltres. La història va bé per redimensionar aquesta mena de coses.
8
de juliol
del
2011