Conegut pels antics com el riu Estigi, i avui com riu Mvroneri –que vol dir ‘aigua negra'–, les seves aigües contenen un bacteri extremament tòxic que podria haver estat la causa de la mort d'Alexandre el Gran l'any 323 aC, segons un estudi presentat al XII Congrés Internacional de Toxicologia de Barcelona.
Ja durant el món antic, el riu Estigi tenia fama de ser tòxic. El riu, que neix a les muntanyes d'Arcàdia, es coneixia com la porta als inferns, com testimonien els relats mitològics. La causa de la mort del mític monarca grec mai ha estat aclarida. Els seus amics van defensar que havia estat enverinat. El bacteri caliqueamicina podria trobar-se darrere els relats mítics. Hesíode, per exemple, va escriure que Zeus obligava a beure l'aigua mortal d'aquest riu als qui mentien, i que, fins i tot els déus, eren incapaços de moure's, parlar o respirar si havien begut aigua de l'Estigi. I el geògraf Pausànies escrivia que el riu feia malbé el cristall, la ceràmica i el bronze.
Alexandre va posar-se malalt en una llarga nit de festa a Babilònia. De sobte, va començar a cridar per un fort dolor al fetge. Un cop al llit, la febre era molt alta. Va morir al cap de 12 dies, després de veure com se li paralitzaven les mans, els ulls i perdia la parla. Finalment va entrar en coma. De la seva mort n'han circulat moltes hipòtesis: intoxicació, excés d'alcohol, septicèmia, malària, tifus o enverinament. Els símptomes del seu estrany final encaixen perfectament amb el quadre
Ja durant el món antic, el riu Estigi tenia fama de ser tòxic. El riu, que neix a les muntanyes d'Arcàdia, es coneixia com la porta als inferns, com testimonien els relats mitològics. La causa de la mort del mític monarca grec mai ha estat aclarida. Els seus amics van defensar que havia estat enverinat. El bacteri caliqueamicina podria trobar-se darrere els relats mítics. Hesíode, per exemple, va escriure que Zeus obligava a beure l'aigua mortal d'aquest riu als qui mentien, i que, fins i tot els déus, eren incapaços de moure's, parlar o respirar si havien begut aigua de l'Estigi. I el geògraf Pausànies escrivia que el riu feia malbé el cristall, la ceràmica i el bronze.
Alexandre va posar-se malalt en una llarga nit de festa a Babilònia. De sobte, va començar a cridar per un fort dolor al fetge. Un cop al llit, la febre era molt alta. Va morir al cap de 12 dies, després de veure com se li paralitzaven les mans, els ulls i perdia la parla. Finalment va entrar en coma. De la seva mort n'han circulat moltes hipòtesis: intoxicació, excés d'alcohol, septicèmia, malària, tifus o enverinament. Els símptomes del seu estrany final encaixen perfectament amb el quadre