Olles, escudelles per servir la sopa, copes, tupins, vaixelles o càntirs. Fins no fa tant, la funcionalitat d'un ofici com el del terrissaire es feia evident, sobretot, a taula. Del torn també en sortien gerres per guardar l'oli i el vi o tines per emmagatzemar-hi el gra. Però el cert és que el seu paper anava més enllà de l'àmbit culinari: els terrissaires també s'encarregaven de fer teules, rajoles, maons, sòcols i piques.
Precisament per aquest caràcter tan pràctic, ja a l'edat mitjana es va consolidar la confraria de menestrals terrissers de Barcelona, fundada al principi del segle XIV. A més de nombrosos obradors, a la capital catalana de l'època també hi havia forns de terrissa, que moltes vegades complementaven la producció dels tallers situats en zones més rurals.
Arrelat al país
Avui, tota aquesta tradició es fa ben evident en poblacions com la Bisbal d'Empordà, Breda, Argentona, Quart, Verdú, Esparreguera, Miravet o la Galera. En aquests municipis, l'ofici de terrissaire es remunta a l'època medieval i en alguns casos, fins i tot, en períodes molt anteriors. Si bé és cert que els darrers anys els productes de plàstic han substituït la major part d'objectes de terrissa, la valorització d'aquest tipus d'atuells en l'àmbit de l'interiorisme ha impulsat un reviscolament de la indústria. Ha canviat la funcionalitat, però l'ofici de terrissaire —a diferència d'altres professions artesanals—, és ben viu.
Terrissaire i ceramista
Del taller d'un terrissaire, en poden sortir objectes elaborats amb tècniques molt diferents entre si: atuells grans i petits, toscos i més refinats, funcionals o més decoratius. Tot depèn de la forma, del tipus de fang emprat, de la cuita o de la decoració amb relleus, incisions o esmaltats. En un dels vessants més decoratius de la terrissa destaquen les ceràmiques, les porcellanes i les rajoles.
Coloraines d'esmalt
Per pintar la ceràmica s'utilitzen òxids metàl·lics aplicats a pinzell o banyant la peça. Al País Valencià, on la influència islàmica és ben present en moltes de les expressions artístiques, hi destaquen les decoracions amb tonalitats blaves. A Catalunya, en canvi, ja en època medieval, es va consolidar la decoració bicolor, amb tons verds i negres, populars sobretot a l'àrea de Barcelona.
Precisament per aquest caràcter tan pràctic, ja a l'edat mitjana es va consolidar la confraria de menestrals terrissers de Barcelona, fundada al principi del segle XIV. A més de nombrosos obradors, a la capital catalana de l'època també hi havia forns de terrissa, que moltes vegades complementaven la producció dels tallers situats en zones més rurals.
Arrelat al país
Avui, tota aquesta tradició es fa ben evident en poblacions com la Bisbal d'Empordà, Breda, Argentona, Quart, Verdú, Esparreguera, Miravet o la Galera. En aquests municipis, l'ofici de terrissaire es remunta a l'època medieval i en alguns casos, fins i tot, en períodes molt anteriors. Si bé és cert que els darrers anys els productes de plàstic han substituït la major part d'objectes de terrissa, la valorització d'aquest tipus d'atuells en l'àmbit de l'interiorisme ha impulsat un reviscolament de la indústria. Ha canviat la funcionalitat, però l'ofici de terrissaire —a diferència d'altres professions artesanals—, és ben viu.
Terrissaire i ceramista
Del taller d'un terrissaire, en poden sortir objectes elaborats amb tècniques molt diferents entre si: atuells grans i petits, toscos i més refinats, funcionals o més decoratius. Tot depèn de la forma, del tipus de fang emprat, de la cuita o de la decoració amb relleus, incisions o esmaltats. En un dels vessants més decoratius de la terrissa destaquen les ceràmiques, les porcellanes i les rajoles.
Coloraines d'esmalt
Per pintar la ceràmica s'utilitzen òxids metàl·lics aplicats a pinzell o banyant la peça. Al País Valencià, on la influència islàmica és ben present en moltes de les expressions artístiques, hi destaquen les decoracions amb tonalitats blaves. A Catalunya, en canvi, ja en època medieval, es va consolidar la decoració bicolor, amb tons verds i negres, populars sobretot a l'àrea de Barcelona.