Del búnquer on Adolf Hitler va passar les seves últimes hores de vida, abans de suïcidar-se l'abril de 1945, ja ni tan sols en queda la ubicació. En acabar la Segona Guerra Mundial el recinte va quedar a la part oriental de Berlín i va ser clausurat per les autoritats de la República Democràtica Alemanya (RDA), que amb el pas del temps va anar esborrant el seu rastre amb l'objectiu d'eliminar-lo definitivament del patrimoni de la ciutat.
Durant un curt període de temps, entre 1987 i 1989, el refugi va ser reobert per a la seva demolició, per donar pas a la construcció d'una zona residencial. Un fotògraf aficionat de l'Alemanya oriental, Robert Conrad, no va deixar escapar aquella ocasió única d'entrar a les estances que estaven a punt de desaparèixer. Esquivant l'extrema vigilància que rodejava l'indret, durant l'any 1987 es va infiltrar una trentena de cops al búnquer per fotografiar-lo, disfressat d'operari de la construcció per passar desapercebut.
Les imatges han romàs inèdites fins ara, quan el fotògraf les ha tret a la llum i han estat publicades al diari alemany ‘Bild'. En elles s'aprecien les diverses estances de gruixudes parets de formigó amb tot el mobiliari pràcticament intacte, només afectat per l'abandó i el pas del temps. Segons Conrad, el que el preocupava quan s'infiltrava clandestinament al recinte no era que l'acusessin d'apologia del nazisme, sinó d'intentar fugir a l'Alemanya occidental a través dels túnels subterranis.
En una de les visites va ser descobert, però sorprenentment la policia no va donar importància a l'acte i tot va quedar en una reprimenda, amb una ordre de no tornar a entrar al búnquer. La publicació de les fotografies ha causat un gran enrenou entre els mitjans de comunicació alemanys, ja que l'autenticitat de les imatges no ha pogut ser verificada. De moment, el servei de fotografia de l'agència de notícies DPA ha decidit no distribuir-les per falta de veracitat, al·legant que la història explicada pel fotògraf és "rocambolesca" i podria ser inversemblant.
Si finalment se'n prova l'autenticitat, les fotografies de Conrad es convertiran en l'últim testimoni de l'amagatall que va acollir fins a 700 persones de l'entorn de Hitler, entre alts dirigents, funcionaris i oficials de les SS. Quan les obres dels nous habitatges van acabar, uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, els accessos a l'espai subterrani es van barrar i els pocs espais del búnquer que no es van demolir van quedar completament sepultats.
Durant un curt període de temps, entre 1987 i 1989, el refugi va ser reobert per a la seva demolició, per donar pas a la construcció d'una zona residencial. Un fotògraf aficionat de l'Alemanya oriental, Robert Conrad, no va deixar escapar aquella ocasió única d'entrar a les estances que estaven a punt de desaparèixer. Esquivant l'extrema vigilància que rodejava l'indret, durant l'any 1987 es va infiltrar una trentena de cops al búnquer per fotografiar-lo, disfressat d'operari de la construcció per passar desapercebut.
Les imatges han romàs inèdites fins ara, quan el fotògraf les ha tret a la llum i han estat publicades al diari alemany ‘Bild'. En elles s'aprecien les diverses estances de gruixudes parets de formigó amb tot el mobiliari pràcticament intacte, només afectat per l'abandó i el pas del temps. Segons Conrad, el que el preocupava quan s'infiltrava clandestinament al recinte no era que l'acusessin d'apologia del nazisme, sinó d'intentar fugir a l'Alemanya occidental a través dels túnels subterranis.
En una de les visites va ser descobert, però sorprenentment la policia no va donar importància a l'acte i tot va quedar en una reprimenda, amb una ordre de no tornar a entrar al búnquer. La publicació de les fotografies ha causat un gran enrenou entre els mitjans de comunicació alemanys, ja que l'autenticitat de les imatges no ha pogut ser verificada. De moment, el servei de fotografia de l'agència de notícies DPA ha decidit no distribuir-les per falta de veracitat, al·legant que la història explicada pel fotògraf és "rocambolesca" i podria ser inversemblant.
Si finalment se'n prova l'autenticitat, les fotografies de Conrad es convertiran en l'últim testimoni de l'amagatall que va acollir fins a 700 persones de l'entorn de Hitler, entre alts dirigents, funcionaris i oficials de les SS. Quan les obres dels nous habitatges van acabar, uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, els accessos a l'espai subterrani es van barrar i els pocs espais del búnquer que no es van demolir van quedar completament sepultats.
